Girona-Mallorca: S'encenen totes les alarmes (0-1)

'Toc-toc?' Qui hi ha? 'Som els fantasmes que volem passar'. Sí, ja els tenim aquí. Les cames han tremolat el pitjor dia i el Girona ha deixat escapar el tren que duia, directament i sense ensurts, a la salvació. És clar que no s'ha baixat, però la derrota d'avui contra el Mallorca torna a encendre, molts mesos després, les alarmes a Montilivi. I no és que no hagi fet mèrits l'equip per puntuar i fins i tot guanyar. La manca de punteria dels gironins, l'encert del porter Román i els pals, juntament, amb l'encert de Samú Costa en una de les poques arribades del Mallorca a la primera part han fet que els tres punts volessin cap a Palma. S'ha intentat tot. No hi ha hagut res a fer. Ni la carta Stuani ha valgut per intentar salvar, com a mínim, un punt en un partit en què, si bé la primera part no ha estat gens bona, la segona sí. I amb ocasions de sobra per no haver perdut. Queden quatre jornades i caldrà veure què fan els rivals directes demà diumenge per veure la dimensió de l'espifiada d'avui. La realitat, tanmateix, és que l'avantatge de quatre punts pot veure's molt reduït i que el panorama s'enfosqueix. Cordin-se els cinturons, que vénen emocions fortes.

Montilivi tenia una cita amb la història no va fallar. Força abans de les nou tothom era a lloc. A la graderia i, sobretot, a la gespa, on el Girona tenia la missió de superar el Mallorca -el pitjor visitant de la categoria- per foragitar fantasmes i guanyar-se el dret a viure un final de temporada tranquil. Tres punts vitals per a l’equip davant un rival directe en una final, amb xarxa, en què guanyar era sinònim gairebé perfecte de salvació i, no fer-ho, obria de bat a bat la porta a tots els fantasmes. Per a reeixir en l’empresa, havia quedat clar que amb el joc de toc i combinació no n’hi hauria prou i que faria falta suar sang. I més davant un Mallorca, més avesat a moure’s en el fang. Tocava sortir a mossegar de seguida, cosa que no s’havia fet ni contra el Betis ni el València. Míchel va decantar-se per situar Blind al lateral esquerre, moure Arnau a l’eix i donar el lateral dret a Francés. L’entrada de Fran Beltrán i Joel Roca van ser les altres novetats a l’onze.

El Girona s’hi va posar de seguida amb un ràpid contracop de Joel Roca que va acabar amb un xut de Tsygankov que va sortir molt desviat. L’equip amenaçava, sobretot, per la dreta davant d’un Mallorca que plantejava una pressió asfixiant a l’home a tot el camp. Les ocasions, tanmateix, eren blanc-i-vermelles i Leo Román salvaria un un contra un claríssim d’Echeverri després d’una magnífica assistència d’Ounahi. La pilota era més del Mallorca, que la recuperava molt fàcilment, però les ocasions, del Girona. El ritme era intensíssim i no afavoria els d’un Míchel, que no ho veia gens clar. Així, Vitor Reis hauria d’aparèixer miraculosament per salvar, sobre la ratlla, un gol de Muriqi que la banqueta visitant ja celebrava.

No feia bona pinta el partit i Míchel s’ho enflairava. El gol de Muriqi no havia entrat, però sí que s’avançaria el Mallorca al llindar de la mitja part quan Samu Costa va rematar, al segon cal amb el cap, una centrada de Mojica des de l’esquerra. Un gol massa fàcil on Blind va tornar a quedar retratat. S’arribava al descans amb l’aigua a casa i amb un Girona incòmode que veia com es jugava el partit que volia el Mallorca. Míchel tenia feina al vestidor buscant com esquivar o superar la pressió alta dels balears i poder tenir un xic més de control de partit o, aconseguir generar més contracops com els que Joel Roca havia tingut al principi. Ho faria perquè la represa agafaria un clar color blanc-i-vermell.

El Girona toparia amb els pals en dues accions gairebé consecutives de Joel Roca i, sobretot d’Ounahi. Montilivi s’encenia veient que el Girona era un altre a la recerca de l’empat. La pilota circulava amb velocitat i el Girona assetjava el Mallorca. El gol, tanmateix, no arribava. A vint minuts pel final, Míchel va moure la banqueta i recórrer al factor Stuani. De fet, refrescaria tot l’equip fent entrar Bryan Gil, Rincón i també Lemar.

Les ocasions continuarien apareguent i, no pas poc clares, com un cop de cap de Witsel fora per ben poc i, sobretot, una d’Stuani a mans de Leo Román. El gol es resistia davant la desesperació de Míchel i d’un Montilivi que resava. No hi hauria res a fer. Fins i tot Gazzaniga salvaria el segon del Mallorca davant un Girona que a la deseperada no trobaria el premi de l'empat. A patir, falta gent.