Golejada del Girona a l'Athletic (3-0)

Montilivi somriu i respira després de la victòria del Girona aquesta tarda contra l’Athletic. En un dia farcit d’emocions fortes, els de Míchel han superat l’Athletic en un partit ben complet en què l’equip ha signat bons minuts de futbol, ha sabut patir i resistir, gràcies a un Gazzaniga immens per acabar de rematar-lo a les acaballes amb dues dianes d’Ounahi i Echeverri. Una victòria treballadíssima que al final ha acabat sent plàcida per acostar el Girona a l’objectiu de la salvació. L’1-0 de Rincón només començar ha encarat d’allò més un duel, on els de Míchel han hagut de remar i de treure molta aigua a la segona part, fins que han aparegut el marroquí i l’argentí per sentenciar i donar una victòria clau i contundent. Avui no hi ha hagut ensurt de darrera hora i Montilivi ha celebrat una alegria que confirma que no s’ha de patir.

L’empat a València contra el Llevant va esquivar una espifiada grossa i deixar-ho tot igual. Alhora, suposa també una altra oportunitat perduda d’escapar-se, gairebé, definitivament, del perill i passar un tram final de temporada tranquil. A partir d’aquí, tocava continua pedalant per fer arribar el vaixell a port i la següent etapa era contra l’Athletic a Montilivi. Un partit per confirmar unes bones sensacions que l’equip no acaba de saber transformar en punts, ja sigui per gols en l’afegit, relliscades o penals fallats. Per intentar sumar els tres punts, Míchel va decantar-se per Francés per ocupar el buit, immens, deixat pel sancionat Vitor Reis i per Joel Roca, que es va guanyar el dret a ser titular després de ser el gran protagonista a València. L’altra novetat, la més esperada, l’entrada d’Ounahi, en el lloc de Lemar, amb molèsties.

No podia entrar més bé el Girona al partit. VA guanyar els primers duels en defensa i, en a primera aproximació a l’àrea visitant, pam. Sense una ocasió clara de gol, Rincón va engaltar amb la dreta un cacau que va entrar enganxat a la base del pal dret de Simón. Montilivi saltava d’alegria només començar. I ho feia satisfet veient l’agressivitat dels seus a l’hora de buscar l’esquena de la defensa tan avançada de l’Athletic. Joel Roca guanyava la partida a Gorosabel i, per allà, combinant amb Ounahi els de Míchel generaven sensació de perill. Només sensació perquè d’ocasions clares clares tampoc se’n veurien gaires en una primera part en què, fins a les acaballes Vanat no tornaria a rematar a porteria després d’una bona acció entre Beltrán i Witsel que neutralitzaria bé Vanat.

Dinàmic i lúcid amb pilota, el Girona tampoc patia quan l’Athletic atacava. Perquè també ho intentarien, és clar, els bascos amb molts jugadors a camp contrari però sense que s’acostessin clarament al gol. I quan ho feien Francés i sobretot, Blind, esbandien tot el perill. S’arribava a la mitja part amb avantatge al marcador, el més important, però també amb una sensació d’estar fent un bon partit al qual només se li hauria pogut demanar un segon golet abans del descans.

Valverde va canviar sencera la banda dreta per fer entrar Areso i Guruzeta en lloc de Gorosabel i Navarro. De seguida es va notar i l’Athletic va començar a trepitjar àrea i crear perill de veritat. I així, hauria d’aparèixer Gazzaniga per salvar amb el peu una rematada a boca de canó de Guruzeta després d’un mal refús d’Arnau.

El Girona patia i Ounahi intentaria posar-hi remei amb dos cops de geni de fora l’àrea. El partit però, era de l’Athletic que havia incrementat el setge. I de quina manera...Perquè si Gazzaniga havia salvat un gol, ho tornaria fer no una sinó dues vegades més amb aturades magnífiques a Laporte primer i a Gurutzeta, després.

I amb l’equip traient aigua com podia, va passar el millor que li podia passar. A empentes i rodolons, Echeverri va aconseguir enviar la pilota a Ounahi en un contracop perquè el marroquí superés Simóni i portés la tranquil·litat a Montilivi. L’Athletic havia abaixat els braços, però si algú i encara patia, Echeverri s’ha encarregat d’instal·lar la calma, i l’alegria definitiva a l’estadi amb el tercer gol d’una tarda rodona.