Arnau Martínez, el cor i el nou comodí de Míchel

Hi ha equips que gaudeixen de la possibilitat de tenir en les seves files un jugador que serveix per a tot. Al Barça tenen a Èric Garcia, amb passat gironí, que pot ocupar tant la demarcació de central com de lateral i al doble pivot. El Reial Madrid té a Federico Valverde, que a la banda dreta pot actuar en qualsevol rol i també com a interior, o l’Atlètic de Madrid, que té a Marcos Llorente, que és un cas similar a Valverde. Resulta que el Girona també ha trobat amb Arnau el seu comodí particular i és que en les últimes tres jornades el maresmenc ha ocupat tres demarcacions diferents.

Acompanyant a Vitor Reis a l’eix de la defensa contra el Reial Madrid -després de fer una gran actuació en aquesta posició contra el Betis-, obert al lateral dret contra la Reial Societat i el més recent, acompanyant al doble pivot a Witsel contra l’Atlètic de Madrid, en un partit on va estar més desaparegut, en la línia de tot l’equip, i en què va veure la quarta targeta groga que el farà estar apercebut contra el Mallorca amb el risc de perdre’s el darrer partit de la primera volta a Montilivi contra l’Osasuna.

«Portu, Stuani, Iván Martín i Arnau són el cor de l’equip», deia Míchel després de la victòria per 1-2 a Anoeta i també elogiava a Arnau. «Per a mi, el jugador més important de l’equip és Arnau Martínez», justificava el tècnic del Girona, argumentant que la seva capacitat per pensar tant en futbol ofensiu com defensiu era del seu gust. Quan el capità del Girona se situa a la banda dreta, tant compleix amb nota en la posició de lateral més defensiu com de carriler amb projecció ofensiva en defensa de tres i és per això que el tècnic dels blanc-i-vermells el veu una peça més que destacada en totes les facetes del joc del conjunt gironí. I no s’equivoca Míchel quan comenta que el polivalent jugador del Girona té molta presència al camp, ja que és el màxim recuperador del conjunt gironí amb 18 pilotes recuperades, empatat amb el neerlandès Blind, i ha aportat una diana, que va significar la victòria contra el València, i una assistència a Witsel en el golàs que va fer el belga a Montjuïc contra el Barça, on Míchel va decidir per primer cop posar-lo al mig del camp aquesta temporada després de l’expulsió d’Iván Martín en l’encontre anterior contra el València.

Després d’encaixar dos gols en tres partits contra Alabès, Betis i Reial Madrid, on Arnau va jugar a la línia defensiva en tots ells, dos com a central i un de lateral, el Girona ha tornat a pecar de fragilitat defensiva i ja són set gols els que ha rebut l’equip gironí en els tres últims partits. Tres contra l’Elx, partit que el maresmenc es perdia per grip, un contra la Reial Societat i tres més aquesta última jornada contra l’Atlètic de Madrid, allargant encara més l’avantatge dels blanc-i-vermells com a equip més golejat de la categoria amb 33 dianes en contra, deixant una diferència de gols de -18, només superada per l’Oviedo que es troba amb un -19.

Com a lateral o carriler dret queda clar que és la preferència del tècnic madrileny per davant de Rincón i Francés. Quan falta un central per baixes o sancions, Arnau apareix al rescat per ser el millor del partit com va passar a La Cartuja contra el Betis o a Montilivi contra el Madrid i quan Ounahi es concentra amb el Marroc per jugar la Copa Àfrica, el de Premià de Dalt dona un cop de mà al migcamp. Jugui on jugui Arnau, al vestidor tothom és conscient de la importància que té tant dins com fora del terreny de joc, com a capità i líder del conjunt amb la baixa de Stuani. Ja són més de 100 encontres els que ha disputat a Primera Divisió amb només 22 anys i no només és el cor de l’equip, sinó que s’ha convertit en el comodí que fa respirar a Míchel en les emergències que envolten el Girona FC.

Subscriu-te per seguir llegint