La porteria del Girona: un problema que no cessa

Serà un déjà vu. Per al partit d’aquest dissabte davant el Sevilla al Sánchez-Pizjuán (18:30 h), Míchel Sánchez haurà de tornar a escoltar en la prèvia la pregunta que li van fer el passat mes de desembre sobre la situació a la porteria i de ben segur que la resposta serà la mateixa. «Ara mateix, només tinc un porter disponible», va confessar l’entrenador blanc-i-vermell després d’haver de fer jugar Paulo Gazzaniga de titular a la Copa del Rei «amb grip i a 39 de febre» perquè Dominik Livakovic es va negar a jugar amb el Girona i Vladyslav Krapyvtsov estava lesionat. En aquesta ocasió, el jove ucraïnès està recuperat, però no preparat per ser un suplent de garanties a Primera Divisió, i l’internacional amb Croàcia ja ha aconseguit marxar al Dinamo Zagreb per comptabilitzar minuts des del primer dia de cara al Mundial 2026.

La solució a la porteria del Girona havia de ser Marc ter Stegen, que en el seu cas sí que va tenir garantit el lloc sota pals des del primer moment en detriment d’un Gazzaniga que venia de tres triomfs consecutius amb dues porteries a zero seguides, però el problema no cessa. L’alemany cedit pel Barça va patir una lesió a l’isquiotibial de la cama esquerra en l’últim partit de lliga davant l’Oviedo (1-1) i, pendent de més proves, el més segur és que s’estigui uns quants mesos de baixa. Que li passés a falta de dos dies per al tancament del mercat d’hivern, va deixar sense marge per fitxar un substitut al director esportiu, Quique Cárcel, i la finestra de gener va concloure amb les incorporacions de Claudio Echeverri, Fran Beltrán i Ter Stegen, lesionat després de disputar dos partits de blanc-i-vermell.

Sempre Gazzaniga

Amb tot plegat, dissabte reapareixerà Gazzaniga a l’onze davant el conjunt de Matías Almeyda després d’haver estat tan sols dues jornades suplent.

L’argentí recuperarà així un lloc que s’ha fet seu en les quatre temporades que fa que és al Girona. El primer curs (22-23) va destronar Juan Carlos abans d’arribar al final del primer terç de competició; el segon (23-24) va jugar-lo tot sencer; el tercer (24-25) només li va concedir la porteria a Krapyvtsov els dos darrers partits de lliga amb tot decidit i la permanència assegurada -i això que durant la primera volta tenia competència amb el gironí Pau López-; i aquest (25-26) o bé per decisions tècniques o bé per lesions fortuïtes també serà ell el porter titular de l’equip de Míchel.

El tècnic sap que sempre pot comptar amb Gazzaniga, però això no treu que té un bon maldecap amb aquesta posició des de fa temps. La situació va començar a complicar-se a l’estiu quan Juan Carlos va patir una greu lesió al genoll de la cama esquerra i va dir adeu a tota la temporada. Llavors, va arribar Livakovic, que semblava que l’arreglaria i va ser tot el contrari. El croat no estava conforme amb jugar només la Copa i va descartar ser una opció per a Míchel decidint marxar al gener. Fa poc, el seu agent, Andy Bara, va dir en declaracions recollides als mitjans croats que «no crèiem que jugués el primer partit perquè acabava d’arribar, però quan perden 0-4 (contra el Llevant) i, tot i així, no el van posar, em vaig quedar glaçat, literalment. El més surrealista és que fins i tot van preguntar el preu per comprar-lo i ni així no el van deixar jugar».

Abans que se n’anés Livakovic, va venir Ter Stegen, el qual va haver de ser inscrit amb el número ‘22’ perquè quedaven dorsals de porter disponibles. Una anècdota que no deixa de ser rocambolesca i que ara es veu agreujada amb la seva lesió. «Què passa si Gazzaniga té un problema o una expulsió? Què passaria? Espero que no passi, pel nostre bé. Fins al mercat d’hivern tenim un problema», va comentar aleshores Míchel sense saber que el problema es mantindrà quasi tot el curs.

Subscriu-te per seguir llegint