Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Girona-Celta: El caramel de veure la zona de descens cada cop més lluny

El Girona rep el Celta a l’estadi de Montilivi amb la possibilitat de sumar la segona victòria consecutiva a casa i no mirar cap avall

Els jugadors del Girona, en l’entrenament d’ahir a l’estadi de Montilivi.

Els jugadors del Girona, en l’entrenament d’ahir a l’estadi de Montilivi. / Girona FC

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Girona

Si el Girona no hagués deixat escapar quatre punts en les seves recents visites a Sevilla i Vitòria, la classificació explica que podria atrapar el Celta en cas de victòria aquest vespre a Montilivi (21 hores, Movistar LaLiga). És cert, només és una hipòtesi, de la mateixa manera que els càlculs potser no valdrien per a res si el gol de Fran Beltrán contra el Barça no hagués pujat al marcador, perquè llavors tindria dos punts menys. No es pot anar per la vida pensant com aniria tot si això hagués anat d’una manera o allò, d’una altra, però no es pot negar que el pas endavant és una evidència, quan es planteja la possibilitat d’empatar a punts amb el sisè.

L’estat d’ànim ha canviat radicalment, igual que una realitat que ara, encara amb peus de plom, mira més cap a la zona tranquil·la que no pas cap al descens, a sis punts i amb un munt de rivals pel mig. El Girona ha aconseguit el que semblava impossible: estripar una tendència que l’enviava de cap a l’infern, esvair els dubtes de l’entorn i començar a agradar. Ja fa jornades que els de Míchel tornen a oferir bones sensacions i competeixen siguin quines siguin les circumstàncies. Quan reben un cop, al contrari del qual passava a l’inici de Lliga, no cauen. Es mantenen dempeus.

També demostren saber jugar bé a futbol, malgrat que tan sols ho hagin fet a ràfegues. Contra el Celta, s’enfrontaran a un rival que també sap de què va, això de tenir cura de la pilota. Els de Giráldez, vius encara a Europa, van jugar dijous i podrien notar el cansament. Montilivi espera amb urpes i ganes de triomf, conscient que arriba un tram de calendari favorable en què la permanència podria apropar-se molt.

Míchel disposa d’un bloc recognoscible que no planteja dubtes, més enllà de descobrir si Ounahi, que va tornar fent un recital, serà titular. La resta, haurien de ser els mateixos de les darreres jornades, sempre que cap dels jugadors que han passat la setmana sota vigilància, com Gazzaniga, Lemar (podria substituir-lo el marroquí), Bryan Gil i Vanat, es prenguin un respir. Joel Roca, absent a Vitòria per sanció, torna a estar disponible.

El Celta, en canvi, té les importants baixes de Borja Iglesias i Pablo Duran, també per amonestacions i un esquinç al genoll, respectivament, i les de darrera hora de Marcos Alonso i Starfelt, amb molèsties. Giráldez, però, recupera a Hugo Sotelo. S’esperen rotacions, amb l’entrada d’homes com Mingueza, Hugo Álvarez, Fer López i Jutglà.

El duel, que enfrontarà als germans Moriba, Lass (Girona) i Ilaix (Celta), podria servir per a flirtejar amb la zona europea. Però el més important no és això, sinó que l’allunyaria encara més de la zona perillosa, l’únic objectiu real i prioritari fins que no s’aconsegueixi de veritat.

Tracking Pixel Contents