Ter Stegen i el Girona: una operació a foc lent

Marc André ter Stegen ambiciona ser titular per poder acudir al Mundial (a jugar, no a ser suplent), però no vol marxar lluny de Barcelona. El Girona busca un porter i està a una hora de cotxe. El Barça no posaria objeccions que el porter marxés per una temporada (mitja, en realitat). Totes les voluntats conflueixen cap a un futur acord.

Quin és el problema? Els diners. Quina és la solució? Les renúncies.

Ter Stegen no està per renunciar a la seva fitxa, amb la convicció que ja va fer concessions al club en el passat, i desitja conservar el contracte fins al 2028 amb l’elevada fitxa que ha anat incrementant-se amb el pas dels anys. El Barça desitja desprendre’s d’aquesta llosa econòmica, que algunes fonts estimen en 16 milions d’euros anuals, i que complica el fair play salarial. I el Girona no té diners per pagar els emoluments del porter alemany, ni la meitat ni una quarta part. També condicionat pel fair play necessita invertir els estalvis en diversos reforços, no només el de la porteria. La situació a la taula l’obliga a sumar les incorporacions que pugui.

Una àrea solucionada

Ter Stegen soluciona un dels dèficits de l’equip gironí: la debilitat d’una de les àrees, la pròpia. Quique Cárcel, el director tècnic, sap que a més de contractar un porter que eviti gols, necessita un davanter que els marqui. El Girona, en posició de descens, és el quart equip menys golejador amb 15 gols. Ho passen pitjor l’Oviedo (7) i el Getafe i el Rayo Vallecano (13).

El croat Dominik Livakovic va marxar de Montilivi sense jugar ni un minut ni ganes de fer-ho. Va arribar a Girona per la greu lesió de Juan Carlos Martín procedent del Fenerbahçe de Turquia, convençut que seria titular i es posaria en forma per anar al Mundial. No va tenir la capacitat per desbancar Paulo Gazzaniga, malgrat la irregularitat de l’argentí. El tercer porter, Vladislav Krapyvtsov, també es va lesionar i podria estar a punt a mitjans de gener. Tampoc és l’home que estendria la tranquil·litat a Girona per encarar la segona volta.

Repartir la fitxa

Ter Stegen és una altra cosa. El porter alemany corregeix el joc amb el peu des de la porteria i el seu estat de forma i categoria el converteixen en un reforç que passa de ser inassequible a accessible. El capità del Barça encara pretén presentar batalla a la Copa i la Supercopa d’Espanya, indiferent que Hansi Flick hagi designat Joan Garcia com el número u de la porteria. Un cop vegi que és impossible jugar al Camp Nou, considerarà una cessió. Falten dies perquè la decisió sigui madura. L’operació, de fructificar, requerirà una cocció lenta i a baixa temperatura.

El Barça desitja traspassar-lo o cedir-lo com a mal menor per deslliurar-se del que li queda de fitxa d’aquesta campanya. Però si es desprèn de Ter Stegen, haurà de continuar costant el seu salari perquè el Girona no té disposició econòmica d’assimilar-ho en els seus paràmetres econòmics. Tots dos clubs hauran de cedir: l’un per estalviar-se menys, i l’altre per pagar més. I a més d’ells, el principal interessat, Ter Stegen s’haurà de manifestar. Jugar li sortirà car.