La tranquil·litat del Girona es fa pregar
El Girona, que viu el pic de forma més alt del curs i continua sis punts per sobre del descens, desaprofita l’embranzida, encaixa la primera derrota de l’any a casa i pateix la primera remuntada a la Lliga en més d’un any
Thomas Lemar i Hugo Rincón, en una jugada del Girona-Celta de diumenge a l’estadi de Montilivi. / David Aparicio
Habituat a les muntanyes russes, al Girona no li ve de nou el fet d’estar ara eufòric, content, preocupat, trist o deprimit. Els aires canvien constantment a Montilivi, com es va comprovar diumenge, en què al descans, amb la victòria provisional contra el Celta, tot eren càlculs cap amunt, i al final del partit, amb el cop de realitat que va suposar la derrota, ja es tornava a mirar avall. És un club de contrastos, aquest.
La sensació per als de Míchel és d’haver desaprofitat una oportunitat d’or per respirar una tranquil·litat gairebé definitiva, just quan els blanc-i-vermells han passat pel seu pic més alt de forma del curs. Com millor pintava la cosa, després d’un inici depriment en què ser cuer i estar en zona de descens va ser habitual, en una dinàmica que l’havia convertit en el tercer millor equip de Primera del 2026, tan sols superat pel Reial Madrid i el FC Barcelona, la cosa s’ha encallat: de guanyar quatre dels cinc partits jugats entre Sant Sebastià i Cornellà, del 12 de desembre al 16 de gener, s’ha passat a vèncer únicament un duel dels sis últims. La dinàmica ni molt menys és preocupant perquè les sensacions són prou correctes, però amb una mica més ara el coixí no seria de sis punts, seria molt més gran. Tot i això, aquestes dues jornades de marge respecte a la línia vermella és la distància més gran que ha assolit el Girona aquest curs.
Des del triomf a Cornellà, doncs, l’equip gironí ha empatat a Montilivi contra el Getafe (1-1), ha perdut a Oviedo (1-0), ha empatat a Sevilla (1-1), ha guanyat al Barça (2-1), ha igualat a Vitòria (2-2) i ha encaixat una altra patacada contra el Celta (1-2), la primera del 2026 a l’estadi, d’on no sortia ningú amb els tres punts des de la visita de l’Atlètic de Madrid en el darrer duel del 2025 (0-3).
En la classificació, el Girona és dotzè amb 30 punts, i mira amb certa relaxació el divuitè lloc que ocupa el Mallorca, amb 24. Aquest cap de setmana, els balears van patinar contra la Reial Societat, i tampoc no van ser capaços de guanyar l’Elx, l’Alabès ni el Rayo Vallecano, els equips que estan al seu damunt a la taula. El Girona podria haver explotat aquest avantatge i així semblava que ho faria quan es va avançar amb el gol de Vanat, perquè l’estadística recent a la Lliga indicava que si els gironins marcaven primer, no perdien. Cap rival els havia remuntat des de feia més d’un any, quan el Rayo Vallecano va capgirar la diana inicial de Bryan Gil. El Celta va estripar la ratxa.
Un març complicat
El calendari recent no convida a adormir-se, perquè aquest mes de març, el Girona començarà visitant dissabte el Llevant, un conjunt enfortit per la victòria de divendres contra l’Alabès i que s’aferra a l’esperança per intentar el miracle de la permanència. El conjunt valencià és dinovè amb 21 punts, a nou d’un Girona que ja va sortir escaldat del duel entre tots dos equips a l’anada, en què va acabar amb nou homes i va perdre 0-4. Aquesta jornada també presenta un interessant Osasuna-Mallorca (14 hores), que es disputarà immediatament abans que el duel al Ciutat de València (16.15 hores).
Després, el Girona rebrà l’Athletic Club i acabarà visitant l’Osasuna, dos equips que, ara com ara, podrien considerar-se directes, ubicats també en la zona mitjana de la classificació. Seran dos ossos complicats de rosegar, però; per això el conjunt de Míchel haurà de mantenir la «sensació de necessitat», tal com va verbalitzar el madrileny hores abans d’enfrontar-se al Celta, recordant que això «serà llarg». Té bona vista.
L’any passat tenia més punts
En el record, el patiment del curs passat que el Girona vol evitar sigui com sigui. Fa 365 dies, a aquestes altures de la pel·lícula, també a la jornada 26, el conjunt blanc-i-vermell disposava de dos punts més que ara (32 a 30), ocupava un lloc menys a la classificació (tretzè) i tenia un marge més gran respecte al descens (vuit, en comptes dels sis actuals).
Ja sabem com va acabar, tot plegat, pregant a Stuani i a Portu perquè l’encertessin en les finals contra el Mallorca i el Valladolid. Aquest any, convindria evitar certs límits.
Subscriu-te per seguir llegint
