Ounahi torna dos mesos després i triga sis minuts a fer la seva màgia

Azzedine Ounahi és una benedicció per al Girona. Un fitxatge, aquest sí, top, que diria Míchel Sánchez. El tècnic n’ha hagut de prescindir durant dos mesos llarguíssims primer per la seva presència a la Copa d’Àfrica i, després, per una lesió que es va fer durant aquell torneig i que ja li va impedir jugar diversos partits. Es va fer mal al soli de la cama esquerra i es va perdre les eliminatòries de vuitens, quarts, semifinals i la final que el Marroc va perdre amb molta polèmica contra el Senegal.

Ounahi va reaparèixer ahir amb el Girona i només va trigar sis minuts a fer la seva màgia. Ell i Fran Beltrán canvien la cara de l’equip. En aquest cas el marroquí va entrar al minut 67 per Vanat, l’autor del gol de l’empat, i al 73 ja havia filtrat una passada magistral a Tsygankov, per dins entre els defenses locals, que l’ucraïnès va transformar amb l’1-2 després de driblar Sivera. No va ser l’única acció de qualitat d’Ounahi, que per exemple va fer lluir el porter local poc després del gol que posava per davant el seu equip.

Míchel ja va advertir que la integració del marroquí a l’equip hauria de ser progressiva després de la lesió. Ahir li va donar uns vint-i-cinc minuts de joc i en va fer prou per tornar a demostrar la seva qualitat i fer anar de corcoll la defensa de l’Alabès.

Gazzaniga sota els focus

Paulo Gazzaniga va tornar a assumir protagonisme ahir a Vitòria. El debat a la porteria no està, ni molt menys, acabat aquesta temporada després de la lesió d’un Ter Stegen que havia aterrat a Montilivi, precisament, per silenciar-lo.

Amb el porter alemany cedit pel Barça fora de combat (només va jugar contra el Getafe i a Oviedo), l’argentí va recuperar la titularitat. I amb ell sota els pals es va empatar a Sevilla i es va guanyar al Barça. Ahir, però, va tornar a cantar en el gol de l’Alabès. L’1-0 va arribar després d’una indecisió entre ell i Vitor Reis que va permetre que la pilota centrada per banda esquerra per Yusi fos rematada a plaer per Lucas Boyé. Gazzaniga es va mostrar dubitatiu i lent en la sortida i la seva poca convicció (i la de Reis) van servir en safata la diana local.

A la segona part l’argentí va estar a punt de ser substituït per lesió. Corria el minut 52 quan Gazzaniga va aturar en dos temps un xut d’Ibáñez, en plena ofensiva de l’equip basc. De cop es va agenollar i va demanar a l’àrbitre l’entrada de les assistències, mentre el treia el guant esquerre. Va semblar que s’havia dislocat un dit. Rubén Blanco va arribar a escalfar uns instants, però de seguida Gazzaniga va donar conformitat a seguir al terreny de joc i l’exjugador del Celta va tornar a la banqueta. n