Tres-centes vegades Stuani

Viktor Tsygankov i Arnau Martínez han arribat les darreres setmanes al centenar de partits amb el Girona. Una xifra altíssima i meritòria que situen el maresmenc i l’ucraïnès en un lloc destacat de la història del club. Això sí, tant l’un com l’altre i com la majoria dels centenars de jugadors que han passat per l’entitat s’han de rendir a la figura de Cristhian Stuani. El davanter uruguaià va arribar, dissabte passat contra l’Osasuna, als tres-cents partits amb la samarreta blanc-i-vermella. Una xifra, aquesta sí, que fa caure d’esquenes i que està a l’abast de ben pocs escollits. De fet, tan sols quatre jugadors fins dissabte hi havien arribat: Isidre Sala, Fèlix Farró, Joan Sagué i Jordi Matamala. Ara ja en són cinc perquè Stuani també forma part del club dels 300 i augmenta una mica més la seva llegenda. I si hi sumem els partits de la Supercopa Catalana del 2019 i de la Copa Catalunya d’aquest estiu, que ell sempre té en compte, en serien ja 302.

El Matador de Tala ha batut tots els rècords possibles d’ençà que va aterrar a Montilivi aviat farà una dècada procedent del Middlesbrough. Era l’estiu del 2017, el Girona acaba de pujar a Primera per primera vegada i a fe que ni ell ni ningú s’esperaven un encaix tan perfecte al club i a la ciutat. Un amor a primera vista escenificat el dia del debut contra l’Atlètic de Madrid (2-2) amb els dos primers gols del Girona a la màxima categoria. A partir d’aquí, n’ha vistes de tots colors vestit de blanc-i-vermell. Un descens, dos play-offs fallits, un ascens, un tercer lloc, una classificació per a la Champions League, l’estrena a la màxima competició europea i una salvació agònica. Un reguitzell ben heterogeni d’emocions que Stuani ha anat amanint sempre amb el seu ingredient marca de la casa: el gol. I així fins als 145 (més un a la Supercopa de Catalunya), que el situen molt distanciat a l’escaló més alt del podi de màxims golejadors de la història del Girona.

El duel contra l’Atlètic de l’agost del 2017 va ser el primer oficial -l’estrena va ser contra el Nottingham Forest a la pretemporada- dels tres-cents que ha disputat amb el conjunt gironí i que es reparteixen de la manera següent: 170 de Primera Divisió, 108 de Segona (play-off inclòs), catorze de Copa i vuit de Lliga de Campions. En aquestes nou temporades, l’uruguaià ha fet 145 gols la qual vosa vol dir gairebé una mitjana de mig gol per partit (0’48%). Sense anar més lluny, la temporada passada amb trenta-vuit anys, gràcies als seus gols va rescatar l’equip per evitar que baixés a Segona en una segona volta. Un any en què va tastar la Champions però on va veure com els fitxatges estel·lars es van apagar i amagar i va haver d’arremangar-se per evitar el drama. Enguany i fins fa quatre dies, era el màxim golejador de l’equip amb tres dianes més una altra a la Copa. Una lesió i el despertar de Vanat, el davanter centre de referència que ha costat disset milions d’euros, li ha tret, de moment, aquest honor. Això sí, ben segur que d’aquí a final de temporada lluitarà i mirarà de marcar tants gols com sigui possible per ajudar l’equip a salvar-se i, de retruc, arribar a la desena de gols, xifra de la qual mai ha baixat des que va aterrar al Girona.

El futur

Amb trenta-nou anys i contracte fins aquest trenta de juny, caldrà veure quin és el futur de l’uruguaià a partir de llavors. Si vol continuar jugant o si el club hi compta per una temporada més. De reptes per assolir a Montilivi n’hi queden pocs. Arribar a una final o guanyar un títol estatal ho serien. Primer però, toca assegurar l’objectiu d’aquesta temporada: la salvació. Fer-ho, amb el seu granet de sorra, ja seria un nou títol per al 7 del Girona. Un dorsal que irremeiablement anirà associat a Stuani per la resta de la història. n