Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Torna la fragilitat defensiva al Girona en el pitjor moment

Els de Míchel no encaixaven tres gols des de finals de desembre contra l’Atlètic de Madrid (0-3)

Els jugadors del Girona s'encaren amb els del Betis, dimarts

Els jugadors del Girona s'encaren amb els del Betis, dimarts / Marc Martí Font

Marc Brugués

Marc Brugués

Girona

Si n’hi haurà prou per arribar a la línia de meta salvats, ja es veurà. De moment, es va per bon camí i la realitat és que aquest 2026 el Girona és un altre de molt diferent del que va començar la temporada. Així ho diuen no només els números, sinó, sobretot, la imatge. Perquè contra el Betis, dimarts, es va perdre, sí, i es van encaixar tres gols; ara bé, el Girona va estar sempre al partit i va buscar -i merèixer- l’empat fins al darrer segon. Tot al contrari del que passava en el primer tram de curs, en què l’equip va encadenar setze jornades en descens. Aleshores, hi va haver moments de depressió màxima generats a partir de veure actuacions funestes i decebedores com els partits contra el Rayo (1-3), Vila-real (5-0), Llevant (0-4), Oviedo (3-3) o Atlètic de Madrid (0-3) per enumerar-ne alguns. A partir de l’any nou i amb l’entrada a la segona volta, l’equip ha canviat la cara competitiva i començat a sumar punts per sortir del pou. Sense gaire pòlvora, ho ha fet a base de fiabilitat defensiva. I, en aquest sentit, Míchel exposava dilluns la dada que deia que el Girona era el quart equip que menys gols havia encaixat aquest 2026. El Betis, tanmateix, es va encarregar d’esguerrar aquesta estadística clavant tres gols a Gazzaniga en tres xuts a porteria.

Feia quatre mesos que el conjunt gironí no encaixava tres gols. La darrera vegada va ser, també a Montilivi, contra l’Atlètic de Madrid (0-3) en el penúltim partit de l’any passat. Amb els tres del Betis, el Girona ja n’ha rebut quaranta-cinc i és el desè, en aquest paràmetre, de la categoria, empatat amb l’Athletic Club (45) per davant del València i l’Alabès (46) i rere el Celta de Vigo (40). I això que, la línia que va presentar Míchel era la titular indiscutible amb Arnau Martínez i Àlex Moreno als laterals i Vitor ReisDaley Blind a l’eix. central

La velocitat del Betis en les transicions i les pilotes a l’espai a Abde cercant l’esquena de Blind i Arnau van fer molt de mal a un Girona, bé d’actitud, però sense agressivitat amb pilota, segons va admetre Míchel al final del partit. Segurament el Betis, com el Vila-real o el Madrid, té jugadors de més qualitat que el Girona, que dimarts va pecar d’alegre i no va ser prou contundent en defensa. Curiosament, el conjunt gironí ha encaixat més gols a Montilivi que no pas a domicili. A casa, n’ha encaixat vint-i-quatre, per vint-i-tres com a visitant. Demà a Mestalla, contra un València a qui també li costa fer gols, el Girona tindrà un repte intens i alhora feixuc però que pot tenir premi. Una victòria deixaria l’equip amb quaranta-un punts i fregant la permanència virtual.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents