El Girona se sent com a casa al Bernabéu i hi celebra la tercera alegria

«Mai és un bon moment per visitar el Santiago Bernabéu», deia Míchel abans-d’ahir. Segurament té raó, però la veritat és que s’ajuntaven unes quantes escletxes de claror per tenir confiança en què el Girona fos capaç de pescar quelcom de positiu de Chamartín. No veure’s amb angoixes a la classificació, els duels saldats amb resultats positius contra els grans i la nosa que podia fer el partit al Madrid convidaven a no ser del tot pessimista. A més a més, els precedents també ajudaven a veure el got mig ple. I de vegades, tenir fe té premi. I el Girona el va trobar ahir al Bernabéu, un escenari que li prova d’allò més i d’on en va sortir ahir amb la tercera alegria. No va ser una victòria com la que hi va aconseguir la temporada 2018-19 gràcies als gols d’Stuani i Portu, però com si ho fos. Perquè puntuar a l’estadi blanc, per força té gust de triomf. I els jugadors del Girona el van assaborir sobre la gespa amb el xiulet final d’Alberola Rojas, de la mateixa manera que ho van fer el curs 22-23, el primer amb Míchel a Primera, en què el resultat va ser el mateix (1-1, gol d’Stuani de penal).

Tot plegat dibuixa una estadística que fa molta patxoca i que diu que dels sis duels contra el Madrid al Bernabéu el Girona n’ha empatat dos i n’ha guanyat un. Els altres tres els ha perdut. És a dir, en la meitat de les visites a Chamartín, el Girona no hi ha perdut. Un mèrit increïble per a un equip que tot just viu la seva sisena temporada a la màxima categoria. Amb trenta-vuit punts, i set jornades per davant, la temporada que ve en seran set i el Girona tornarà a jugar a l’estadi blanc.

Reconeixia Míchel al final del partit que l’empat d’ahir era més que un punt per a un equip com el Girona. Que són punts d’aquells que no s’esperen i que són d’allò més benvingut. Amb una solidaritat i sense presumir de res, el Girona va triomfar al Bernabéu. Al contrari del que li va passar en la millor temporada de la història, la 2023-24, en què gironins i madrilenys pugnaven per la primera posició. Llavors, el Girona va sortir escaldat i amb la cua entre cames (4-0). Un resultat més habitual per part d’un Madrid que sol devorar els seus rivals.

El puntarro d’ahir permet el Girona continuar fent camí cap a l’objectiu de la permanència. Un repte que semblava ben complicat a finals de setembre quan tot pintava negre. Tot i això, ja llavores Míchel, marrà com pocs, va pronunciar per primer cop dos mots que, qui sap, si d’aquí a final de temporada es recuperen. El famós «ja veurem», tot parlant d’on acabaria l’equip al final, podria tenir més sentit que mai si s’encadenen més bons resultats.

Subscriu-te per seguir llegint