Girona-Osasuna: Benvinguts a la tranquil·litat (1-0)

No és cap nova dimensió ni l'objectiu ha de canviar, però la victòria d'aquest vespre contra l'Osasuna permet el Girona entrar en una situació desconeguda aquesta temporada. Una tranquil·litat d'allò més benvinguda i mai vista fins per a un pacient que s'ha estat quatre mesos a cures intensives i que gràcies a les dues darreres victòries ha fet que pugés a planta. El sol surt a Montilivi gràcies a un solitari gol, de traca i mocador, de taló de Vanat a la primera part en un partit en què el Girona ha tornat a ser un equip pràctic i solvent que ha tret petroli d'una de les poques ocasions que ha tingut. I això que l'Osasuna n'ha tingut prou per haver fet algun gol. No ho ha fet i la capacitat de resistència dels de Míchel i l'empenta d'una afició entregada, ha rematat la feina. L'expulsió de Lass al final ha embrutit el partit alhora que acabava amb el patiment de tothom. Tres punts d'or en un partit que impulsa el Girona cap a la tranquil·litat. Ja són 21 punts i aquestes dues victòries consecutives canvien de cop l'ànim de l'afició. Qui ho havia de dir fa quatre dies.

Després de sortir de l'UVI i començar a pujar a planta gràcies a la victòria a Palma de la setmana passada (1-2), el Girona encarava el partit amb, possiblement, les millors sensacions de la temporada. Les bateries de moral s'havien recarregat només començar l'any i el futur es veia amb més optimisme. Això sí, per guanyar-se el crèdit de ser un equip fiable, calia confirmar-ho superant l'Osasuna i encadenant triomfs. Perquè és de tres en tres com se surt de baix i s'escalen llocs. No seria fàcil, ni de bon tros, sumar els tres punts malgrat l'etiqueta que duia penjat l'Osasuna de ser l'únic equip que no havia guanyat cap partit com a visitant. Amb la baixa, alarmant, d'un dels pilars de l'equip com Witsel, Míchel va recórrer al comodí Arnau Martínez per jugar de pivot al costat d'Iván Martín, amb Lemar més avançat. El lateral dret va ser per Hugo Rincón.

Li va costar entrar al partit al Girona. La pressió alta de l'Osasuna dificultava que els de Míchel poguessin combinar prop de l'àrea d'Herrera. Tot al contrari que als navarresos que, només començar i amb ben poca cosa, van posar la por al cos als aficionats gironins. De fet, a punt van estar d'avançar-se abans dels deu minuts amb una rematada de Moncayola que va blocar Blind i un cop de cap de Budimir que va sortir fora per poc. Dos ais al cor ben aviat per a un Girona que patia amb la mobilitat dels jugadors ofensius de l'Osasuna, sobretot per la banda esquerra on Javi Galán i Víctor Muñoz feien el que volien. D'una centrada de Galán en va néixer una rematada final de Muñoz per sobre del travesser, en la millor ocasió. No seria l'última de la primera part d'un Osasuna, superior, que ho tornaria a provar sense èxit mitjançant Budimir, altre cop de cap. I ja se sap, quan es perdona, es paga sovint. I el Girona, que no havia rematat a porteria durant tota la primera part, va trobar el premi a dos minuts del final quan Vanat va enviar, de taló, una molt bona centrada d'Àlex Moreno des de la banda esquerra. Un gol de molts quirats en l'única acció d'atac finalitzada dels gironins. "És igual", se sentia a tribuna.

L'1-0 pujava al marcador. Segurament havent fet molts menys mèrits que l'Osasuna, el Girona, pràctic, efectiu i amb un punt de sort s'encarava el partit. Lògicament, l'avantatge era mínim i tocava resistir. La represa començaria amb un altre ensurt i dels grossos quan Rubén García va xutar des de fora l'àrea al travesser i Budimir no va encertar a enviar el refús a porteria. El Girona s'havia salvat. Malgrat l'espant, l'equip havia entrat bé a la segona part. Amb un punt més d'intensitat, els de Míchel guanyaven més duels i arribaven a l'àera. Fins i tot Vanat va fer un gol que va ser anul·lat per un fora de joc mil·limètric. Poc abans, Herrera havia desviat amb la punta dels dits una rematada de Bryan Gil.

Els minuts s’escolaven, les forces flaquejaven i Míchel refrescaria l’equip amb l’entrada de Francés i Joel Roca per Lemar i Bryan Gil, fosos. També va haver d’entrar Lasss Kourouma per culpa dels problemes físics de Rincón. Eren moments de patir molt. En joc hi havia una victòria importantíssima que permetria fer un salt cap a una tranquil·litat mai vista des de feia molt de temps. I també feia molt de temps que Montilivi no empenyia com ho va fer ahir en uns minuts finals de patiment màxim. Torró va rematar fregant el pal abans que el partit s'embrutís arran de l'expulsió de Lass per una pica-baralla amb Aimar Oroz, que va fer que s'exhaurissin els darrers segons de l'afegit. L'alegria era màxima i l'ovació de l'estadi així ho reconeixia. El sis de sis aquest 2026 tanca una primera volta d'aprovat pelat però que convida a ser optimistes per no haver de patir tant.