El Girona B es marca un repte «molt difícil» per a la fi de curs

«Potser si haguéssim aconseguit la victòria abans podríem haver tingut més opcions, però amb el resultat arribant ara és molt difícil», comentava Quique Álvarez sobre les possibilitats que, un cop aconseguida la permanència, el seu Girona B pugui acabar el curs lluitant les places de promoció d’ascens. El sisè lloc és del Reus Reddis, amb 49 punts, cinc més que els 44 del filial. A més, entre un i altre es planten el Terrassa, amb 46, i el Barça Atlètic, amb 48 i una necessitat molt més imperiosa de ser a Primera RFEF.

Passi el que passi els últims tres partits de curs, «l’objectiu primer ja el tenim», com bé apuntava el tècnic sobre la permanència, així que «ara ens queda anar-nos marcant reptes per poder pujar alguna posició més. El proper és guanyar l’Espanyol B», assegurava Álvarez, que no va poder dir que no quan els seus jugadors van demanar-li festa aquest dilluns després de guanyar l’Atlètic Lleida. Per molt que reclamessin un merescut dia de descans, ningú pot negar que és un grup ambiciós: «Sempre ho ha sigut», ratifica Álvarez, que admet que «jo soc més defensiu, he sigut defensa, i a vegades mirava més avall que a dalt, però ells sempre han tingut al cap intentar ficar-se en la promoció». Un dels clàssics del vestuari, Nil Calderó, ja assegurava en la prèvia de la darrera jornada que «si aconseguim la victòria encara tindrem tres partits per arribar a dalt, tot i que per això s’han de donar moltes coses».

Hi ha rauxa, i també seny, en aquest Girona B. El mateix entrenador lamenta que «és veritat que els dos partits anteriors a casa, que no vam poder guanyar (2-2 in extremis amb l’Eivissa i 0-1 amb l’Alcoià) van reduir una mica aquestes opcions, però és un grup ambiciós des de l’any passat i es motiven fàcilment. Voldran guanyar». Així doncs, no en queda una altra que «intentar acabar el millor possible i el més amunt possible. Si ens dona, i els altres fallen, podem arribar a més, però tot parteix de no deixar-nos anar, d’anar al camp de l’Espanyol amb la intenció de guanyar-lo, que és el que farem, i després, com que no depenem de nosaltres, doncs esperar que fallin els altres, però, la veritat, és molt difícil», deia el gallec.

Ara que s’ha fet la feina, mantenir la concentració serà important i, tal com reconeix ell mateix, serà un dels reptes del tècnic per a l’últim mes de competició: «El final de temporada, i més en aquestes categories, és complicat, perquè hi ha equips que s’hi juguen molt, i el desgast». Davant l’Atlètic Lleida el filial va donar-ne símptomes, amb uns vint minuts inicials de desconnexió que van fer empipar Álvarez: «Diria que ha estat el pitjor partit de la temporada a casa, no hem sabut atacar bé ni defensar bé, no ens han fet molt mal, però no donàvem la sensació de ser un equip fort al darrere, cosa que durant l’any hem fet bé». El gallec reconeix que el penal a favor i l’expulsió d’Utgés van capgirar el guió del partit, però igualment dona mèrit als seus, «perquè després has de guanyar, i hem sabut encertar en dues o tres situacions que hem tingut tot i tampoc jugar molt bé la segona part… Bé, a casa portàvem una temporada a molt bon nivell no només de resultats, també de joc, així que guanyar en un dia com aquests en què no estàs bé també diu molt dels jugadors».

El millor per al club

Jugant a Vidreres, un autèntic fortí on el Girona B ha tret 30 dels 44 punts recollits fins ara (hi sumem el de Montilivi amb el Barça Atlètic) i només ha perdut amb l’Alcoià (l’Espanyol B va guanyar a l’estadi de Girona), el que comptava era el triomf i certificar, d’una vegada per totes, la permanència a Segona RFEF. Tal com afirma Álvarez, «és una categoria maca per un filial, es competeix molt bé, els nanos creixen, hi ha nivell, i per un club com el Girona, encara que sempre es trauran jugadors, és important tenir un filial a una categoria com aquesta. És el millor pel club i és l’objectiu. Aquest any l’hem aconseguit i esperem que el que ve també, i si pot venir alguna cosa més, millor».

Subscriu-te per seguir llegint