Madrid-Girona: Lemar evoca el passat per celebrar el present amb un empat al Bernabéu (1-1)

“Girona 3 vegades immortal”. És la cèlebre frase que apareix a la primera diapositiva de les presentacions de Míchel Sánchez abans de cada partit. El tècnic blanc-i-vermell exposa tots els detalls dels rivals amb cura durant la concentració i ho fa amb la intenció que les seves paraules arribin al cor dels jugadors perquè després les traslladin al camp. Paradoxalment, cada vegada que la recorda davant dels periodistes, com va fer dijous en la roda de premsa prèvia a l’encontre davant el Reial Madrid, el seu equip fa grans coses. Primer va ser en la tornada del play-off contra l’Eibar, en què els gironins van aixecar el 0-1 en contra de l’anada a Montilivi per accedir a la final amb una victòria 0-2 a Ipurua i tot seguit aconseguir l’ascens a Tenerife; després en l’estrena de la temporada 2023-24, que acabaria sent la millor de la història del club amb un tercer lloc, 81 punts i la classificació a la Champions; i, per últim, aquesta setmana abans de visitar el Bernabéu, on els de Míchel han donat continuïtat a la victòria de dilluns contra el Vila-real (1-0) a Montilivi, tercer classificat, amb un empat a l’estadi del conjunt blanc, segon i que s’allunya encara més de la Lliga. La permanència és molt més a prop amb aquest punt tan lluitat i celebrat.

Diu la llegenda que entre el 1808 i el 1809 la ciutat va sobreviure a tres setges atroços, en els quals els gironins no es van rendir mai. Com tampoc ho han fet contra el conjunt blanc. En la primera volta a Montilivi, van defensar un 1-1 amb Xabi Alonso de tècnic; i aquesta vegada al Bernabéu han tornat a conquerir un punt en una nova guerra amb Álvaro Arbeloa a la banqueta. Han empatat, a més a més, recordant els soldats del passat en una jornada retro inspirada en la generació de la temporada 1991-92. Aleshores també es puntava, encara que fos a Segona Divisió B. Amb l’antic escut al pit i el retorn dels pantalons blaus, els jugadors del Girona han resistit al setge dels d’Arbeloa, que s’ha guardat pocs titulars de cara a la tornada dels quarts de final de la Champions contra el Bayern on hauran de remuntar un 1-2 en contra. Els canvis del tècnic madridista han estat mínims i especialment a la línia defensiva, donant descans a Rüdiger, Carreras i Trent. Un front on els blanc-i-vermells han patit una baixa molt sensible abans de començar, ja que Blind no s’ha recuperat a temps de la sobrecàrrega muscular que va patir contra els groguets. El seu lloc l’ha ocupat Vitor Reis, desplaçat una mica més a l’esquerra, i Francés ha entrat a l’onze per completar l’eix de la defensa. L’aragonès no ha estat l’únic canvi: també han entrat Echeverri i Lemar per Vanat -lesionat fins al final de la temporada- i Fran Beltrán -molt carregat-, respectivament.

Ha costat entrar en el joc perquè el Madrid s’ha fet amo i senyor de la pilota, en gran part per un Camavinga que gairebé deixa el perill a les botes d’Mbappé. Gazzaniga s’ha hagut de llançar sobre el francés, qui poques vegades perdona. Àlex Moreno també ha hagut d’intervenir àgilment per treure a un pam de la ratlla de gol una rematada del pitxitxi de la Lliga quan hi havia Bellingham preparat amb la canya a punt al davant. Però el Girona de Míchel ja ha demostrat que pot competir de tu a tu contra qualsevol i en grans escenaris. Ounahi ha obligat Lunin a lluir-se amb un xut al primer pal arran d’una jugada iniciada des del darrere. També li ha buscat les pessigolles al porter ucrainès Arnau, amb un tret llunyà que ha sortit fora un pèl creuat.

Molt més actiu ha hagut d’estar, com no podia ser d’una altra manera per l’entitat del rival, el de Murphy. Gazzaniga ha protagonitzat una gran intervenció per desviar a córner una rematada de Valverde que, de no ser pel porter blanc-i-vermell, anava directe a dins. De seguida ho ha provat Brahim, qui també ha topat amb l’argentí si és que no apareixia abans Vitor Reis per tallar les jugades d’atac dels blancs. El central brasiler ha generat abans del descans una bona ocasió d’Echeverri, el punta escollit per jugar al Bernabéu i que de no haver relliscat hauria trobat la porteria segur. El Madrid, segurament, estava tenint més problemes dels que esperava amb 0-0 a la mitja part que, amb l’ajuda de Gazzaniga, ha començat a impacientar la parròquia blanca.

Ha estat, precisament, l’ajuda de Gazzaniga la que ha concedit el primer gol dels d’Arbeloa a la segona part. Valverde ha sorprès el porter del Girona amb un cacau des de fora de l’àrea, en què l’argentí no ha esta gens bé i hi ha posat unes mans molt toves. L’acció ha tocat fort als blanc-i-vermells, que sort n’han tingut de les imprecisions d’Mbappé, Vinicius i companyia per no veure’s amb un marcador pitjor. No obstant això, rendir-se no era una opció. S’ha tornat a tenir presència a camp contrari i s’ha aconseguit restablir l’empat amb un golàs de Lemar des de la mitjalluna. El mitjapunta francès ha evocat els golejadors del passat (Stuani, Portu, Juanpe, Choco Lozano i Granell) per celebrar el present amb un empat al Bernabéu i aviat la confirmació de tornar-hi la temporada que ve.

Subscriu-te per seguir llegint