Witsel camina cap a la renovació

Hi havia gent que no acabava de veure clar el fitxatge d’Axel Witsel l’estiu passat. Trenta-sis -ara ja trenta-set, anys i poca participació la darrera temporada amb l’Atlètic de Madrid dibuixaven algun dubte sobre l’estat físic i si encara tenia corda per jugar al màxim nivell. De propostes no n’hi faltaven. Equips de la Serie A com l’Udinese o el Càller hi van parlar, com també la Reial Societat. Finalment, però, Quique Cárcel va aconseguir seduir-lo perquè vingués al Girona amb un contracte per una temporada amb opció a una altra en funció d’uns objectius. Aquells que en dubtaven a l’agost s’han anat fent petits al mateix temps que el belga es feia gros i es convertia en indiscutible per a Míchel i un jugador fonamental per al Girona. Múscul, col·locació, intel·ligència, qualitat i pulmons per estona han fet de Witsel un home estructural a l’equip. El bon rendiment, a més a més, ha fet que hagi tornat a l’òrbita de la selecció i hagi estat en les dues darreres convocatòries del tècnic belga, Rudi Garcia, per albirar a l’horitzó el seu quart Mundial. A Girona juga i hi és feliç. Tot plegat, doncs, s’encamina a acordar una renovació que s’hauria d’activar també ben aviat perquè el belga complirà els requisits de rendiment que l’activaven. Ho va dir Cárcel fa uns mesos. «Més que l’edat, mirem el rendiment». I el rendiment de Witsel és innegable.

«No és cap últim ball. Vull aprofitar al màxim, el temps que em quedi» deia a l’agost durant la presentació com a nou jugador del Girona. Witsel deixava clar que no venia a passar l’estona sinó a viure «amb intensitat cada partit» i ajudar el club continuar creixent. A fe que ho ha fet. El belga es va convertir en indiscutible pel tècnic de seguida que va estar en condicions. El debut va ser contra el Sevilla a casa (0-2) i des de llavors ha estat sempre titular menys quan ha estat baixa per sanció, per l’expulsió contra el Llevant, o per lesió, a principis de gener que es va perdre tres partits (Osasuna, Espanyol i Getafe) i va començar des de la banqueta els dos següents després de la lesió (Oviedo i Sevilla). Els números parlen per si sols i diuen que Witsel ha disputat, fins ara, vint-i-dos partits, vint dels quals com a titular i dinou en què ha disputat més de quaranta-cinc minuts.

Un pilar, sens dubte per al Girona a qui ni l’arribada de Fran Beltrán ha afectat. El damnificat ha estat Iván Martín mentre el belga s’ha mantingut a l’onze amb Beltrán i un mitjapunta que ha estat Lemar o Ounahi. A més a més, ha aportat en la faceta ofensiva, tant en accions d’estratègia pentinant la pilota al primer pal, com en el gol al Barça de tisora a Montjuïc. Tot fa pensar doncs, que els dies vinents, el club hauria de recompensar la bona feina de Witsel amb la renovació per una temporada més.