Girona-Barça: Montilivi viu una nit de somni (2-1)

Era molt difícil sí i més veient com el Barça a la primera part perdonava i perdonava i els pals mantenien viva l'esperança de puntuar. Tanmateix, no hi ha impossibles per a aquest Girona. Perquè potser li manca mala bava, però de fe en va sobrat i avui ho ha demostrat en un altre capítol per a la història remuntant el gol de Cubarsí gràcies a les dianes de Lemar i Fran Beltrán. Baldats han acabat els gironins que, si bé, han comptat amb un punt de sort a la primera part quan els pals, un de Raphinha i un penal de Lamine Yamal haurien deixar impossible el partit. La fortuna va somriure i la fusta es va aliar amb el Girona que va fer la feina a la segona part desactivant totalment el Barça i celebrant com tocava tres punts que allunyen el perill del descens. L'alegria estava justificada. Hi ha motius per no patir i creureu en aquest equip que ha empatat contra el MAdrid i guanyat el Barça.

Era un dia gran. D'aquells que tothom encercla en vermell al calendari de la nevera de casa i que es viu amb més intensitat i passió del compte. Per molt que s'estigui convertint en un clàssic i en normal veure el Barça a Montilivi, era un partit per gaudir. Per gaudir-ne però també per competir-lo és clar. I més després de tornar de la doble sortida d'Oviedo i Sevilla amb un balanç de només un punt i veure com els rivals no fallaven i la distància amb el descens s'escurçava a tan sols dos punts. A la dificultat, ja d'entrada, de l'empresa, s'hi afegia que el Barça venia d'estavellar-se 4-0 a la Copa contra l'Atlètic i, sobretot, de veure com el Madrid li prenia, provisionalment, el lideratge. Tot plegat, una bona muntanya sí, però s'havia de jugar i com sempre diu Míchel "ja veurem". Per intentar fer saltar la banca, el madrileny va formar amb l'onze previst amb la única novetat de l'entrada de Witsel per un Fran Beltrán tocat. La responsabilitat de lligar en curt Lamine Yamal va recaure en Arnau mentre que a l'onze blaugrana hi va entrar també un Raphinha que s'aparellava amb Rincón.

El Barça de seguida va agafar la pilota i se la va fer seva davant d'un Girona, ben col·locat que sabia quan sortir a la pressió i ho feia amb sensació de perill. Força fins i tot, però sense precisió i ni prou pòlvora per rematar o per fer la passada definitiva. Tot i això, liderat per la fe i les cames d'un Bryan Gil incansable, va trepitjar prou àrea d'un Joan Garcia que va haver d'intervenir per aturar un ocasió de Vanat, en la primera i única rematada a porta dels de Míchel a la primera part. El Girona sobrevivia intentant aturar un Barça desordenat que, tot i això, arribava amb facilitat a l'àrea de Gazzaniga. Tanta que, si va arribar a la mitja part sense avançar-se va ser gràcies a un miracle. Perquè entre Lamine Yamal i Raphinha feien trencadissa a la rereguarda gironina i tots dos van perdonar un parell d'ocasions claríssimes. El mataroní va topar amb Gazzaniga i el brasiler amb el pal quan la banqueta blaugrana ja celebrava el gol. No s'acabaria aquí el setge barcelonista, que tornaria a perdonar en una acció de Raphinha que va sortir llepant el pal. El pal precisament, es tornaria a aliar amb el Girona en la darrera acció del partit quan Blind va cometre un penal, clar, sobre Olmo. Lamine Yamal va ser l'encarregat de llançar-lo i d'enviar-lo al pal. El Girona continuava viu.

Que el Barça arribés i tingués oportunitats era el més normal del món. El que no ho era tant era que no estigués tan poc afinat. El Girona ho agraïa i gràcies a això continuava ben viu al partit i amb tot obert per a la segona part. La represa començaria amb un tres contra dos del Girona que Vanat no sabria resoldre bé. Altre cop, els gironins es quedaven a les portes de gaudir d'una clara oportunitat amb una mala decisió. El partit s'esquinçava ben aviat i el Girona trobava espais a l'esquena de la defensa. Bryan Gil continuava acaparant els intents blanc-i-vermells. El Barça, mentrestant, no s'impacientava i cercava la manera de trobar la fórmula per obrir la llauna. La va trobar sí, en una centrada de Koundé que va rematar de cap Cubarsí, amb el cap, a l'escaire lluny de l'abast de Gazzaniga. El 0-1 semblava que era la pitjor notícia per al Girona. Seria al contrari, perquè el gol faria abaixar la guàrdia el Barça i els de Míchel se'n beneficiarien de seguida. La reacció va ser immediata perquè en una acció per l'esquerra de Vanat, al segon intent de centrada, va enviar la pilota a l'interior de la petita on l'esperava Lemar, que només va haver d'empènyer-la al fons de la xarxa.

Montilivi trontollava celebrant l'empat i en volia més. Els jugadors blanc-i-vermells, calents, esperonaven l'afició perquè encara animés més. El guió del partit havia canviat i ara feia més color local que no pas blaugrana. El Girona ara sí que arribava amb claredat i xutava. A davant però, s'hi trobaria un Joan Garcia immens que evitaria el segon gol gironí primer d'Iván Martín i després, un altre d'encara més clar de Joel Roca, amb el peu. El Girona es feia gran davant d'un Barça desendreçat i que navegava.

S'arribava als minuts decisius i la fe i valentia del Girona tindria recompensa. Montilivi esclataria ara sí quan Fran Beltrán remataria a gol una assistència de Roca dins l'àrea. El Barça reclamaria una falta prèvia a Koundé que l'àrbitre no va considerar punible mentre l'alegria dels aficionats gironins aplacava les queixes de Flick i companyia. El Girona tenia el partit al sac i només quedava lligar-lo. I ho va fer. I fins i tot va tenir el tercer de Roca. Tampoc calia la cirereta. La feina estava feta i molt ben feta. La salvació és més a prop.