La crisi grossa arriba en el pitjor moment del curs

El Girona està destinat a patir. No ha de venir de nou, això. El que potser ningú no s’imaginava és el fet d’encallar-se just quan el pitjor ja semblava haver passat. Davant del Mallorca, els de Míchel van encadenar la tercera derrota consecutiva, afegida a les patacades contra el Betis (2-3) i el València (2-1). Això no passava des de les tres primeres jornades, amb aquella seqüència indigna contra el Rayo Vallecano (1-3), el Vila-real (5-0) i el Sevilla (0-2), precisament l’equip amb el qual hi ha el descens en joc. El conjunt andalús, a quatre punts dels gironins, ha de rebre dilluns a la Reial Societat i podria col·locar-se a només un. No fa gaire, el coixí respecte a la línia vermella era de vuit punts.

El pitjor d’ahir, tal com va passar a Mestalla i en tants partits d’aquesta temporada, va ser la sensació d’haver llançat bona part del partit a les escombraries, especialment la primera part. Qui si va respondre va ser l’afició, amb una de les millors entrades de la temporada. El Girona havia anunciat que les entrades s’havien esgotat dijous al matí i que el ple quedava a expenses de l’assistència dels abonats. Al final van ser 13.386 els aficionats que van ocupar les grades de Montilivi, uns 300, seguidors del Mallorca a la grada visitant. Encara que Míchel no ho veia en la prèvia com una final, a la grada sí que el partit es va viure des del principi com a determinant. El públic va animar, va esperonar els jugadors i es va desesperar, sobretot, al final de la primera part amb el gol de Samu Costa, lliure de marca, i un parell de decisions d’Hernández Maeso, sobretot, en aquella acció ja en l’afegit en què va amonestar Tsygankov per simular un possible penal.

A la llotja el partit també va dur-hi molta gent. Hi eren l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el president de la Diputació, Miquel Noguer; i els tècnics Pablo Machín i Sergi Barjuán, entre d’altres.

Quatre finals

A diferència del Girona-Mallorca de la temporada passada, en què la fortuna va somriure, el resultat d’ahir provoca que els quatre partits que els queden als blanc-i-vermells s’hagin de considerar com a finals. El calendari, un cop més, centrarà tota l’atenció els pròxims dies. També aquest cap de setmana, perquè les punxades dels rivals (creuem els dits) afavoririen l’estat anímic d’un Girona que ha de visitar el Rayo Vallecano, rebre la Reial Societat, desplaçar-se al camp de l’Atlètic de Madrid i tancar la Lliga a Montilivi contra l’Elx.

Per començar, la jornada d’avui s’obrirà amb un Vila-real-Llevant, en què el conjunt granota intentarà esgotar les darreres opcions de permanència. A la tarda, hi ha un València-Atlètic de Madrid i, sobretot, l’Alabès-Athletic, que recollirà les mirades dels aficionats gironins.

Per a demà queda la visita de l’Elx per enfrontar-se al Celta de Vigo, el desplaçament del Rayo Vallecano a Getafe, en grau més baix, el Betis-Oviedo, amb un conjunt asturià que necessita diversos miracles, i l’Espanyol-Reial Madrid, amb els de Manolo González resant perquè el primer triomf del 2026 sigui una realitat.

La setmana vinent, però, la plantilla gironina no disputarà cap partit, per jugar-ne tres de cop l’altra setmana. Caldrà esperar deu dies, ara, per veure de curt als futbolistes de Míchel, que tenen la primera de les quatre cites prevista per al dilluns 11 de maig. La cosa és tan delicada, que fins i tot els gironins podrien començar el partit ja en zona de descens.

Subscriu-te per seguir llegint