El Girona s'adorm a Oviedo i se'n va amb un pam de nas (1-0)

El dia que ningú s’ho esperava i que tothom tenia assenyalat per enlairar-se i fer el clic per poder mirar més amunt que no pas cap avall, pam. El Girona s’ha estimbat al camp del cuer Oviedo en un partit on ha tingut de tot menys determinació i instint a l’hora de buscar el més important: el gol. Perquè per molta sensació de superioritat que tingués l’equip davant un cuer, que només havia guanyat dos partits fins avui, si no es xuta a porteria ni es marca, és impossible. Un gol de l’exblanc-i-vermell, Ilyas Chaira, a la segona part ha castigat la innocència dels gironins, que han vist com llençaven una gran oportunitat d’allunyar-se encara més del descens. No s’ho han cregut els de Míchel que, refiat, ha anat deixant passar els minuts pensant-se que el gol arribaria. No ho ha fet. Ni amb Ter Stegen incorporat a l’atac en el darrer córner. Que no es trobin a faltar aquests punts.

Les sensacions amb què arribava el Girona al Tartiere eren immillorables. Tres victòries consecutives i un empat amb regust de victòria al darrer sospir en el bateix de Ter Setgen contra Getafe no només havien tret el Girona a la superfície per distanciar-lo del descens sinó que li havien donat un impuls anímic considerable de cares a la segona volta. Tocava mantenir-ho i consolidar-ho contra un rival, cuer destacat i que només havia guanyat dos partits i marcat onze gols -tres dels quals a Montilivi- fins ahir. Per intentar-ho, Míchel va repetir l’onze titular de la darrera jornada amb Ter Stegen a la porteria, Fran Beltrán al pivot i Lemar a la mitja punta i l’única novetat del retorn d’Arnau Martínez al lateral dret en el lloc de Rincón. Molt bé va entrar al partit el Girona, amb una sensació de superioritat intensa davant un Oviedo a qui robava la pilota amb facilitat per començar a trepitjar àrea amb cert perill. Arnau, Tsygankov, Iván Martín, Lemar, tots connectaven i triangulaven amb fluïdesa. Manca, això sí, instint per rematar. Com el que li va faltar a Vanat després d’una gran passada d’Arnau que no va controlar bé, sol davant del porter. L’ucraïnès toparia amb Aaron Escandell poc després en una centrada de Bryan Gil que el porter va refusar al primer pal, en l’única, encara que semblés mentida, rematada a porteria dels gironins.

Míchel es desesperava i demanava més ritme, més instint als seus homes. Els ho havia dit durant la setmana i no li feien cas. Una passada extra, un control de més o el que fos feia que el Girona no acabés les jugades davant d’un rival inofensiu durant una primera part que, això sí, va acabar amb un cop d’Ilyas Chaira a mans de Ter Stegen. Un avís per al Girona que, això sí, va veure com no li pujava un gol d’Iván Martín al marcador perquè la pilota havia sortit dos dits abans de la centrada de Bryan Gil des de la banda esquerra. S’arribava doncs a la mitja part amb la sensació que el Girona havia jugat amb tercera i havia desaprofitat quaranta-cinc minuts per liquidar el partit.

Una mica més de ritme i determinació era el que necessitava el Girona a la represa. Això i continuar sòlids al darrere sense concedir res a un Oviedo que faria un petit i lògic, pas endavant. Els primers minuts de la segona part, els asturians Hassan posaria a prova Ter Stegen sense conseqüències. El Girona havia perdut fluïdesa i no trobava el camí del gol. Míchel sacsejaria l’equip fent entrar Rincón, Witsel i Echeverri. Lemar ho provaria amb un xut alt poc desviat.

A partir d’aquí, el partit s’obriria i el Girona seria castigat en una bona acció per la banda esquerra en què Javi López centraria i Ilyas, al segon pal, enviaria la pilota al fons de la xarxa. La necessitat de supervivència de l’Oviedo superava la d’un Girona refiat que tenia un quart d’hora per evitar el desastre. Stuani entraria al camp per intentar pescar alguna rematada.

Amb el cronòmetre en contra, Stuani ho ha provat de cap i Aarón Escandell ha salvat una falta de Tsygankov que entrava. En l’afegit no hi ha hagut la sort de dilluns contra el Getafe i Àlex Moreno no ha arribat, per poc, a rematar, amb Ter Stegen incorporat a l’atac, la darrera jugada del partit. Cara de babau els va quedar als jugadors gironins mentre el Tartiere estallava d’eufòria amb el xiulet final.