El Girona confia que els 34 punts no tornin a ser una xifra maleïda

Míchel no para de recordar a tothom que l’únic objectiu del Girona és arribar als quaranta-dos punts. La xifra és la que considera el tècnic que caldrà per assegurar-se la permanència una temporada més a Primera Divisió. No vol sentir a parlar de res més, de moment, el madrileny, que va restar importància a les paraules de Claudio Echeverri de dissabte després del triomf contra l’Athletic Club (3-0) en què deia que ja miraven cap a Europa. «És jove i va ser l’eufòria del moment». Això sí, el tècnic sempre, deixa anar, encara que sigui amb la boca petita, el famós lema del «ja veurem» si és que el Girona és capaç d’atrapar la salvació amb temps jornades per davant d’aspirar a quelcom més. Aturem-nos aquí. La victòria davant els bascos va fer enfilar el Girona fins als trenta-quatre punts. Una xifra que fa, realment, patxoca sobretot tenint en compte d’on ve l’equip, que es va passar el noranta per cent de la primera volta en posicions de descens.

A partir d’aquí, alerta. La categoria és plena de paranys i cal esquivar-los. Com el taulell del joc de l’oca on hi ha la presó, el laberint, la fonda, el pou o la mort, el Girona també té una casella maleïda històricament. I és, sí, la del 34. Un número que fa tremolar els aficionats gironins només de sentir-ho i que evoca núvols, negror i molts fantasmes. Perquè trenta-quatre van ser els punts amb què el Girona es va quedar clavat la temporada passada, precisament també després de la vint-i-vuitena jornada quan es va empatar amb el València a Montilivi (1-1). El descens el marcava el Leganés amb 27 i era lluny, a set punts. Tot i això, l’equip ja feia sis jornades que no guanyava (tres empats i tres derrotes) i encadenaria quatre derrotes i un empat més en una sèrie de tres punts de trenta-tres possibles. El resultat? A patir com vedells fins gairebé el final per salvar-se guiats per l’esperit i el sentiment de pertinença de Cristhian Stuani i Portu.

El fantasma de l’any del descens

Més malament va acabar la temporada 2018-19 quan el Girona va caure a la casella del 34. Coses del destí, també va ser a la vint-i-vuitena jornada, després de guanyar al camp del Leganés (0-2). Aleshores, la distància amb el descens del conjunt d’Eusebio Sacristán era encara més gran. Nou punts separaven els gironins del Celta a manca de deu jornades i ningú, absolutament ningú, s’imaginaria un desenllaç com el que hi va haver. Els gironins van començar a encadenar derrotes. Primer per petits detalls, un rebot, un gol en l’afegit, un penal, lesions i sancions de jugadors importants...fins a encaixar-ne sis de consecutives i veure que l’aigua era a dins i no hi havia manera de treure-la d’un vaixell que s’enfonsava. Que hi hagués equips grans a baix com el Celta o el Vila-real no va ajudar el Girona a escapar de les brases i la sèrie de tres punts de trenta va condemnar el Girona a la Segona Divisió A.

Enguany, ara mateix, són pocs els que veuen el Girona passant gaires angúnies per salvar-se. El fantasma dels trenta-quatre punts és només una dada curiosa en la història del club. No cal enviar cap alarma als mòbils ni activar cap pla especial per superar aquesta xifra. El futbol no depèn dels daus ni de la sort com el joc de l’oca, sinó de l’encert i la feina d’un equip a qui Míchel ha sabut trobar la tecla per fer funcionar. La casella del 34 no espanta enguany ningú.