El Girona ha deixat escapar set punts en l’afegit aquesta temporada

El Girona ha tancat el doble desplaçament consecutiu a Oviedo (1-0) i Sevilla (1-1) amb un balanç d’un punt de sis possibles i la sensació que ha deixat escapar una gran oportunitat per fer un bon salt a la classificació i allunyar-se més del descens. El pitjor de tot plegat és la cara de babau amb què s’ha quedat l’equip i l’afició veient com en els dos partits, el Girona oferia una sensació de superioritat clara i manifesta sobre els rivals que, tanmateix, era insuficient per traduir-la en més punts. D’una banda, a Oviedo, va faltar rematada, agressivitat en atac i mirar porteria; és a dir, xutar. Diumenge, al Sánchez Puzjuán, el Girona va tenir el que havia mancat a Oviedo, ocasions i clares, però el que va faltar va ser encert en les múltiples arribades de què va gaudir. La manca de punteria i l’actuació del porter Vlachodimos -amb penal aturat a Stuani, inclòs- va evitar un segon gol que hauria donat la victòria als de Míchel. I el futbol, ja se sap que no hi entén de mereixements i, l’afegit es va convertir en un malson pels gironins que van veure com Kike Salas feia l’empat amb un golarro (m.92) i Cristhian Stuani desaprofitava un penal al darrer segon del temps suplementari.

El gol de Kike Salas va evitar que el Girona s’endugués els tres punts de Sevilla i respirés còmodament a la classificació. Perquè sí, amb dos punts més, els de Míchel estarien a sis del descens i no a quatre com estan ara, pendent del partit pendent del Rayo. Maleït afegit, que diria aquell. A Sevilla i gairebé durant tota la temporada, perquè llevat de l’alegria del gol de Vitor Reis a Montilivi contra el Getafe (m.94), i del segon gol de penal de Vanat a Cornellà (m.93), normalment, el temps extra ha dut disgustos al Girona. I grossos. Sobretot fora de casa, on als camps del Celta (1-1) i del Barça (2-1), van volar punts, però també a Montilivi davant l’Oviedo (3-3). En total, doncs, han estat set els punts que no sabut estacar el Girona i que han desaparegut al temps de descompte. Una xifra considerable que permetria als blanc-i-vermells viure molt més còmodament a la classificació. Allò tan recorrent entre l’afició de «I si no ens haguessin marcat aquell dia a Vigo, a Montjuïc contra el Barça o el dia de l’Oviedo? On seríem?». Futbol ficció.

La doble desgràcia de Sevilla va afegir-se a les que col·lecciona el Girona aquesta temporada i que feia jornades que no es repetien. El darrer cop va ser a Montilivi contra l’Oviedo, en un partit en què els gironins van capgirar un 0-2 en contra per situar-se 3-2 (m.90), però van veure com David Carmo aixafava la festa al m.97 al darrer sospir. Aquell 3-3 arribava una setmana després que Ronald Araujo, al m.93, deixés sense un punt valuosíssim als de Míchel al Lluís Companys contra el FC Barcelona (2-1). Eren moments de dubtes en un equip que havia entrat a la competició de la pitjor manera i intentava no quedar despenjat a la cua de la classificació. Tampoc se’n va sortir a Balaídos, en la quarta jornada, quan Borja Iglesias (m.92) va transformar un penal comès per Blind i deixar sense la primera alegria del curs els gironins (1-1).

L'Atlètic i el Llevant, també

El compte de la lletera, doncs, és fàcil: dos contra l’Oviedo, un a Montjuïc, dos Vigo i dos més a Sevilla. Set punts s’ha deixat el Girona en l’afegit aquesta temporada. És temptador, però val més no fer la suma de quants en tindria ara si no s’haguessin escapat. I, sobretot, intentar, a través d’adormir el partit amb la pilota o amb més ofici, que no se n’escapin més en situacions semblants. Perquè la xifra de gols rebuts en l’afegit s’amplia a sis comptant els intranscendents de Griezmann (m.92) en el 0-3 amb l’Atlètic i el de Koyalipou (m.94) en el 0-4 del Llevant, en partits ja sentenciats. n.