Alabès-Girona: S'escapen dos punts (2-2)

Hauria estat molt bonic. El Girona ha vist com volaven dos punts altre cop a les acaballes d'un partit que ha pogut perdre, hauria pogut guaanyar i al final s'ha hagut de conformar amb un punt. Una diana de Boyé a dos minuts pel final ha esguerrat la festa el recital d'Ounahi que, en el seu retorn després de la lesió, semblava guiar l'equip a la victòria. El marroquí (m.73) s'ha inventat una assistència estratosfèrica a Tsygankov que ha valgut l'1-2 després que Vanat, igualés el gol inicial de Boyé a la primera part. Se les prometien molt felices els de Míchel amb una victòria que gairebé ja celebraven. Tanmateix, ha mancat un punt més de saber patir i d'igualar la intensitat d'un Alabès que no ha llançat la tovallola i al final ha castigat els gironins. El punt frena un xic l'embranzida dels gironins però alhora, i s'ha de valorar, l'allunya a sis punts del perill.

L'endemà i els dies posteriors a la victòria contra el Barça (2-1) de dilluns passat, els jugadors del Girona van col·leccionar afalacs i elogis gràcies a una resultat d'impacte que, a banda del ressò mundial que va tenir, va permetre l'equip acostar-se un xic més a l'objectiu. Els aficionats blanc-i-vermells, per la seva banda, també van poder presumir una mica durant tota la setmana en una temporada on costa fer-ho. Aquest estat de complaença, tanmateix, tenia data de caducitat perquè la lluita per escapar del perill del descens no s'atura i ahir, el Girona visitava Vitòria en un duel directe. Un partit d'alt voltatge contra un rival que, com els gironins, lluitava per veure una mica més a prop la llum. Amb Fran Beltrán encara amb problemes físics, Míchel es va decantar pel mateix onze que havia superat el Barça la setmana passada amb Arnau al lateral esquerre, Witsel al pivot i Lemar a la mitjapunta. La gran novetat no era a la gespa sinó a la banqueta, amb el retorn d'Ounahi.

Que tocaria patir i oferir un nivell d'intensitat i polsacions elevadíssim tothom ho tenia clar. Qualsevol cosa que no fos igualar o superar el grau d'agressivitat amb pilota i sense que imposen sempre els bascos als seus partits, suposaria problemes pel Girona davant un Alabès que tenia ben clar què havia de fer. El Girona, teòricament, també ho sabia però ningú ho hauria dit veient els primers minuts de partit. Imperdonable va ser la passivitat contemplativa amb què els gironins es van mirar com Youssef arribava a la línia de fons i centrava perquè Boyé, a plaer, avancés els vitorians. I tot amb Rincón, primer, Vitor Reis i, sobretot, Gazzaniga, s'ho miressin. Només els va faltar aplaudir. Pitjor no podia començar el partit. Bé, sí. Si Toni Martínez hagués estat més encertat sol davant Gazzaniga després que pispar-li la cartera a Blind sent el darrer defensa. Míchel es desesperava des de la banqueta veient com els seus homes havien regalat un gol i mig sense que s'hagués arribat als deu minuts.

El gol va engrescar Mendizorrotza que es veia amb un partit fàcil. Havia fet el més difícil marcant i, en endreçat al darrere amb dues línies molt juntes, deixava Toni Martínez i Boyé que fessin la guerra amb els centrals gironins. I a fe que la feien amb perill per a un Girona que, si bé tenia la possessió de la pilota, patia en cada pilota dividida entre els davanters i Blind i Reis. El segon gol va tornar a sobrevolar l'àrea de Gazzaniga quan Boyé va guanyar la posició, amb facilitat, a Reis però la seva centrada la va rematar molt malament Toni Martínez. L'Alabès perdonava i el Girona continuava viu. Sense la capacitat o finor per trobar espais i generar ocasions, els de Míchel van treure la pols a la pissarra per trobar petroli. I així, després que Witsel pentinés al primer pal un córner, Vanat al segon, va enviar la pilota al fons de la porteria per pujar l'empat al marcador.

El Girona ho arreglava. El gol esperonava els de Míchel, que ho intentarien amb un xut sec i amb mala bava d'Iván Martín. El gol i aquest xut seria el poc bagatge ofensiu gironí que, això sí, li valdria per arribar a la mitja part amb el partit giualat. I això que Gazzaniga aturaria un parell de rematades de Blanco i Tenaglia encara abans de la mitja part. La represa no començaria bé pel Girona, que patiria davant la intensitat d'un Alabès que tampoc amansaria l'entrada de Fran Beltrán i Echeverri. Sí que ho faria, per contra, Ounahi. Sí. Míchel tenia una carta guardada i la va jugar. I va sortir bé. El marroquí es va inventar una assistència de molts quirats a Tsygankov que es va desfer de Sivera i va fer el segon. Una obra d'art que avançava un Girona que ara sí, tenia el partit a la mà. El sac, tanmateix, no estava ben lligat i Boyé, a dos minuts pel final, Boyé va aixafar la guitarra en una pilota penjada a l'àrea. Volaven dos punts. O se'n sumava un.