El Girona ha rebaixat a quasi la meitat la mitjana de gols rebuts

Tot i la derrota a Oviedo (1-0) i la destrempada general arran de la lesió de Ter Stegen, el Girona havia començat el 2026 envoltat d’unes sensacions ben positives. Míchel necessitava paciència i temps per fer greixar la màquina i, de mica en mica, anar-la posant a punt. Venia d’un inici de curs dramàtic on havia col·leccionat patacades, accidents i decepcions que l’havien deixat sota mínims futolísticament i, sobretot, anímicament. Tanmateix, el tècnic sempre havia mantingut el discurs de la fe i confiança cap als seus jugadors. I la reacció va arribar. El tècnic va trobar la tecla i va convertir el Girona en un dels equips més en forma del 2026. Els deu punts de dotze possibles ho evidenciaven. L’atmosfera era una altra i més amb l’arribada de reforços de rendiment immediat com Fran Beltrán, Claudio Echeverri i Marc-André Ter Stegen. Al Tartiere tot va canviar. Es va fer fosc de cop per tornar altre cop als símptomes depressius de principi de curs. La manca de punch de l’equip va guiar l’equip a la derrota. Una desfeta que acosta el descens a només tres punts i que té unes conseqüències gravíssimes pel que fa a la plantilla: Ter Stegen es va lesionar de gravetat a l’isquiotibial esquerre i en té per un parell de mesos, pel cap baix. Tot plegat fa que a les portes de visitar el Sevilla i rebre el Barça, l’objectiu només sigui continuar caminant cap als 40-42 punts que donen la salvació.

El Sevilla agafa el relleu

Els brots verds hi són. Una de les claus de la revifada de l’equip aquest gener ha estat, sens dubte, la solidesa defensiva. Amb 36 gols encaixats, Girona ja no és el més golejat de Primera Divisió. Aquest honor correspon ara al Sevilla (37). A més a més la diferència respecte als rivals ja no és tanta. En aquests cinc primers partits de l’any, el conjunt blanc-i-vermell ha encaixat tres gols i ha permès eixugar una mica el dèficit de dianes rebudes a l’average general. Ni contra el Getafe ni contra l’Oviedo, Marc-André Ter Stegen va poder allargar la ratxa de dues porteries a zero que havia signat Gazzaniga davant Osasuna i Espanyol. Tot i això, amb l’aturada al darrer segon a Boselli va evitar la derrota. L’alemany tenia la responsabilitat de defensar la porteria gironina fins a final de temporada i continuar frenant el ritme de gols encaixats que ara és de 36, un més que el València i dos més que Oviedo i Llevant, últim i penúltim respectivament, però la lesió tornarà a donar la titularitat a Gazzaniga.

En aquest sentit, la millora defensiva es demostra amb números: en les darreres onze jornades, el Girona ha rebut tretze gols, mentre que en les anteriors onze, n’havia encaixat vint-i-dos (dos per partit). És a dir, els de Míchel han aconseguit rebaixar a gairebé la meitat la mitjana de gols rebuts per partit en els darrers onze partits (1’1). La mitjana global de la temporada continua sent dolent, això sí: 1’6 per partit.

Tot i això, el Girona continua sent un dels equips més golejats de la categoria, amb 36 gols en contra. Dissabte passat, fins i tot l’Oviedo, que era i és el menys golejador, amb només onze gols a favor, el va vacunar. Els asturians, que ja van pel tercer entrenador del curs, Guillermo Almada, no guanyaven des del 30 de setembre a Mestalla (1-2) i encadenaven una ratxa de sis punts dels darrers quaranta-dos en joc (sis empats i vuit derrotes). Fins que els va visitar el Girona...

Les mitjanes

Anant al detall en les actuacions dels tres porters que han jugat a la Lliga toca analitzar les mitjanes individuals. La de Ter Stegen és fàcil: dos gols en dos partits, per tant surt a un gol encaixat per partit. Per la seva banda, Gazzaniga ha rebut vint-i-vuit dianes en dinou jornades la qual cosa diu que encaixa 1’47 gols per partit. Més sagnant és la de Krapyvtsov, que n’ha encaixat sis en un partit i mig (un del Rayo Vallecano i cinc del Vila-real), per tant la mitjana és de quatre per matx. L’altre porter de l’equip, Juan Carlos Martín, està lesionat de gravetat al genoll li no podrà tornar a jugar aquesta temporada.