El 5-0 a La Ceràmica: el dia que el Girona va tocar fons

Quan només queden nou jornades per acabar la temporada, lluny ha quedat el 5-0 encaixat a La Ceràmica en tot just el segon partit de Lliga. Míchel va titllar-lo de «desastre». A les portes de rebre el Vila-real aquest dilluns a Montilivi en l’encontre de la segona volta, és inevitable recordar-lo. Aquell dia, el Girona va tocar fons. Però, ara, és un altre. L’equip, que va passar-se bona part del primer tram de competició en les posicions de descens, va camí d’aconseguir els 42 punts per certificar la permanència un any més a Primera Divisió.

«És difícil per mi veure que no hem sigut un equip en cap moment. Tothom ho ha vist, no hem competit gens. És molt difícil superar la situació d’avui (aleshores, 24 d’agost de 2025)», va dir l’entrenador blanc-i-vermell després de la greu derrota davant el Vila-real a La Ceràmica. En calent, Míchel estava molt decebut, preocupat i, fins i tot, molest. Va carregar contra la planificació esportiva perquè amb la temporada començada la plantilla no estava tancada i hi havia nombrosos jugadors amb el futur en l’aire. De fet, aquell partit van disputar-lo Krejci, Yangel Herrera, Solís i Asprilla, que van acabar fent les maletes -el central txec i el migcampista veneçolà se’n van anar a l’estiu mateix, mentre que el migcampista i l’extrem colombians no ho van fer fins a l’hivern, tot i que també es trobaven en el mercat-. «Necessito jugadors que estiguin amb mi; ens tocarà construir tard», va rematar. I ho ha acabat fent.

Míchel li ha donat la volta a la situació per tornar a ser un equip, que està immers en la lluita per la permanència. Tothom rema en la mateixa direcció per sumar com més aviat millor els 42 punts. No obstant això, per aconseguir-ho el tècnic de Vallecas ha optat per la via de la comprensió i l’autocrítica, assumint, fins i tot, el mea culpa del 5-0 encaixat a La Ceràmica. «Em vaig equivocar molt en les primeres cinc jornades», recorda sovint a les rodes de premsa per alliberar també als jugadors de qualsevol càrrega o responsabilitat. A ells, els «abraça»: «Han capgirat una situació molt difícil i estic orgullós perquè hem viscut un any i mig molt dur. [...] Tothom suma, tenim una cultura esportiva increïble i existeix un fort sentiment de pertinença. No pensen en ells mateixos, pensen en el grup». La clau perquè el seguissin era el canvi de discurs.

Subscriu-te per seguir llegint