Any nou, vida nova: El Girona guanya a Mallorca i surt del descens (1-2)

Després d'un 2025 agre i verinós, el Girona ha encetat el 2026 de la millor manera, amb una victòria convincent a Mallorca. Un regal de Reis avançat i benvingut que suposa una alegria grandiosa i, sobretot, necessària per a l'equip. Un gol a la primera part de Tsygankov i un altre de penal de Vanat, a la represa, han permès als gironins començar l'any amb bon peu amb una victòria que ha de ser el primer pas cap al passaport a la tranquil·litat. Perquè sí, els tres punts permeten a l'equip sortir del descens després de moltes jornades. El gol de Muriqi en l'afegit una dosi màxima, però curta, de nervis a una victòria que ara sí, he de suposar un punt d'inflexió per a l'equip. I dissabte ve l'Osasuna a Montilivi, a qui si es guanya, el Girona superarà els 20 punts que demanava Míchel. "Ja veurem", sempre recorda el tècnic madrileny, optimista de mena, parlant de com acabarà la temporada.

Els somriures dels jugadors del Girona contrastaven amb el pessimisme que entrava amb la notícia de la lesió d'Ounahi amb el Marroc durant la Copa Àfrica havia refredat de cop els ànims d'un Girona que ja arribava a Mallorca sota mínims i amb els elements justos d'optimisme per mirar de pescar res de positiu de Son Moix. El tió no ha cagat res i els Reis encara han de passar per a un Míchel que, més que desitjos té urgències pel que fa a reforços i més amb la lesió del marroquí que agreuja encara més les mancances de l'equip. Tot i el pessimisme previ, s'havia de jugar i una victòria a Son Moix impulsava el Girona fora del descens. Un repte, per força, engrescador i llaminer per a un equip que, si bé va perdre bé contra l'Atlètic (0-3), venia de guanyar a Anoeta en la darrera sortida (1-2) i a qui un bon resultat suposava un reforç moral i, sobretot de punts, important. Per intentar-ho, Míchel va donar l'alternativa a Lemar a la mitjapunta, per fer d'Ounahi. Això va fer que Arnau Martínez tornés al lateral dret i Bryan Gil va recuperar el seu lloc a l'extrem en detriment de Joel Roca.

Amb la situació amb què arribava el Girona a Palma hi havia un ingredient innegociable: s'havia de notar la necessitat l'equip. Treure l'orgull, el caràcter i la capacitat de mossegar i guanyar duels davant un equip més avesat a fer-ho. No es podia ser tou i menys davant jugadors com Muriqi, un devorador de l'àrea o dels centrals Raíllo i Valjent. Veient els primers quinze segons, més d'un es temia una pedregada quan una centrada de Virgili no va trobar rematador i va estar a punt de colar-se al fons de la porteria. Tot i l'ensurt, els de Míchel van asserenar-se i passar a controlar el tempo del partit amb la possessió de la pilota. Un percentatge altíssim feia que el perill fos lluny de la porteria de Gazzaniga que, això sí, hauria d'aparèixer per evitar que el Mallorca empatés amb una gran aturada amb la mà a xut de Samú Costa. L'argentí evitava que el partit fes pujada per a un Girona que, sota la batuta de Lemar, començava a guanyar metres. Leo Román atraparia un xut centrat del francès, però al llindar de la mitja hora s'empassaria un xut sec i dur de Tsygankov amb l'esquerra. El Girona somreia.

Seriosos, durs, amb personalitat, molta pilota i havent esquivat el perill, el Girona arribava a la mitja part per davant al marcador. Tocava gestionar l’avantatge i, sobretot saber patir en uns segons quaranta-cinc minuts en què el Mallorca havia de millorar la pobra imatge oferta fins llavors. Els dits de Leo Román van evitar que els de Míchel tinguessin una represa plàcida. El porter local va desviar una rematada amb la dreta de Tsygankov que hauria suposat el 0-2. Tot i un ensurt gros amb un gol anul·lat per fora de joc d’Asano, el Girona havia entrat a la represa molt bé i decidit a buscar el gol de la tranquil·litat. I a punt va estar de trobar-lo. Leo Román va escopir una gardela de Lemar el refús de la qual va enviar Witsel, amb el cap, al travesser, en una doble ocasió claríssima pels gironins.

El 0-1 començava a ser curt pels mèrits d’un Girona que, per fi, traduiria la superioritat amb un altre gol. Seria de penal, el que va cometre Leo Román a Vanat, després d’una gran assistència de Bryan Gil. El davanter ucraïnès seria l’encarregat de transformar-lo i fer el gol de la tranquil·litat per als gironins. Amb mitja hora per jugar, encara no estava fet. Tocaria patir i més veient com Arrasate anava traient jugadors ofensius i que ja en l’afegit reduiria distàncies de penal gràcies a Muriqi. No hi hauria temps per res més. Els punts volaven i el Girona també, cap a la salvació.