«És un orgull haver arribat al primer equip del Girona; en tenia ganes des d’infantil»

Partits com el d’aquest dilluns, contra el Barça, són dels que s’imaginava jugant de petit?

Partits com aquest, contra el Barça, i davant dels millors equips de la lliga, són els que tothom vol jugar. De petit, quan t’imagines jugant a futbol en el futur, penses en aquests partits perquè són amb rivals molt grans.

S’imaginava jugant-los amb la samarreta del Girona? Perquè fa deu anys viva a La Masia...

Sí, jo era petit quan vaig marxar del meu poble, sol, per anar a viure a La Masia. Clar, no va ser fàcil. Allà és complicat. Hi ha molts jugadors i em va costar una mica. Per això, amb la meva família vam decidir que el millor era sortir i buscar altres coses. Vaig anar al Girona, que també era petit, però aquí estava al costat de casa i vaig tornar a agafar la motivació i esperança per poder ser algun dia futbolista.

Va coincidir amb algú de l’actual Barça a La Masia?

Sé que hi ha jugadors que entrenaven i vivien allà, però de la meva edat, del 2005, no hi ha ningú a la plantilla.

«Vaig marxar de Camprodon, sol, per anar a La Masia. No va ser fàcil. Se’m menjaven les parets»

Deuria ser un xoc per a un nen d’11 anys, de Camprodon, passar a una residència de Barcelona.

Va ser dur. Jo era un nano i de cop i volta vivia en un altre lloc, a dues hores de casa i sense veure’m amb la meva família. Jo estava acostumat al poble, a estar sempre al carrer i a l’habitació se’m menjaven les parets perquè tampoc podíem sortir gaire. No em va quadrar gaire. Però, bé.

A Girona, després, ja va ser una altra cosa, malgrat que continuava en una residència, a Les Hortes.

Els dos primers anys al Girona vivia a casa meva, amb els meus pares, i anava i venia. Vaig estar molt bé. Llavors, quan ja vaig ser una mica més gran, vaig anar un any a la residència. A part de no ser tan petit com a La Masia, hi vaig estar molt millor perquè estava a prop de casa i els meus pares podien acostar-se quan fes falta.

Créixer al Girona, veure com creix el club, que es va consolidant a Primera Divisió i, a sobre, fer-se un lloc al primer equip és viure un somni?

És clar. Girona és la meva ciutat, des que vaig entrar al Girona he tingut molt clar el que volia de mi el club. Tenia un projecte molt gran. Jo he tingut ganes d’arribar i jugar al primer equip des que era infantil.

«El Girona sempre m’ha donat l’empenta per ser millor. Estic acostumat a ser dels petits de l’equip»

Ser dels més petits de la plantilla no li ve de nou, eh?

El Girona sempre m’ha donat l’empenta per ser millor. Recordo l’any de la Covid perquè com que els cadets no podien jugar em van pujar al juvenil. Estic acostumat a ser el més petit de l’equip.

Li fan bretolades els companys?

Sí, són molt bona gent! A tots els equips es fan ‘putades’ i bromes, però formen part del futbol. M’ho prenc molt bé.

També és l’únic gironí. És la prova que fer el salt al primer equip costa molt.

Ser futbolista sempre és molt difícil perquè hi ha molts jugadors. Has de destacar, esforçar-te molt i treballar cada dia als entrenaments. És un orgull poder haver arribat a la plantilla del Girona.

Encara té relació amb excompanys que no han tingut la mateixa sort que vostè?

Sí, és clar. Hi ha molt jugadors que són molt bons i potser no han tingut la sort de poder arribar-hi, per la qual cosa s’han hagut de buscar altres alternatives per intentar-ho. Això diu molt del futbol, que és molt difícil i complicat.

Vostè també va haver de sortir cedit la temporada passada. Com es va prendre el fet d’anar al Mirandés i de què li va servir?

Venia d’una lesió, estava tornant a jugar i volia minuts per recuperar-me el millor possible. Vaig creure que sortir cedit un any a Segona Divisió, que també és una lliga molt dura, em serviria per créixer. El Mirandés era una bona opció i crec que em va anar bé perquè vaig poder jugar bastant, a part que les coses es van donar per tornar aquí en les millors condicions.

A diferència d’Ilyas Chaira a l’Oviedo, no hi havia opció de compra en cas d’ascens. Per tant, el concepte era clar: sumar minuts i experiència al futbol professional per arribar al primer equip.

Sí, exacte. Segona és una lliga molt dura, amb molts equips de Primera i gent molt més gran que jo. Va ser una etapa per formar-me com a jugador, també personalment. Viure sol en un altre lloc em va fer madurar en bastants aspectes, a part de poder jugar bé.

«Hem anat millorant dia rere dia als entrenaments i s’ha vist en els resultats»

Com està sent aquesta primera temporada formant part al 100% de la plantilla del Girona? Entre els mals resultats de l’inici i les lesions, no deu haver estat fàcil.

