Els mercats d’hivern de la dècada amb Quique Cárcel

El mercat d’hivern sol ser entretingut, a Montilivi. Sempre hi ha deures pendents, a la llibreta de Quique Cárcel, el director esportiu que fa més d’una dècada que lidera els despatxos. Aquest serà el dotzè període nadalenc en què el barceloní sacsejarà la plantilla a la recerca d’una reacció necessària: el Girona està en zona de descens i la continuïtat a la Primera Divisió penja d’un fil si la cosa no canvia. Fins al moment, el barceloní ha tancat una vintena de reforços en una finestra que sol servir per a posar pegats, per arreglar inconvenients que hagin anat sorgint en els primers mesos de competició (com alguna lesió inesperada de llarga durada) o per acabar de fer la feina que no s’ha fet quan tocava; és a dir, a l’estiu. També, de tant en tant, apareix una oportunitat molt llaminera que no es pot desaprofitar de cap de les maneres.

Des que Cárcel va aterrar a Girona, s’han produït diferents escenaris per aquestes dates. L’equip ha competit en dues categories, Primera i Segona, però el context no sempre ha estat el mateix. A Segona, veure’s a la part alta de la taula va començar sent una sorpresa que va acabar convertint-se en una obligació. A l’elit, s’ha vist a la part baixa, la zona tranquil·la i lluitant per la Lliga.

Fins a divuit fitxatges (dinou comptant el de Claudio Echeverri, que encara no és oficial, però ja és a la ciutat) han reforçat el vestidor en l’era Cárcel durant els mesos de gener i, excepcionalment, més endavant o abans, amb algun futbolista lliure. Només dues vegades el Girona no ha fitxat: el primer any, el curs 14/15, i en fa dos, el de la Champions, el 23/24. Els cursos més prolífics van ser el 15/16, el 16/17 i el 19/20, amb tres cadascun. La mitjana de les darreres temporades és de 2, com la 21/22, la 22/23 i la 24/25. N’hi va haver tan sols un la 17/18, la 18/19 i la 20/21.

Dos titulars, signats d’urgència

No tots han aportat solucions, esclar, malgrat que hi ha jugadors que s’han fet importants i que encara continuen a la plantilla, com a casos d’èxit. Dos titulars per a Míchel Sánchez, el migcampista Iván Martín i l’extrem Viktor Tsygankov, van arribar a l’hivern. D’altres van complir correctament la seva tasca, com Cristian Herrera o Lekic. N’hi ha que van repetir, com Pablo Maffeo; i un en concret ni va debutar: Angeliño Tasende.

Els més recents són Arthur Melo i Vladyslav Krapyvtsov. El primer ja no hi és i el segon, que va signar vint dies abans d'obrir el mercat, podria jugar un paper important en aquesta segona volta de la Lliga, malgrat que la intenció actual és fitxar un porter. Alguns dels préstecs que es tanquen al gener solen deixar oberta la possibilitat d’una opció de compra, segons el rendiment que hagi donat el futbolista en qüestió. Iván Martín torna a ser un exemple, en aquest sentit, però també ho és Mojica, cedit el 2016 i en propietat amb l’ascens a Primera. En les altres experiències al màxim nivell, Cárcel ha tancat noms com el del Choco Lozano, Alexander Callens o Raúl Carnero, que va arribar amb l’ombra de tenir-ho fet amb el Getafe per a la següent temporada, com va acabar passant.

Per a l’ascens a Primera de Míchel, també va arribar Víctor Sánchez. I per als frustrats després del descens amb Eusebio, es va tancar l’arribada de Christian Rivera, Brandon Thomas o Adrià Ortolá. El març del 2020, un home va trencar la norma: el Girona fitxava, com a agent lliure, el davanter uruguaià Joaquín Zeballos. Va jugar sis partits, no va marcar cap gol i la pandèmia el va enganxar la mateixa setmana en què va ser presentat. Hores després d’anunciar que complia un somni, es va oficialitzar l’estat d’alarma i la Lliga es va suspendre. Zeballos no va tenir sort.

Subscriu-te per seguir llegint