Míchel Sánchez: "El primer amb qui parlaré és amb el club perquè m'ho ha donat tot"

Després de la derrota a Pamplona i quinze dies de reflexió a causa de l’última aturada de seleccions, el Girona afronta la visita del Vila-real a Montilivi d’aquest dilluns (21 hores, DAZN) amb certa tranquil·litat per la línia ascendent que presenta aquest curs, però amb cautela perquè la feina no està feta. De fet, el marge amb el descens s’ha reduït un punt amb la victòria del Mallorca, passant dels sis als cinc. “La bona notícia és que tothom està disponible, menys Juan Carlos, Ter Stegen, Van de Beek i Portu. A Stuani i Bryan els recuperem”, ha dit Míchel, que també compta amb Echeverri i ha repetit diferents vegades que el duel serà “complicat, complicat. Tenim necessitat d’estar centrats en el present, que això és el més important. El club es juga molt, en aquest final de temporada. El club es juga la supervivència”.

Del seu futur, en el qual se l’ha vinculat, precisament, al Vila-real, o a l’Ajax, ha valorat que “estic enamorat del Girona. Sóc una persona de sentiments, tinc molta passió pel futbol, i necessito un entorn on sigui feliç. Aquí ho sóc i sempre ho he estat. No puc dir res més. La meva preocupació és el present i mantenir el Girona a Primera. Hi ha jugadors que també acaben contracte, volen fer un altre pas o pensen en el Mundial, però jo els exigeixo el present. Perquè ara mateix som una família. Una família que té la durada d’un any. El primer amb el qual parlaré és amb el club, perquè m’ho ha donat tot. Mai no faria res diferent d'això. Amb en Quique Cárcel parlem cada setmana. Quan estiguem salvats, ja ens reunirem. Però estic enamorat del Girona i estic molt feliç aquí”.

“El Vila-real és un equipàs i Marcelino té molt controlat el sistema de joc. Tothom sap que les seves transicions cap endavant són del millor de la Lliga i disposa de futbolistes diferencials a dalt per fer aquestes progressions. Són tercers, una mica lluny de la possibilitat de lluitar per alguna cosa més, però són perillosos. Nosaltres hem de demostrar que la necessitat està per damunt que la d’ells, però tinc la sensació que patirem molt. La gent ha de pensar que ens juguem l’objectiu del club a casa i hem d’estar junts i ser capaços de superar un obstacle tan complicat com aquest”, ha descrit el tècnic de Vallecas.

El bon paper dels gironins contra els grans del campionat a Montilivi és un punt a favor. “Hem de tenir una mentalitat, com a club, de tenir patrons de joc que no hem de perdre mai, ni a fora ni a casa. Per això no em va agradar la primera part contra l’Osasuna. No podem pensar quan hem de fer les coses i quan no, les necessitem fer sempre, cada dia. Aquesta és la mentalitat que vull inculcar al jugador. Perquè així tindrem una estabilitat i regularitat per continuar a Primera Divisió. Els alts i baixos no m’agraden gens”, ha afegit.

Falten vuit punts

Respecte a la permanència, ha dit que “hem d’aconseguir vuit punts i els hem de fer com més aviat, millor. Contra el Vila-real n’hi ha tres molt importants en joc. I són a casa, que en jugarem cinc fins al final de Lliga. Aquí tenim una possibilitat de sumar. Ja he dit que hi ha deu equips que han de pensar en aquesta xifra, i nosaltres en tenim 34. Serà difícil, però tothom ha d’entendre que hem d’estar junts, perquè patirem. Fa temps que patim i hem de ser capaços de ser forts i mirar el present”. Míchel diu que “si el partit és obert, ens anirà malament. Ho haurem de controlar. Ells, defensivament, estan bé. Mai perden el control de l’espai. Entenc que Marcelino és un entrenador que fa veure al jugador on ha de defensar millor i els espais que han d’ocupar, i en aquest sentit serà complicat. Si tu vols un partit obert, ells tenen les de guanyar. Haurem de controlar molt el joc”.

A Vila-real, a la primera volta, “vaig tenir la pitjor sensació en cinc anys. Si guanyem, tancarem el cercle, confirmant la millora. Tothom pensava que estaríem tot l’any en descens i que necessitaríem un miracle. Si guanyem demà, és un pas importantíssim. Tenir 37 punts quan falten vuit jornades t’apropa més al que volem. Podríem dir, si guanyem, que hem sortit de l’UCI”. Precisament, aquest és l’aspecte que més destaca Míchel del curs. “El més bo és que els jugadors han superat el patiment d’aquest any i mig, i estem, ara com ara, en la possibilitat de lluitar per la salvació. Al principi tothom pensava que baixaríem i ara tenim motius per continuar. A la jornada 10 o 12, tothom hauria signat estar cinc punts per sobre del descens. Jo recordo aquells partits, perquè hem patit molt. Passa el temps i la gent ho oblida, però a mi em toca recordar que el recorregut ha sigut molt complicat i que està a les nostres mans continuar a Primera. No ho hem de deixar escapar”. I el pitjor? “La irregularitat que ha tingut l’equip després de guanyar. Només hem guanyat tres partits seguits. Perquè quan hem guanyat, hem deixat de fer-ho, excepte en aquest cas contra el Mallorca, l’Espanyol i l’Osasuna. Això no m’agrada, perquè és com si penséssim que les coses ja sortiran”, ha finalitzat.

Subscriu-te per seguir llegint