El canvi de rumb del Girona el 2026: del descens a vuit punts de distància

«La feina no està feta», deia Míchel dilluns a la nit després de la victòria contra el Vila-real (1-0). El tècnic no pensa canviar el missatge ni variar el discurs fins que l’equip arribi als quaranta-dos punts que ha marcat com els que han de donar la permanència. No ho farà, malgrat la imatge pletòrica oferta per l’equip contra el Vila-real ni tampoc pel salt important a la classificació que li donava la victòria que el situa amb un matalàs de vuit punts respecte al descens. Una situació idíl·lica i més tenint en compte que només queden vuit jornades per acabar la temporada. En paraules de Míchel, «una benedicció». No li manca la raó, sobretot venint d’on ve el Girona i de les angoixes i penúries que ha passat l’equip durant la primera part del curs. Un tram de temporada en què l’equip hi va entrar desfet i es va arrossegar durant moltes jornades en posicions de descens. Concretament, setze de consecutives, des que hi va caure en la segona jornada després del 5-0 a Vila-real i fins al canvi d’any, coincidint amb el primer partit del 2026 en què es va guanyar al camp del Mallorca (1-2).

Si bé hi ha hagut pics d’irregularitat, a partir del triomf a Palma, la cosa ha estat ben diferent i el Girona ha competit gairebé sempre i, a poc a poc i amb bona lletra, ha anat escalant posicions fins a sortir del descens i, el millor de tot, veure’l ja a vuit punts. L’actual avantatge, que ja es va tenir després del 3-0 a l’Athletic fa un parell de jornades, és el màxim que ha tingut l’equip en tota la temporada i arriba en un moment en què, abans de visitar el Madrid, els fantasmes ja escalfaven a la banda per desfilar per Montilivi.

Míchel recordava dilluns que amb el triomf contra el Vila-real s’havia tancat el cercle que va començar amb aquell 5-0 infaust de la primera volta. Una derrota que va encendre totes les alarmes a pocs dies pel tancament del mercat. «M’és igual el que diguessin de fora, que es posessin amb mi i diguessin que sóc dolent. Des de dins, tenia la sensació que l’equip estava malament. Trencat. Hi havia hagut molts canvis, no hi havia estructura i tot em feia pensar moltes coses. Això em va dur a allunyar-me del grup», confessava dilluns. El tècnic va saber-ho reconduir i fer pinya amb l’ajuda dels veterans per girar la truita. «Ells m’han ajudat a construir aquesta família. Érem un equip perdedor. Van aparèixer Ounahi, LemarWitsel...Molta gent ha remat perquè siguem una família. Els he donat les gràcies perquè, de vegades jo també vaig voler apartar-me’n, i vaig cometre un error. És una benedicció tenir l’equip com estar ara de j unt i com competeix».

Els números confirmen el canvi de tendència del Girona aquest 2026. Perquè després de treure el cap de l’aigua i veure la llum a Palma, l’equip no ha tornat més a les posicions de descens. Des de llavors, la distància respecte a les brases s’ha mogut sempre entre els dos i els vuit punts. Tot plegat ha fet que el conjunt gironí «tingui la paella pel mànec» i depengui de si mateix per certificar la permanència en les vuit jornades que resten. Qui ho hauria dit aquella nit d’agost a Vila-real.

Subscriu-te per seguir llegint