De revulsiu a titular? Joel Roca es carrega de confiança

Lògicament, ni és ni aspira a ser Cristhian Stuani. Tampoc Artem Dovbyk, Savinho ni Taty Castellanos, els altres grans jugadors que ha tingut el Girona a Primera Divisió. Tanmateix, amb vint anys, i a còpia de persistència, paciència i, sobretot, feina ben feta, Joel Roca s’ha guanyat un lloc a la plantilla de l’equip. No només això, sinó que ha estat protagonista durant força moments -sobretot al principi- de la temporada i ara que arriba la recta final, vol tornar-ho a ser. La lesió de Bryan Gil, que en té per un mes o un mes i mig, li pot obrir les portes altre cop de la titularitat i més veient com al camp del Llevant, l’escollit per jugar a l’extrem Claudio Echeverri feia un partit més aviat discret i, per contra, ell, a banda d’aportar ganes, profunditat i verticalitat, va ser l’autor del gol va suposar l’empat en l’afegit. Una diana que evitava una derrota que hauria enrarit l’ambient alhora que permetia a l’equip mantenir a sis punts la zona de descens i continuar fent camí cap a l’objectiu de la salvació.

El gol carrega de moral un Roca que havia passat de titular indiscutible durant el primer tram de curs a revulsiu residual, i no pas sempre, els darrers mesos de competició. A més a més, des que Bryan Gil es va recuperar, el ripollès va passar a un segon pla i habitual a la banqueta. Així, de sortir d’entrada en els primers vuit partits, amb el parèntesi del Mundial juvenil pel mig, Roca va convertir-se en suplent fix i només va ser titular contra l’Atlètic abans de Nadal. Aquest 2026 acumulava vuit estonetes i prou en deu partits (98 minuts) abans de dissabte passat.

Pitxitxi gironí del Girona

El del Ciutat de València va ser tot just el seu segon gol a Primera, el primer l’havia fet contra el Rayo en la primera jornada. La xifra és baixa sí, però és la més alta que un futbolista gironí del Girona ha aconseguit a la màxima categoria. Així, Roca iguala Valery Fernández al capdavant del rànquing de golejadors de la demarcació a Primera. El de l’Escala, ara al Saragossa, també en va fer dos (contra el Barça i l’Atlètic de Madrid el curs 2023-24).

El de Camprodon és enguany l’únic futbolista de les comarques gironines al primer equip. No n’hi hagut pas gaires de jugadors de la terra a Primera i menys amb capacitat golejadora. A part de Valery, els únics que han aconseguit veure porteria han estat Àlex Granell i Pere Pons, tots dos, amb un gol. L’excapità, ara integrat a l’àrea esportiva del club, va marcar-ne un, precisament, també contra el Llevant a Montilivi (1-1) el curs 2017-18. Per la seva banda, Pere Pons, actual jugador de l’AEK Larnaka de Xipre, va donar la victòria a l’equip al camp del València (0-1) la temporada 2018-19.

La resta de jugadors de la demarcació que han tastat la màxima categoria amb el Girona en les sis temporades que el club hi ha estat són Dawda Camara, Ferran Ruiz, Pau López, Ricard ArteroÓscar Ureña, Marc Muniesa i Eloi Amagat. Cap dels set, tanmateix, va marcar. Pel que fa a partits jugats, el rànquing el lidera Valery (69), seguit de ben a prop per Granell (66) i Pons (65). Més lluny queda Muniesa (32) a qui el precedeix ja Joel Roca (27). Menys protagonisme han tingut Artero (7), Ureña (2), Dawda (2), Eloi Amagat (2), Ferran Ruiz (1) i Pau López (1).

Tot plegat i els vint anys que té donen a Roca molts números per anar engreixant les estadístiques tant de partits, com de gols. Si en fa un altre, doncs, es convertirà en el jugador gironí que més n’ha fet amb el Girona a Primera. Assenyalat per tothom des de fa temps com la gran perla del planter blanc-i-vermell, Míchel el va fer debutar l’agost del 2022 a Primera amb disset anys. Després d’una greu lesió de lligaments al genoll i d’una cessió al Mirandés, Roca ha tornat aquest estiu amb l’objectiu de fer carrera a casa.