La defensa del Girona torna a esquerdar-se

La velocitat de creuer que volia imprimir el Girona en el seu viatge cap a la tranquil·litat s’ha reduït les darreres jornades. Els factors? Uns quants i cap de concret. Desconnexions, petits detalls, badades, errades, manca de punteria... En futbol es tracta de ser contundents a les àrees i aquest 2026 el Girona semblava haver-ho arreglat tant en atac com en defensa. Tanmateix, en els últims partits l’equip torna a encaixar gols amb certa facilitat. Dos el Celta (1-2), dos a Vitòria (2-2), i un el Sevilla (1-1), el Barça (2-1), l’Oviedo (1-0) i el Getafe (1-1). Vuit gols rebuts en sis jornades que trenquen, estadísticament, la bona dinàmica amb què s’havia començat l’any. De fet, en els tres primers partits del 2026, el Girona tan sols va rebre un gol, a Palma, contra el Mallorca (1-2), i va encadenar dues porteries a zero per primer cop aquesta temporada davant Osasuna (1-0) i l’Espanyol (0-2). Aquesta recaiguda, doncs, ha tornat a situar el Girona entre els equips més golejats de Primera. Bé, la realitat és que és el tercer -empatat amb el Mallorca- que més gols ha encaixat de la categoria, amb quaranta-dos, i només l'Oviedo, que ahir va perdre 3-0 a Vallecas i arriba als quaranta-tres, i el Llevant, el rival de dissabte, empitjora els registres, amb quaranta-quatre.

«Hem defensat malament les accions dels dos gols. En el segon, sobretot, hi ha hagut unes quantes errades», deia Míchel al final del partit contra el Celta diumenge a la nit. El gol de Jutglà i l’autogol de Vitor Reis van enviar en orris el que havia fet Vanat a la primera part (1-2). Altre cop el Girona no podia deixar la porteria a zero en una temporada en què tan sols ho ha aconseguit quatre vegades. A banda de Cornellà i contra l’Osasuna, les altres van ser davant l’Alabès (1-0) i l’Espanyol (0-0) a Montilivi. En aquest sentit, els de Míchel tenen temps de sobres per millorar el pitjor registre de porteries a zero del club a Primera, que és, precisament, de quatre la temporada 2022-23 (contra València 1-0, Elx 2-0, Sevilla 0-2 i Barça 0-0). Fins i tot el curs passat, en què es va fregar el descens o en l’any que sí que es va baixar (18-19) es va aconseguir acabar vuit partits sense rebre cap gol.

Menció especial per al curs de la Champions en què els de Michel van acabar dotze partits sense encaixar i també per a l’any de l’estrena amb Machín, que es va aconseguir tancar la porteria amb pany i forrellat en onze partits. Així doncs, el Girona té deures de cares a aquest final de temporada. Aspirar a res que no sigui la salvació, almenys ara, és fer volar coloms.

La motxilla pesa encara

Perquè la motxilla dels primers mesos de competició encara pesa i l’equip, per molt que hagi millorat arrossega mancances, i no pot passar en un mes i mig de candidat a baixar a aspirant a Europa. «La temporada comença a l’agost i acaba al maig. El 2026 és bo però abans hem patit molt a dins i a fora i hem passat situacions molt difícils», recordava Míchel abans de jugar contra el Celta qüestionat per si s’havia de canviar d’objectiu. «Hem d’estar tranquils, perquè això serà llarg. Si hi ha temps per a alguna cosa més que la salvació, no hi renunciarem», afegia. Després de la derrota amb els gallecs, el madrileny recordava que la situació «és complicada» mentre no s’arribi als quaranta-dos punts.