València-Girona: Condemnats a patir (2-1)

Capcots i amb els ànims baixos han pujat els jugadors del Girona al bus per tornar cap a casa. Ho han fet amb les mans buides de punts però amb les maletes carregades de dubtes i fantasmes després de perdre contra el València en un partit transcendental en la lluita per escapar del perill. Hi havia molt, moltíssim en joc, per tal de no complicar-se la vida i passar un final de temporada. I els jugadors del Girona no ho han entès perquè han llençat una hora de joc a Mestalla davant un rival directe. Ramazani i Sadiq, amb dos gols en nou minuts només començar la represa, han situat un 2-0 al marcador que ho feia complicadíssim. Roca ha retallat distàncies i el Girona ha desperat, però no n'hi ha hagut prou per salvar ni que fos un punt. Ni Stuani, l'heroi habitual en aquestes situacions, ha pogut evitar la derrota. I això que l'ha en va tenir un parell en l'afegit, però entre Dmitrievski i la defensa van evitar el miracle.

La victòria de l'Alabès a l'hora de dinar havia afegit transcendència al partit alhora que comprimia la classificació per baix convertia el final de temporada en divertit, apassionant o perillós. El Girona tenia la missió d'aillar-se'n i mirar de fer el seu partit a Mestalla contra un rival directe, ben angoixat, per continuar acostant-se a l'objectiu de la permanència. Per intentar no sortir amb les mans buides, Míchel va decantar-se per Lemar per ocupar la mitja punta i endarrerir Iván Martín al pivot, en el lloc d'un Fran Beltrán, amb problemes físics. En punta d'atac, Echeverri va tornar a ser l'escollit.

Tenir la pilota era previsible i, en certa manera, senzill davant d'un València que, ben posicionat al darrere tenia l'esperança de llançar Sadiq i Ramazani per aprofitar la velocitat en les transicions. El repte era convertir en perill la possessió, cosa que no es va fer contra el Betis. No ho faria d'entrada un Girona molt imprecís que veia com el València de mica en mica el feia recular i generava perill. Molt. Sobretot a partir de pèrdues no forçades dels gironins com una de Blind davant Ramazani que va estar a punt d'acabar amb gol de Sadiq. Encara més a prop va estar-hi Beltrán en rematar una centrada de Javi Guerra des de la dreta al pal.

El Girona no havia entrat bé a partit. O ho havia fet amb una i marxa mitja menys que un València, molt més agressiu, que evidenciava la necessitat de guanyar en cada pilota dividida i cada duel. Tots eren pels locals davant uns jugadors gironins massa tendres que veien com, amb tres passades tenien el perill, o la presència de jugadors locals, a l'àrea. En atac, res. Res de res en una primera part en què la primera rematada blanc-i-vermella va arribar en l'afegit en forma de llançament de falta directe d'Echeverri i que va sortir llepant el pal.

El guió no canviaria a la represa. Al contrari, empitjoria només començar perquè el València trobaria el premi a la insistència i castigaria el Girona quan Ramazani, ràpid com una bala, va plantar-se dins l’àrea i, després d’un bon retall a Vitor Reis va batre Gazzaniga. Ara sí que el partit feia pujada i el Girona estava obligat a treure el caràcter, el geni o el que fos per mirar d’igualar-lo. Tampoc seria el cas perquè els de Míchel es trobarien amb el segon sense temps de pair el primer. Seria Sadiq, que e remataria una centrada de Gayà a plaer per fer un 2-0 que semblava irremuntable.

Míchel sacsejaria l’equip amb un triple canvi (Roca, Bryan Gil i Francés per Echeverri, Àlex Moreno i Lemar) a la recerca de més profunditat. L’invent funcionaria de seguida perquè en la primera jugada després del canvi, Roca va rematar al fons de la xarxa una centrada de Francés. El Girona tenia mitja hora per trobar l’empat. Míchel també faria entrar al camp Stuani i Rincón refrescant l’equip i afegint-hi l’amenaça, sempre present de l’uruguaià. Tocava, això sí, fer-li arribar pilotes. Mentre el Girona ho intentava i l’àrbitre perdonava la vermella a Gayà per una entrada a Bryan Gil, els minuts volaven. I el gol no arribava. Ni arribaria. Stuani la tindria ja en l’afegit però veuria com Dmitrievski trauria una mà miraculosa per evitar l’empat. Res. Tocarà patir i saber-ho fer. Divendres contra el Mallorca serà una final.

Subscriu-te per seguir llegint