«Gràcies a Déu i a Míchel, no em vaig equivocar venint al Girona. Prometo que miraré més a porteria»

Ha tornat a veure repetit el gol davant el Reial Madrid? La veritat és que va ser un autèntic golàs.

Sí, l’he vist. Gràcies! Estic molt content, sobretot per ajudar l’equip. Marcar en un partit així sempre dona molta alegria, però el primer de tot és l’equip. Recollir un punt al Bernabéu era el més important.

Sobretot, tenint en compte que els rivals de sota no van fallar la passada jornada. La lluita per la permanència està que bufa.

Els que estan per sota intentaran guanyar-ho tot, com és normal. Nosaltres havíem de fer bons partits contra el Vila-real (1-0) i el Reial Madrid (1-1) la setmana passada per poder puntuar, com així va ser. Aquests quatre punts que vam aconseguir ens serviran molt.

Queden només quatre punts per arribar als desitjats 42 i queden set partits per al final de la temporada. Quin ha de ser l’objectiu del Girona?

El de sempre. Com ha explicat moltes vegades el míster, hem d’arribar ràpidament als 42 punts per quedar-nos a LaLiga. La cosa és sumar el màxim de punts que puguem i després a veure fins a on arribem al final de la temporada.

Es pot pensar en Europa, tenint en compte que la vuitena i setena places són a prop, o fins que la permanència no estigui feta, res?

No. Primer de tot hem de pensar en la permanència i després ja veurem.

Aquesta està sent una situació nova per a vostè. Va ser difícil canviar l’Atlètic per un equip que té com a màxima aspiració mantenir-se a Primera Divisió?

És una situació diferent, però crec que la pressió es té igualment. A l’Atlètic s’ha de guanyar per assolir títols i al Girona s’ha de guanyar per mantenir-se a LaLiga, que no és poca cosa. La pressió hi és igualment. Tots els jugadors som competitius i volem guanyar sempre, cosa que significa tenir pressió sigui quina sigui la situació de l’equip. Diria, fins i tot, que és pitjor conviure amb la situació que vam tenir al principi de la temporada quan els resultats no sortien.

Allò li va fer descobrir una altra cara del futbol? La primera volta va ser especialment delicada amb l’equip en posicions de descens.

Vaig viure una experiència similar al començament de la meva carrera quan jugava al Caen. Lluitar per sortir del descens comporta moltíssima pressió, i no era nova per mi però ha estat una situació diferent respecte a la que he tingut els últims anys. Ha estat un xic delicada perquè baixar és molt i molt difícil per a un club, sobretot. Els jugadors tenim la responsabilitat d’evitar que això passi.

Com es va sortir del pou?

Ho vam fer entre nosaltres. Vam tenir una conversa el míster i els jugadors sobre que havíem de canviar alguna cosa perquè no anàvem bé a la primera volta. Míchel ens va parlar molt bé, sabíem que tenim un grup molt sa i de persones que volen guanyar però havíem de traslladar-ho al camp. Després vam jugar partits clau on es va veure un equip i a partir d’aquí ens vam adonar que podíem fer alguna cosa per canviar la dinàmica.

Li va costar gaire a Míchel convèncer-los que es podia? També van fer un pas endavant en defensa.

Sí, hem millorat en defensa però jo crec que una mica en tot com a grup. Quan parlem de la defensa, parlem de tot l’equip començant pels davanters. Ells són els primers defenses. La posició del míster al principi no deuria ser gens fàcil perquè el grup havia canviat molt, ha estat un any amb jugadors nous, i havíem d’entendre la seva manera de jugar. Necessitàvem un xic de temps. La plantilla que som podíem entendre el seu futbol i al final s’ha demostrat perquè ens està sortint bé.

La millora també va coincidir amb la seva entrada de forma regular a l’onze titular, té part de culpa en aquest sentit.

Míchel em va trucar per això, per ajudar el club a créixer. És el que he intentat fer des que vaig arribar. A la primera volta va ser més difícil perquè vaig tenir lesions i em va costar, però he anat de menys a més. Vull continuar així.

Com es troba físicament? Què sent deixant enrere, per fi, les lesions per tornar a ser el Thomas Lemar campió del món?

Em noto molt bé. El que et dona ritme és jugar partits. Pots entrenar tan bé com vulguis, però el que realment et dona ritme és la competició. La suma de minuts al camp és el que m’ha ajudat a sentir-me bé físicament. Vull aprofitar per donar les gràcies al cos mèdic perquè, sense ells, no hauria estat possible. M’han ajudat molt en els moments difícils fent-me entendre la persona que soc i el físic que tinc. Gràcies a ells soc avui al camp i gaudeixo molt.

Futbolísticament sempre ha estat a un gran nivell. S’ho va haver de recordar sovint durant el temps de baixa?

No. He passat moments molt difícils per les lesions que he tingut, però no soc una persona que abaixi els braços. Mai he tingut por. Sé què puc aportar quan estic bé i què no puc aportar quan estic al 50%. El que vaig venir a buscar al Girona és això: estar al 100% i tornar a gaudir del futbol.

