El Girona es queda sec en atac: una mitjana d'1'06 gols per partit

El partit de dissabte a Pamplona no va entrar directament al museu dels horrors del Girona però ben poc va faltar. Només la figura de Paulo Gazzaniga ho va evitar amb una actuació memorable espatllada al final pel gol decisiu de Budimir. Míchel va reconèixer al final del partit que l’argentí havia estat el millor de l’equip i recordant que el porter d’Osasuna, Sergio Herrera, no havia hagut de fer cap intervenció. Perquè no, a Herrera se’l va veure més als darrers minuts perdent temps i en la celebració final que no pas durant els noranta minuts, en què tan sols va haver d’intervenir per servir de porteria alguna vegada.

L’estadística va ser esgarrifosa. Osasuna va rematar entre pals onze vegades i Gazzaniga va fer deu aturades, mentre que el Girona no ho va fer cap cop. El zero visitant, per tant, era irremeiable i més veient com els navarresos superaven per intensitat en els duels als gironins.

Per trobar un partit amb tan males sensacions com el de dissabte en què els de Míchel no xutessin durant els noranta minuts cal recular fins a la visita al camp de l’Oviedo de principis de gener (1-0). Aquell dia, la feina d’Aarón Escandell també va ser simplement servir de porteria i esgarrapar segons al rellotge davant la inoperància ofensiva dels gironins. L’altre partit d’aquest curs on el Girona no ha posat a prova el porter rival va ser en el despropòsit de Vila-real, en la segona jornada, on Luiz Junior se’n va anar a casa sense dutxar (5-0).

Un mal, la manca de punch, de mala bava o no tenir l’ullal esmolat que el Girona arrossega tota la temporada i que fa que sigui un dels equips menys golejadors de tota la Lliga amb només 31 gols en 29 jornades per darrere de l’Oviedo (20) i Rayo (28). La mitjana, doncs, supera per ben poc el gol per partit (1’06) per a un equip destinat a «mirar sempre endavant» i ser protagonista en atac. Des de la derrota al camp de l’Oviedo que el Girona no es quedava un partit sense marcar.

N’hi ha hagut més. Sobretot en la primer part del curs quan els de Míchel es van quedar a zero a Vila-real (5-0), contra el Sevilla (0-2), davant l’Espanyol (0-0), a Elx (3-0) i amb l’Atlètic de Madrid (0-3). Aquest 2026, és tot just el segon cop que li passa a un Girona que es va quedar sec en atac al Sadar.

Gazzaniga, reforçat

La imatge tan trista del Sadar va reforçar, això sí, la figura d’un Gazzaniga molt assenyalat durant tota la temporada. Amb les deu aturades que va fer, la major part de mèrit, sobretot a Víctor Muñoz i Raúl García, es va guanyar el reconeixement de Míchel al final del partit. «És un jugador molt important per nosaltres. Està fent una gran temporada tot i tenir un parell o tres de situacions complicades al principi. Té una gran mentalitat», deia. Lesionat Ter Stegen, que el va asseure durant dos partits (Getafe i Oviedo), Gazzaniga ha tornat amb força a l’onze i tancat el debat a la porteria. El croat Livakovic no li va prendre el lloc, Krapyvtsov encara està verd i Rubén Blanco ha vingut com a solució d’emergència arran de la lesió de Ter Stegen. Per tant, la clau de la porteria continua sent de l’argentí.

Subscriu-te per seguir llegint