Osasuna-Girona: Amb Gazzaniga no n'hi ha prou (1-0)

No ha fet mèrits el Girona per guanyar a Pamplona. Tampoc per empatar. I això que hi han estat a punt avui al Sadar en un partit en què Gazzaniga ha mantingut amb vida els de Míchel fins ben bé a deu minuts de final. El pitjor Girona d'aquest 2026 ha escenificat un partit grisíssim davant un Osasuna que l'ha superat en tot. En agressivitat, intensitat, futbol i gols. Bé, gol, perquè el partit s'ha decidit gràcies a un gol de Budimir (m.80) que ha acabat amb la muralla que havia construït Gazzaniga a la seva porteria. L'argentí havia aturat tots i cadascun dels intents dels navarresos, que no han estat pocs, sobretot de Víctor Muñoz, un avió que ha estat un malson per als gironins. No n'hi ha hagut prou amb Gazzaniga, perquè la resta no han estat a l'alçada. La derrota, incontestable, acosta el descens a sis punts i fa tocar de peus a terra els que somiaven amb fites superiors. El pitjor de tot no és perdre, sinó fer-ho amb una sensació d'inferioritat tan clara com ho ha fet avui l'equip.

El missatge contundent i repetitiu de Míchel de no alçar la mirada a la classificació fins que s'arribin als quaranta-dos punts, n'hi ha que se'l creuen i n'hi ha, els més valents que no. Se li haurà de fer cas veient el partit d'avui. La dinàmica amb què l'equip arribava al Sadar era d'allò més positiva gràcies a la victòria contra l'Athletic (3-0) i la sensació de solidesa que ha adquirit l'equip aquest 2026. El perill del descens hi era i hi és, és clar, fins que no sigui matemàtic, però veure que les places que donen dret a Europa no són tan lluny també és un premi ben llaminer. Sobretot per a l'afició, que vol somiar. Al vestidor, Míchel se n'encarrega que no hi entri gens d'aquesta eufòria. O, almenys, la controla, conscient que s'ha patit molt per arribar fins aquí. El tram decisiu de temporada s'encetava en una plaça sempre feixuga com Pamplona, on això sí, tothom era conscient que una victòria impulsaria l'equip cap a la il·lusió. Per intentar-ho el tècnic només va introduir un canvi a l'onze, el retorn de Vitor Reis per Francés. La resta, els que van derrotar l'Athletic amb Joel Roca per l'esquerra i Ounahi a la mitjapunta.

Com llops van sortir els jugadors de l'Osasuna que es van cruspir els gironins en uns primers minuts en què va si no es van avançar va ser gràcies a Gazzaniga. Amb dues marxes menys que els navarresos, el Girona es veia desbordat de dalt a baix davant les envestides dels jugaors locals que van fregar el gol en dues accions de Víctor Muñoz que va resoldre, el porter argentí amb un parell de grans mans, la segona espectacularment a baix arran de pal. El Girona estava groggy. Fregava el KO tècnic mentre Gazzaniga mantenia viu l'equip. El porter blanc-i-vermell hauria de tornar a aparèixer abans de la primera part per desviar un cop de cap de Boyomo, a la sortida d'un córner. Els aficionats de l'Osasuna es tornaven a posar les mans al cap i se'n feien creus de veure com el premi no arribava.

Mentrestant, Míchel s'ho mirava resignat des de la banqueta. La processó anava per dintre perquè ben segur que el que veia no li agradava gens i s'havia de contenir per no escridassar els seus homes. Encara que fos increïble, s'arribaria sense gols a la mitja part. El bagatge ofensiu dels gironins era tristíssim: una arribada a l'àrea local en forma de centrada tímida de Rincón sense rematador.

Tocava fer alguna cosa per canviar un guió de partit que s’encaminava a veure com un equip petit, petit es veia devorat per un de molt gran. L’esperança era que el marcador encara no s’havia mogut i que quedaven quaranta-cinc minuts per veure si el partit canviava de context. Joel Roca per l’esquerra arribaria un parell de vegades amb cert perill i Ounahi deixaria sol Vanat, forçat, sense poder rematar. Tímidament, el Girona despertava. Havia igualat la intensitat d’Osasuna i començava a fer circular la pilota a un ritme interessant. Míchel mouria la banqueta i faria entrar Echeverri per Joel Roca desplaçant Ounahi a l’esquerra .

No patia tant perquè Osasuna havia abaixat el ritme però, Víctor Muñoz era una amenaça sempre. Iaixí, l’exterm català tornaria a reptar Gazzaniga. Primer amb una rematada amb l’esquerra a baix que salvaria amb les mans i, un minut després, des de la dreta, amb una canonada que l’argentí desviaria a córner amb la punta dels dits. Osasuna tornava a prémer l’accelerador i, ara sí, trobaria el premi. No pas gràcies a Víctor Muñoz sinó al de sempre, Budimir. El davanter croat va rematar a la perfecció una centrada de Kike Barja des de l’esquerra que va entrar lluny de l’abast de Gazzaniga.

L'1-0 feia justícia a un partit en què el Girona ha evitat perdre l'average gràcies a una altra aturada de Gazzaniga a Raúl García. Fins i tot curt s'ha quedat el càstig per a un Girona que veu com el descens s'acosta a sis punts.