Fran Beltrán es vesteix d’heroi per sorpresa

Aquest mes de juny farà deu anys que el Girona tocava el cel i arribava per primera vegada a Primera Divisió. Un èxit impensable i un premi a la persistència i la bona feina del club després d’uns anys intentant-ho sense sort ni èxit. Era el Girona de Pablo Machín, Aday, Pere Pons, Granell o Sandaza que amb el clàssic 5-3-2 va acabar segon i va pujar directe rere el Llevant i per davant d’equips com el Getafe, Tenerife, Cadis, Valladolid i també un Rayo, rescatat pel debutant Míchel i comandat a la sala de màquines per un marrec pujat del filial. Sí, el migcentre castellà va debutar com a professional el 2016 i en la mateixa temporada va estrenar-se a Montilivi el mes d’abril del 2017 amb victòria per 1-3. Tenia divuit anys acabats de fer una cara de nen que no se l’acabava. Gairebé una dècada després, Beltrán va entrar dilluns a la nit directament al selecte grup de protagonistes de grans fites del Girona gràcies al gol que va donar la victòria contra el Barça. Un gol celebradíssim, que va fer trontollar Montilivi i que va acabar amb una pinya multitudinària de jugadors i tècnics al mig del camp. Un partit per a la història i tres punts més a prop de poder tornar a viure un derbi així la temporada que ve.

L’entrada en un diccionari futbolístic del concepte «fitxatge de rendiment immediat», seria la d’un jugador que s’incorpora a un equip i de seguida ofereix productivitat en forma de minuts, gols o assistències. En una cerca al Goolge Imatges, el resultat podria ben ser una foto de Fran Beltrán amb la samarreta del Girona. El migcampista fitxat del Celta aquest mercat d’hivern sembla que faci un segle que és a Montilivi. Míchel el coneix, hi confia i per això el va situar de seguida a l’onze malgrat que amb prou feines havia fet un parell d’entrenaments. Titular contra Getafe, Oviedo i Sevilla, davant el Barça va ser suplent perquè arrossegava molèsties físiques. Tanmateix, va entrar a la segona part per decidir el partit i convertir-se en l’heroi de la nit. A quatre minuts pel final, i després d’una acció molt protestada pels blaugrana d’Echeverri a Koundé, Beltrán va rebre de Roca a l’interior de l’àrea i, amb molta sang freda i una definició digna de de davanter centre va superar l’invencible Joan Garcia.

D’aquesta manera, doncs, quasi una dècada després d’estrenar-s’hi amb el Rayo -on també hi eren Gazzaniga i Àlex Moreno-, Beltrán vivia la seva primera gran nit a Montilivi com a jugador del Girona. La cara de felicitat era màxima conscient que havia fet història i que no s’havia equivocat amb l’aposta valenta de canviar Vigo per Girona aquest gener.