Girona-Celta: Per mirar amunt encara falta (1-2)

El got mig ple, el got mig buit... El Girona ha vist com se li ha escapat no ja la victòria sinó també l'empat en dotze minuts fatídics que han condemnat l'equip a la derrota davant un Celta d'allò més efectiu. I això que el partit s'havia encarat d'allò més a la primera part amb un gol de Vanat a la sortida d'un córner. A la represa, Jutglà i un autogol de Vitor Reis han capgirat el partit i glaçat les aspiracions del Girona de mirar més amunt que cap avall. Ni Ounahi ha pogut anivellar-lo malgrat que amb el marroquí al camp ha estat quan l'equip ha gaudit de més ocasions per marcar. La derrota no és tan transcendental perquè el descens continua a sis punts, però sí que queda clar que, per mirar enlaire falta molt encara. Tocarà continuar pedalant per

La victòria contra el Barça contrarestava el doble regust amarg que havien deixar els empats a Vitòria (2-2), dilluns passat, i a Sevilla (1-1). S'havien escapat quatre punts en l'afegit, tanmateix, l'equip sumava i continuava fent camí cap a la tranquil·litat. Amb una solidesa i competitivitat inimaginables a principi de curs, el Girona havia fugit sis punts per sobre del descens i rebia el Celta conscient que tenia una bona oportunitat per ampliar encara més la distància. Sobretot si aconseguia guanyar i començar a fer de Montilivi un fortí i assegurar els punts. Per intentar-ho, Michel només va fer un canvi a l'onze titular i no, no va ser Ounahi sinó Fran Beltrán. L'ex, precisament, del Celta va agafar el lloc d'Iván Martín, el gran sacrificat. La resta, els de sempre per intentar una empresa complicadíssima. Perquè aquest Celta és un senyor equip, dinàmic i alegre que de seguida va complicar les coses als gironins. De fet, els gallecs de seguida van posar l'ai al cor a Montilivi amb una centrada-xut de Mingueza que es va estavellar al travesser.

El partit era obert i amb la sensació que el Celta, mes compacte, sabia més bé com atacar que no pas el Girona. I els de Míchel patirien a l'esquena de Rincón i Arnau, sobretot amb un Fer López molt actiu. Tsygankov va provar-ho de cap, tímidament a mans de Radu. Gazzaniga, molt segur fins llavors, també seria protagonista en una mala sortida en un córner que va poder corregir amb una aturada descomunal amb els peus a Jutglà. Costava trobar escletxes a les dues línies de cinc i quatre amb què formava el Celta en defensa. Però aquest nou Girona del 2026 té més armes. L'estratègia, per exemple. I si la setmana passada a Vitòria, Witsel i Vanat es van fabricar el primer gol, ahir els mateixos jugadors van ser els protagonistes de l'1-0. Els de Míchel van tornar a trobar petroli després d'un servei de cantonada que primer va tocar el belga i va rematar Vanat, per fer el seu novè gol de la temporada a la Lliga.

El partit se li encarava a un Girona que patiria per arribar a la mitja part amb l'avantatge. Gazzaniga hauria d'aparèixer altre cop per tapar un xut amb poc angle de Carreira abans que el pal evités l'empat de Fer López. La fusta salvava el Girona per segon cop i s'arribava al descans amb el millor escenari. La represa començaria amb una altra intervenció del pal, aquest cop, per escopir un cargol enverinat d'Arnau. A partir d'aquí, el partit faria un tomb. El Girona no havia estat capaç de fer el segon gol i veuria com el Celta, en dotze minuts capgiraria el marcador. Primer, Jutglà guanyaria l'esquena a Blind per velocitat després d'una gran passada de Fer López i batria Gazzaniga amb una gardela incontestable. Amb l'empat, Radu hauria de desviar un bon intent de Rincón.

L'ntercanvi de cops afavoriria el Celta a qui la fortuna somriuria quan Vitor Reis va desviar al fons de la seva porteria una centrada de Mingueza. El Girona veia com, en un tres i no res, perdia. Hi havia temps per mirar d'arreglar les coses i Míchel mouria la banqueta amb l'entrada d'Ounahi i Iván Martín primer i d'Echeverri i Abel Ruiz, després. Amb el marroquí al camp, el Girona collaria el Celta i de les seves botes en naixerien dues bones oportunitats per empatar. La primera la salvaria Radu i la segona, lleparia el pal. El porter romanès evitaria també l'intent d'Echeverri. No hi havia maneres. Ni a la desesperada, quan Ounahi va cedir per a Vitor Reis, que d'esperó va rematar fora. Tocarà continuar pedalant.