Stuani es prepara per assaltar la seva víctima preferida

Ni està en el seu prime ni en el seu millor moment de forma física. Els anys pesen, és clar, però l’instint el manté. No l’ha perdut. Encara que faci cent vuitanta-nou dies que no marqui, Cristhian Stuani és sempre una amenaça per als rivals quan és al camp. Siguin cinc, deu, dotze o vint minuts. Els fa activar i estar en alerta perquè del no-res, és capaç de posar la cama o el cap i treure’n una bona ocasió. Contra el Mallorca divendres passat en va tenir una que Leo Román li va neutralitzar. I a Mestalla, fa dues jornades, igual, quan en l’afegit va veure com el porter Dmitrievski evitat l’empat amb una gran aturada. Sense Vanat ni Abel Ruiz, Míchel s’ha decantat pel jove Echeverri per ocupar la punta d’atac. El tècnic ha explicat algun cop que ha de tenir cura amb la gestió de minuts d’Stuani, perquè enguany ha patit un parell de lesions importants al soli i l’adductor que li han fet molt la guitza i no vol arriscar-se a perdre’l més. Això fa que, a diferència de la temporada passada quan va ser titular i líder de l’equip en el tram decisiu per guiar-lo cap a la salvació, ara hagi d’esperar a la segona part per ajudar. Dilluns contra el Rayo, en principi, el guió serà el mateix i l’uruguaià no sortirà de titular. Ara bé, malgrat els cops que arrossega, el capità esmola les eines perquè sap que l’equip el necessita i, també, perquè Vallecas i el Rayo són un estadi i un rival que li proven. De fet, el conjunt madrileny és la seva víctima preferida i, si és capaç d’alimentar aquest idil·li, pot fer que el Girona torni amb un bon resultat cap a casa.

Stuani s’entona quan juga contra el Rayo. Catorze gols li ha fet, la meitat dels quals amb la samarreta del Girona (els altres amb el Racing i l’Espanyol). Dels darrers, això sí, ja en fa dos anys. Va ser en el partit de Copa del curs 23-24 a Montilivi (3-1). Amb el Girona també va marcar a la Lliga 19-20, a Segona, (3-1) i en la victòria a Primera l’any abans, a Primera a Vallecas (0-2). L’Almeria i el Getafe, amb nou gols, són els altres dos equips contra els quals més vegades ha celebrat una diana l’uruguaià.

Míchel ja va dir després de perdre a Mestalla que ha de dosificar els minuts d’un Stuani que, aquesta temporada ha fet tres gols -tots de penal- en 279 minuts (disset partits) a la Lliga. A la Copa, això sí, en va fer un de jugada a Inca. En aquest sentit, les lesions i la poca continuïtat han fet que l’uruguaià no vegi porteria des del 31 d’octubre en la derrota a Getafe (2-1). És a dir, més de mig any sense fer el que més li agrada i que més bé fa: marcar. Entremig, un penal fallat en l’afegit a Sevilla. El charrúa i tots els aficionats blanc-i-vermells confien que dilluns sigui el dia per posar fi a aquesta sequera, i de passada, guiar l’equip cap a la permanència.