Un problema molt benvingut

Una plantilla curta en moltes ocasions, amb pocs efectius en diverses posicions i reclamant a crits en aquest darrer mercat d’hivern incorporacions per incrementar el nivell del conjunt i augmentar-ne la profunditat. Les entrades de Ter Stegen, Fran Beltrán i Echeverri van contrarestar les tres baixes de Solís, Asprilla i Livakovic, que abandonaven Montilivi. Un augment de plantilla inexistent que no s’havia complert, fins que Míchel ha anat recuperant efectius a mesura que els jugadors que estaven lesionats han tornat a estar disponibles i, sense dubte, una de les altes més esperades per l’afició gironina és la d’Azzedine Ounahi, el mag marroquí que havia il·lusionat la parròquia a la primera volta i que s’havia convertit en l’escletxa de llum entre molta foscor al Girona. En el seu retorn a Vitòria, amb ben pocs minuts en va fer prou per demostrar la seva capacitat de marcar diferències amb una assistència a Tsygankov.

Ounahi havia disputat el seu darrer partit amb el Girona en la penúltima cita del 2025, a Anoeta, en el triomf davant la Reial Societat per 1-2 el 12 de desembre, matx en el qual el migcampista va servir una assistència en una de les dues dianes a Tsygankov. Va marxar per la porta gran sent partícip d’aquella victòria i va posar rumb al Marroc per disputar la Copa Àfrica amb la seva selecció i amb l’opció de tornar a disputar un partit amb els blanc-i-vermells el 26 de gener davant del Getafe a Montilivi (1-1), en cas que, això sí, el Marroc arribés a la final del campionat. Després de repartir dues assistències a la fase de grups, Ounahi es va lesionar del soli a l’entrenament previ als vuitens de final, una baixa que el mantindria apartat dels terrenys de joc durant més de dos mesos. La qüestió és que els mals presagis no es van complir. El lloc del marroquí va ser suplert per un jugador d’una enorme qualitat tècnica que ha anat mostrant a les darreres jornades i que cada vegada se sent més còmode a l’esquema de Míchel, Lemar.

La resurrecció de Lemar

No estava tot perdut sense Ounahi, només s’havia de donar temps a un jugador amb la moral baixa, que sortia d’una etapa molt complicada amb l’Atlètic, amb poca confiança per part del Simeone i que encadenava moltes lesions. Va entrar en dinàmica de titular en el primer partit de l’any a Mallorca i va ser un dels pals de paller per aconseguir les tres victòries consecutives de principi de 2026.

A mesura que anava passant l’any el nom d’Ounahi s’anava sentint menys en boques dels gironins. No per culpa seva, ni de bon tros, sinó pel bon rendiment de l’equip, en moltes ocasions amb una plantilla sota mínims, i gràcies a un Lemar que entén a la perfecció el que li demana el seu entrenador, oferint-se incansablement per rebre la pilota i distribuint el joc com si fes quinze anys que vesteix aquesta samarreta.

Aquestes bones actuacions s’han acabat convertint en números amb les dues dianes que ha aconseguit els dos últims partits davant el Sevilla (1-1) i en l’apoteòsica victòria contra el Barça (2-1), sortint ovacionat per tot Montilivi que corejava el seu nom.

Quin gran dilema

Míchel va confirmar que Ounahi jugaria contra l’Alabès abans-d’ahir i quan era qüestionat per qui es quedaria amb la mitjapunta, va reconèixer que era una gran notícia tenir opcions com Lemar, Ounahi i Echeverri. «És un molt bon problema. És bo tenir la sensació de deixar fora de l’onze gent que es mereix ser titular i més en aquests moments del curs. És una bona notícia jugar catorze partits amb aquesta plantilla».

És clar que Ounahi, almenys ara que torna de lesió, començarà els partits a la banqueta malgrat els bons minuts a Vitòria, i que a Lemar avui dia és molt complicat treure-li el lloc. Això sí, ens podem plantejar l’opció que juguin junts? En algunes ocasions, el marroquí havia jugat més caigut a banda esquerra i partint des d’aquesta posició buscava zones interiors. Aquesta primera opció seria col·locar Ounahi en detriment de Bryan Gil. Una altra fórmula és deixar un pivot defensiu, com podria ser Witsel o Beltrán i col·locar dos interiors que serien Lemar i Ounahi, confeccionant així un centre del camp més ofensiu i seria substituint a l’ex de l’Olympique en el lloc d’Iván Martín.

Moltes combinacions possibles té Míchel per aquesta segona volta i quin plaer poder dir-ho després de veure convocatòries amb catorze jugadors de camp del primer equip. El que podem afirmar és que si tots els problemes que té a partir d’ara el Girona són d’aquest estil, benvinguts siguin.

Subscriu-te per seguir llegint