Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Montilivi: l'assignatura pendent del Girona

Els de Míchel han sumat setze punts de trenta-sis a l'estadi i són el sisè pitjor equip local de Primera

Després de tres derrotes en els tres primers partits, la sèrie és clarament ascendent: setze punts de vint-i-set en joc

El balanç és de quatre victòries (València, Alabès, Osasuna i Barça), quatre empats (Espanyol, Oviedo, Madrid i Getafe) i quatre derrotes (Rayo, Sevilla i Llevant)

Els jugadors del Girona celebren la victòria contra el Barça en el darrer partit a l'estadi

Els jugadors del Girona celebren la victòria contra el Barça en el darrer partit a l'estadi / Aniol Resclosa

Marc Brugués

Marc Brugués

Girona

El Girona ha sabut arreglar el que semblava que havia de ser una temporada de moltes angúnies i entrar al darrer terç de competició amb prou tranquil·litat. Evidentment, i més amb els ensurts que ha patit l’equip els darrers temps no hi ha res fet, però el descens s’ha allunyat a sis punts i l’angoixa de ser-hi o sentir-lo a tocar, ha desaparegut. Míchel ha reconduït la situació i aquest 2026 n’està collint els fruits. Els bons resultats han fet entrar molta llum i esventilat part de l’entorn que volia cremar-ho tot de seguida. La victòria contra el Barça (2-1) va ser la confirmació que el Girona ha despertat i mira amb optimisme les catorze jornades que resten de curs. Optimisme i ambició perquè al vestidor, a banda de tenir clar que s’ha d’arribar com més aviat millor als 42 punts, també hi ha el repte de per què no mirar més amunt si hi ha temps.

Per fer-ho, caldrà treballar diversos aspectes. Un, mirar que no s’escapin tants punts en l’afegit; l’altre millorar els registres a Montilivi. Perquè sí, es ve de guanyar el Barça en una nit de somni però l’estadística diu que el Girona tan sols ha sumat quinze punts a l’estadi i és el sisè pitjor local de la categoria. Aquesta puntuació tenint en compte només els punts sumats a casa diu també que el Girona frega el descens. Perquè amb menys de setze punts, el Girona només hi té el Rayo Vallecano, Sevilla i Getafe, amb quinze, l’Oviedo amb onze i el Llevant amb set. És a dir per només un punt no està entre els tres pitjors locals de la categoria perquè l’average general és de -7, més dolent que Rayo, Sevilla i Getafe.

El balanç dels de Míchel a Montilivi és, fins ara, ben equilibrat amb quatre victòries, quatre empats i quatre derrotes. En aquest sentit, la trajectòria és clarament ascendent i l’equip encara paga el mal començament de temporada en què va perdre els tres primers partits del curs a casa contra Rayo (1-3), Sevilla (0-2) i Llevant (0-4). Un gol a favor i nou en contra en tres partits feien veure-ho tot ben negre. A partir d’aquí, l’equip hi ha empatat davant l’Espanyol (0-0), Oviedo (3-3), Reial Madrid (1-1) i Getafe (1-1) i ha superat València (2-1), Alabès (1-0), Osasuna (1-0) i Barça (2-1). La quarta derrota del curs a l’estadi va ser abans de Nadal contra l’Atlètic (0-3), en l’única encaixada per l’equip des de finals de setembre quan es va perdre per golejada contra el Llevant. Així, si fem els números a partir de la setena jornada, la sèrie és notable: setze punts de vint-i-set possibles.

Set partits per jugar

Per tant, una de les assignatures pendents del Girona aquest darrer terç de curs és obtenir resultats més bons a Montilivi. Per l’estadi hi han de passar encara el Celta, l’Athletic Club, el Vila-real, el Betis, el Mallorca, la Reial Societat i l’Elx en set partits que han d’ajudar a garantir la salvació i, qui sap, si a impulsar aspiracions més ambicioses. Fora de casa, els de Míchel hauran de visitar el Llevant, Osasuna, Reial Madrid, València, Rayo Vallecano i Atlètic de Madrid. n

Tracking Pixel Contents