Stuani forçarà per poder jugar demà contra la Reial Societat

Ni és cap arma secreta ni cap artefacte ultramodern d’última generació. Al contrari. Té trenta-nou anys, tothom sap com juga i quines són les seves virtuts. Ara bé, té quelcom d’especial que el fa temible per als rivals. «L’uruguaià és diferent», deia dilluns a la nit Míchel, amb un somriure, després de l’empat agònic a Vallecas. El tècnic és conscient que té un tresor al vestidor capaç de trobar remeis a les pitjors malalties en qualsevol moment. Amb trenta-nou anys i cap als quaranta, dilluns va entrar al camp coix i infiltrat per poder jugar sis minuts més l’afegit. N’hi havia de sobres. Encara que ho hagués fet a peu coix o amb una cama de fusta. Ell solet va arrossegar un Girona sense ànima i que ja havia abaixat els braços després de l’1-0 d’Alemão a rescatar un punt que podria acabar sent decisiu per la permanència. Una situació calcada a la de la temporada passada en què, això sí, tenia almenys Portu de soci. Llavors, va ser decisiu amb els gols contra Leganés, Mallorca i Valladolid per evitar el drama. A Vallecas va tornar a aparèixer després d’una temporada complicada per culpa de les lesions en què ha participat i fet menys gols que mai. Tot i això, quan se’l necessita sempre hi és i sempre respon. I gràcies a Déu perquè, com el curs passat, no sembla pas que hi hagi cap altre jugador dels que han vingut amb el cartell d’estrella, que pugui desequilibrar partits ara mateix.

Sempre hi és dèiem i sempre hi serà. Com a mínim dijous. Encara que s’hagi de tornar a infiltrar. Caldrà veure com es desperta el genoll a la punxada però l’uruguaià ja va deixar clar entre els pocs aficionats desplaçats abans-d’ahir a Vallecas que dijous no faltaria a la cita contra la Reial Societat. El gol al Rayo va ser el primer d’Stuani de jugada aquesta temporada a la Lliga. Els altres tres havien estat de penal contra l’Oviedo, dos, i el Getafe. I encara en podria dur algun més perquè va fallar un penal al camp del Sevilla i també he tingut ocasions clares per marcar últimament en els partits contra el València i el Mallorca. Amb quatre gols, l’uruguià és el quart màxim golejador de curs per darrere del lesionat Vanat (9), Tsygankov (6) i Ounahi (5) i per davant de Lemar (3) i Roca (3). «Amb Stuani a l’àrea sempre passa que marca gols de cap. Ho ha tornat a fer perquè la seva essència, el seu hàbitat. Ho fa des de fa molts anys i continuarà fent fins que plegui», deia, resignat, dilluns Íñigo Pérez, l’entrenador del Rayo Vallecano.

Amb corda

Stuani encara no ha acabat la feina aquesta temporada. Queden tres partits per acabar de guiar aquest vaixell que va a la deriva fins a bon port. I quan s’assoleixi què? Què passarà amb Stuani? L’uruguaià acaba contracte el trenta de juny després de renovar la temporada passada per un any amb opció a un altre. Caldrà veure en quina categoria es juga, qui s’asseu a la banqueta de l’equip i quina és la idea del club amb el jugador que, per la seva banda, té clar que encara té corda per una temporada més.

Subscriu-te per seguir llegint