El Girona signa números de Champions aquest 2026

«Aquesta me l’he d’apuntar», deia Míchel diumenge passat quan va sentir l’expressió en català ‘el got mig ple o mig buit’. Els empats contra Getafe (1-1) i Sevilla (1-1) i la derrota a Oviedo (1-0) havien apaivagat la reacció que havia tingut el Girona coincidint amb l’entrada a l’any nou. Un 2026 que va començar amb tres victòries consecutives davant Mallorca, Osasuna i Espanyol que van treure l’equip de les posicions de descens i, juntament amb l’arribada dels fitxatges d’hivern, permetre veure el futur amb més optimisme que fins llavors. La ratxa es va frenar sí, però les sensacions continuaven sent positives en el joc i el que transmetia l’equip, lluny de la grisor de principi de curs, era competitivitat i fam. La visita del Barça dilluns es presentava com un repte d’alçada per a un equip que, si hagués perdut, ja tornava a ser al bell mig de l’embolic d’equips que noten l’alè del descens al clatell. I no, no va perdre. Tampoc empatar. El Girona va batre el Barça en un partidarro i va sumar tres punts que l’impulsen a la zona tranquil·la amb 29 punts. El millor de tot és que la distància amb el perill és de cinc punts abans de visitar dilluns l’Alabès, un rival directe en la lluita per permanència.

Al ritme dels millors

Sens dubte, l’atmosfera que es respira a Montilivi és una altra. L’alegria de la victòria contra el Barça ha dut, a banda de prestigi i impacte mediàtic, calma i la confirmació que s’estan fent les coses bé. O fins i tot molt bé aquest 2026. Això diu la classificació de les set jornades disputades fins ara aquest any, que assenyala que el Girona signa números de... Champions League. Sí, sí. Encara que sembli que no pugui ser per tot el que s’ha patit fins ara, els de Míchel són el tercer millor equip aquest 2026 amb 14 punts de 21 possibles, només superat pel Madrid (21) i el Barça (15) i empatat amb la Reial Societat (14), que té pitjor diferència de gols.

«Any nou vida nova», titulava aquest diari, la crònica del primer partit de l’any a Palma contra el Mallorca (1-2). La victòria gràcies als gols de Tsygankov i Vanat, donaven aire a un equip que venia de perdre i abaixar els braços contra l’Atlètic de Madrid (0-3). A partir d’aquí, triomf contra l’Osasuna (1-0), a Cornellà-El Prat davant l’Espanyol (0-2) i empat agònic amb el Getafe (1-1). Després va venir la relliscada a Oviedo (1-0) i el maleït descompte a Sevilla (1-1), resultats que la victòria contra el FC Barcelona va arreglar (2-1). Quatre triomfs, dos empats i només una derrota que han permès els de Míchel sumar catorze punts i situar-se com el tercer equip més en forma de l’any.

El calendari més immediat dibuixa el desplaçament a Vitòria dilluns al vespre (21:00), la visita del Celta diumenge que ve (21:00) i el duel a València contra el Llevant, dissabte 7 de març a la tarda (16:15).

Energia, joc i resultats

Pensar en fites superiors encara no està permès, però si l’equip manté aquest nivell, un bon resultat a Vitòria sí que confirmaria el punt d’inflexió que ha suposat enterrar el 2025. L’única realitat ara mateix és que amb 29 punts, s’ha igualat la distància màxima amb el descens (cinc punts), la permanència és a quatre victòries (dotze punts) quan queden catorze jornades per disputar i que l’equip, aquest 2026, no només guanya sinó que juga bé i transmet passió. És a dir, el que sempre ha demanat Míchel, que comença a veure el got mig ple.