No va ser l’inici que tots hauríem esperat, però crec que l’equip ha anat millorant dia rere dia als entrenaments i s’ha vist en els resultats. Al final, quan entrenes i treballes cada dia s’acaben donant els resultats. Aquest equip està fent les coses bé. Encara tenim molt marge de millora, però si seguim així tindrem més bons resultats.

Quina ha estat la clau per sortir de la zona de descens? Des de fora, es nota que Míchel els té a tots endollats.

Confiem molt en la seva forma de jugar i, sobretot, en el treball del dia a dia. Preparem el que hem de fer als partits, estudiem els rivals i això ens ha portat a tenir resultats.

En el seu moment, com va viure haver de deixar l’equip per anar a jugar el Mundial sub-20 amb la selecció espanyola? Era titular i estava sent el millor, però allò també era una experiència única i increïble.

Al principi, la idea del Girona era que no hi anés perquè em necessitaven a l’equip. Altres clubs tampoc volien deixar marxar els seus jugadors. Però, bé, al final era anar a la selecció i vam decidir que no m’ho podia perdre. Va ser una experiència inoblidable.

Li ha quedat l’espineta de quedar eliminats als quarts de final?

Quan vas a un Mundial, el que vols és guanyar i fer-ho el millor possible. Ens va saber una mica de greu que ens eliminessin als quarts.

A l’absoluta cada vegada hi ha jugadors més joves, s’hi veu en un futur no molt llunyà?

A veure! Primer de tot, he de pensar en el present, que és ara. He de gaudir, jugar aquí i ja es veurà.

Gran part passa per fer un bon any amb el Girona, fins a on creu que pot arribar l’equip?

Penso que hem de treballar en el dia a dia, sense pensar més enllà. La permanència és el nostre objectiu i, quan l’haguem aconseguit, ja es mirarà més amunt.

Com està sent la competència amb Bryan Gil, tenint en compte que últimament li està tocant ser suplent?

Hi ha partits que es necessiten unes coses i d’altres, altres. En Bryan es un gran jugador i ho està fent molt bé. L’equip està anant bé. Per part meva, jo donaré suport des de la banqueta i on sigui. Tan és si són 5, 10 o 60 minuts. El que faci falta.

Creu que pel fet de ser d’aquí ha de donar un xic més que la resta?

Penso que cadascú ha de donar el que pot, el que sap i fa millor. Evidentment, hi ha aquest sentiment de pertinença. Sent de Girona, gironí, l’afició potser em demana algunes coses diferents, però en principi és el mateix.

«Quan era petit em fixava en Stuani i Portu. Són referents, ho donen tot pel Girona»

Hi ha algun jugador de la plantilla amb qui s’emmiralli?

Quan era petit, em fixava en jugadors com Stuani o Portu. Són molt bons. Els veia per la tele quan mirava el Girona i gaudia amb el seu joc. Són referents, els capitans i ho donen tot per la plantilla i el club. Tinc molta sort de compartir vestuari amb ells.

Algun dia li agradaria heretar el seu braçalet de capità?

Crec que queda molt. Encara soc el més jove i si mai ha d’arribar, que arribi.

I amb Ter Stegen, malgrat que està lesionat, s’hauria imaginat mai compartir vestuari ?

És un jugador de talla mundial, que per mi a set durant molts anys el millor porter del món. És veritat que el veus aquí al Girona i és una mica fort i impactant, per tot el seu recorregut, però és una molt bona persona. Ha tingut mala sort lesionant-se. Ens aporta molt futbolísticament i també personalment, donant-nos consells per al bé de l’equip.

Hi ha pressió per tornar a guanyar després dels últims resultats?

Hi ha molts equips amb els mateixos punts, més o menys, que nosaltres. Intentarem treure el millor de nosaltres per avançar posicions i sumar punts el més aviat possible, així podrem aconseguir la permanència.

Que el Barça vingui de perdre 4-0 davant l’Atlètic de Madrid a la Copa del Rei el fa més perillós?

El Barça sempre ho és. És dels millors equips d’Europa. Té jugadors de molt bona qualitat i et pot fer mal en qualsevol moment.

A la primera volta l’empat es va escapar en l’afegit i venen també de deixar-se la victòria en l’últim minut davant el Sevilla. La gestió del final dels partits és una cosa que treballen?

Crec que també va ser mala sort. Contra el Barça ens van marcar a l’últim minut, però vam fer un gran partit i crec que mereixíem l’empat o, fins i tot, la victòria perquè vam tenir diverses ocasions. El partit contra el Sevilla també va ser mala sort perquè el teníem controlat. Un company va relliscar, no crec que s’hagi de mirar més enllà perquè tampoc va ser culpa nostra. El penal, després, ens va deixar un mal regust, però Stuani ha de tirar els penals sempre com va dir Míchel i pot equivocar-se com tots.

Subscriu-te per seguir llegint