Qui parla obertament del seu talent és Míchel, quin paper ha tingut en aquest procés per tornar al 100% i que gaudeixi una altra vegada del futbol?

Un gran paper! La primera trucada que vam tenir va ser la que em va fer prendre la decisió de venir aquí al Girona. Vaig trigar una mica més del que esperava en incorporar-me a l’equip perquè entre ambdós clubs havien d’arreglar les seves coses, però jo tenia claríssim que volia venir des que vaig parlar amb Míchel. Ja sabia com jugava el Girona i quines eren les seves intencions al camp, també el grup que hi havia i el que havien aconseguit abans (la temporada dels 81 punts amb la classificació a la Champions). Era un equip on podia encaixar. Gràcies a Déu i a Míchel, no em vaig equivocar! Estic molt content.

A part d’aquesta primera trucada, hi ha hagut alguna conversa amb el tècnic que pugui compartir?

És que la primera trucada va ser clau. Em va dir que em volia i que volia que jo tornés a gaudir del futbol amb ells per ajudar el club a créixer. Després de tant de temps sense jugar, buscava una finestra així per jugar, gaudir i en un lloc tan familiar. L’Atlètic també és un club molt familiar i s’assembla al Girona en això. Estic molt content.

Es podria dir que no és l’únic futbolista que Míchel ha «recuperat». En el seu moment van ser Blind, Van de Beek..., o aquesta temporada també Witsel... Qui no té oportunitats al Girona és perquè no vol.

Aquí hi ha totes les eines per créixer, recuperar la confiança i tornar a un gran nivell. Axel, Donny i Daley són jugadors molt top. Tenim un grup molt sa, respectuós entre nosaltres i es veu al camp que jugui qui jugui ho farà donant el 100%.

Ja porta tres gols en tres mesos (entre febrer i abril), està a un d’igualar la seva millor ratxa amb l’Atlètic (les quatre dianes que va marcar la temporada 2021-22). S’ha proposat mirar més a porteria?

Sí, perquè si no em fot la bronca el míster! (Riu) Sempre em diu que ho faci i em va renyar fort..., però a mi ja em va bé. M’agrada que m’exigeixin. Al final, és la manera de créixer i treure el millor rendiment. M’ho va comentar per sobre en la primera trucada que abans explicava i ara que ens coneixem més ja m’ha fotut la bronca. Ho tinc més en ment, ho prometo! (Riu)

Es diu que la confiança és la base de tot. La va trobar a faltar a l’Atlètic després de tants anys al club matalasser?

Després de tants anys sense jugar, la confiança es redueix com és obvi. El que t’ho dona tot és la teva posició al camp, el temps que jugues, les pilotes que toques i cap a on les has de posar... Si no jugues, no tens res d’això. Per això vaig prendre aquesta decisió després de parlar amb el míster. Necessitava jugar per recuperar la confiança i gaudir del que sé fer.

Com van ser les dues últimes temporades sense pràcticament jugar a l’Atlètic? Va arribar a pensar en tirar la tovallola?

Mai he abaixat els braços ni ho faré. Mai, mai. Vaig patir una lesió greu i sabia que formava part del procés. Ho havia d’entendre. Un cop superat el procés, però, em faltava una mica més. Sabia que a l’Atlètic seria difícil agafar el ritme perquè hi ha una forta competència i ja m’havia quedat dos anys a fora del grup. Per recuperar la confiança havia d’estar al camp, així que vaig buscar-me una bona sortida. Ara estic gaudint molt del futbol una altra vegada.

«No vaig complir gaire amb el que volien de mi, però jo a l’Atlètic he donat el màxim que podia. Vaig tenir menys sort amb les lesions i em vaig quedar dos anys a fora del grup»

Els 70 milions que es van pagar pel seu traspàs l’han perseguit gaire? La premsa de Madrid va arribar a parlar, fins i tot, de «fracàs» i en aquell moment era el fitxatge més car de la història de l’Atlètic... Com es conviu amb això?

No m’ha generat cap pressió. La pressió que et posa el club és una altra, amb objectius al camp. Òbviament no vaig complir gaire amb el que volien de mi, però jo a l’Atlètic he donat el màxim que podia. Vaig tenir menys sort amb un munt de lesions, encara que quan estava bé físicament crec que ho vaig fer bé. Vam guanyar una Lliga, una Supercopa... Guanyar títols així a l’Atlètic és molt i molt bo.

Ha començat a pensar en el futur? Al juny ha de tornar a Madrid i té contracte amb l’Atlètic fins al 2027, quines són les seves intencions?

De moment, no penso en el futur. Penso en el dia a dia i aquest és ara el pròxim partit contra el Betis. Hem d’intentar guanyar-lo i sumar punts per quedar el més amunt possible. I, sobretot, mantenir-nos a LaLiga.

Sigui com sigui, el Girona ha marcat la seva carrera per a bé?

Sí, la veritat. Per a bé i no sé què passarà quan acabi la temporada, però el que és segur és que m’emportaré un gran record d’aquest temps aquí. El Girona estarà sempre al meu cor, segur.

Subscriu-te per seguir llegint