Baixa sensible per al Girona: Vladyslav Vanat es perd el que queda de temporada

Ni feia bona pinta damunt del terreny de joc, ni tampoc quan Míchel Sánchez va arrufar el nas a la sala de premsa, verbalitzant que segurament el perdria unes quantes setmanes. El que en aquell moment el tècnic de Vallecas, però, no podia intuir -i si ho va fer, va dissimular-ho la mar de bé-, és que Vladyslav Vanat no jugaria més aquest curs. L’ucraïnès pateix una lesió tendinosa a l’isquiotibial de la cama esquerra que l’obligarà a aturar-se entre deu i dotze setmanes. És una baixa molt sensible per als gironins perquè es tracta del màxim golejador de la plantilla i el davanter centre titular i no hi serà en el moment en què l’equip es juga les garrofes. Davant de les vuit jornades que falten per acabar la temporada, Míchel haurà de buscar solucions per contrarestar la seva absència.

Vanat va durar deu minuts en el duel de dilluns contra el Vila-real, després d’haver marxat amb la selecció ucraïnesa durant l’última aturada, on va rebre el primer dels dos cops que ha encaixat recentment: Ucraïna no participarà del Mundial d’aquest estiu. El golejador blanc-i-vermell, que ha marcat deu gols en 29 partits comptant Lliga (nou) i Copa del Rei (un), va notar una punxada quan amb prou feines havia tingut temps de deixar-se veure, va asseure’s a terra i va marxar del camp amb cara de pocs amics. Després de passar les pertinents proves, el diagnòstic del club va ser demolidor: s’acabava el futbol aquest curs per a Vanat, un dels fitxatges de l’estiu que millor rendiment ha aportat als de Míchel.

Els gironins, que van pagar quinze milions d’euros al Dinamo de Kíev, el van convertir en el segon traspàs més elevat de la història de l’entitat, només superat per la inversió realitzada per Yáser Asprilla, que va costar divuit milions. La figura del davanter centre era una de les prioritats més clares de la direcció esportiva, que l’any anterior havia fracassat clarament amb l’aposta per Abel Ruiz i Bojan Miovski, el rendiment dels quals no va fer ni pessigolles a l’ombra d’Artem Dovbyk, l’únic pitxitxi de Primera Divisió que ha tingut mai el Girona. L’operació de Vanat sí que va ser encertada, analitzats els seus números (també ha donat dues assistències).

Abel Ruiz, opció A

Precisament, davant del problema que suposa el fet de no poder comptar amb Vanat en plena lluita per la permanència a la Primera Divisió, Míchel no va dubtar a recórrer a Abel Ruiz, ja que Cristhian Stuani i Claudio Echeverri, que en alguna ocasió ha actuat de fals nou quan l’ucraïnès ha estat rellevat, acabaven de sortir de diferents contratemps físics. De fet, cap dels dos no va tenir minuts, en una victòria importantíssima que aplana el camí i situa el marge respecte a la línia vermella en els vuit punts de diferència.

Ruiz va fer un bon partit, dilluns, sent el primer home a realitzar la pressió ofensiva, associant-se amb perill amb els seus companys, i provant d’inquietar Júnior, especialment a la segona part, en què va gaudir d’una clara ocasió. El davanter d’Almussafes, que no veu porteria des de fa més d’un any (en concret, 14 mesos, des del 3 de febrer del 2025 contra Las Palmas), va jugar pràcticament els mateixos minuts contra el Vila-real (78), que en els altres set partits de Lliga -Copa al marge- en els quals ha participat aquest curs (80), on ha estat molt temps indisponible per les lesions. Segons Transfermarkt, s’ha perdut 118 dies i 12 partits a causa de tres lesions diferents.

Divendres, en el duel al Santiago Bernabéu, té moltes opcions de ser titular per primera vegada aquest curs. No ho és des de fa 11 mesos, des del triomf a Valladolid en què el Girona va assegurar la permanència, el 13 de maig. Tant Míchel, que va dir que el jugador «necessitava sentir que ha trobat el seu joc, està preparat i mereixia un partit com aquest», com l’afició van correspondre amb elogis i una ovació a l’esforç de l’altre dia. «Em sento molt feliç de com va anar, tot plegat. Sobretot, pel fet de trobar-me bé i tornar a sentir-me futbolista dins del camp. Fa bastant temps que tinc dubtes, entrenant amb males sensacions, preguntant-me constantment com em trobaré, i ara ja fa un parell de mesos que tot va millor», va reconèixer Ruiz en una entrevista als micròfons del Què t’hi jugues, de la Cadena Ser.

«La lesió de Vanat és una pena. Parlem d’un jugador molt important per a l’equip, que ha fet molts gols, i rellevants. Haurem de lluitar i remar tots junts i si ara em toca ajudar des de dins, allà seré», va descriure el valencià, que es va treure un pes de sobre després d’haver vessat llàgrimes amb tantes adversitats. «Vaig començar la temporada amb il·lusió i ambició. Recordo l’amistós a Olot, en què tot semblava que començava molt bé i que les sinergies i l’ambient era molt bo. I en el segon partit, contra l’Espanyol, vaig caure. Ha estat molt complicat, tornar. Perquè ho vaig fer el novembre i al mes vaig tornar a lesionar-me. Però he aconseguit donar-li la volta, he fet un clic per tenir continuïtat i que no em faci caure quan faig grans esforços. Estic content, sí».

En la conversa, Ruiz va confessar que les coses a Montilivi no han anat com esperaven quan va signar. «Des que sóc aquí, m’ha costat molt disposar de continuïtat. Sempre ha patit una lesió rere una altra. No he pogut donar el cent per cent, i el que vull és fer-ho. Sé que li puc donar molt al Girona, perquè així ho he fet allà a on he jugat». L’estiu i l’hivern passat va poder marxar, però no ho va fer perquè «no m’agrada deixar un club perquè sí. En el seu moment, el Girona va apostar per mi, i jo li vull tornar la confiança. Jo només marxaré quan l’hagi fet feliç. Sempre he pensat que s’ha de sortir d’un club per la porta gran, no fugint».

Altres alternatives

Si Abel Ruiz, ara com ara, s’intueix com a opció A, Míchel també pot fer servir Cristhian Stuani i Claudio Echeverri en la punta d’atac. L’uruguaià tampoc no té un any senzill, muscularment, i no participa des del 23 de febrer, en l’empat a Vitòria. Va tornar a la llista contra el Vila-real, superada ja la lesió a l’adductor dret, però Míchel va preferir reservar-lo.

Tampoc no va estirar la carta de Claudio Echeverri, a qui hem vist aquest curs actuant com a fals davanter centre. L’argentí ha vist porteria una vegada, en el triomf contra l’Athletic d’abans de l’aturada (3-0), on, quan faltaven vint minuts, va substituir Vanat a la posició de nou.

Subscriu-te per seguir llegint