Girona-Reial Societat: Stuani manté amb vida el Girona (1-1)

I ara què? El Girona no ha guanyat la final que tenia avui contra la Reial Societat. I mira que ho ha intentat en el millor partit segurament de la temporada. Tanmateix, entre la manca de punteria i el porter Remiro han evitat que la victòria dels gironins, que tampoc han perdut. Sí, ha estat una llàstima, una decepció i, qui sap si un resultat insuficient, no guanyar, però el gol d'Stuani que a la segona part ha igualat el 0-1, permet l'equip sortir del descens i allunyar-se'n un punt. No n'hi ha prou, no, però val més això que res. El millor, a part del punt sumat, és la imatge, l'actitud i la sensació, per fi, que va mostrar l'equip que vol salvar-se i que lluitarà per fer-ho. Costarà és clar, perquè qui no corre vola i els rivals només fan que sumar. Ara tocarà fer-ho al Metropolitano diumenge. L'embolic és monumental. Hi ha por sí, però tot continua obert .

Havia de ser el dia. No es podia fallar. Els aficionats del Girona s’havien fet mal fins i tot ventant-se cops de cap a la paret dimarts i dimecres veient com gairebé tots els rivals directes guanyaven. Alguns fins i tot no havien pogut dormir dels nervis esperant el partit contra la Reial. Per Míchel, el «més important de la història». Ho fos o no, tocava guanyar-lo com fos per evitar embardissar-se encara més i estalviar-se maldecaps grossos contra l’Atlètic i l’Elx. Per intentar-ho, calia, per sobre de tot, que es notés la necessitat. Que es veiés que l’equip s’hi jugava la vida des del xiulet inicial. El que no s’havia vist en els tres darrers partits, vaja. Per intentar-ho, i amb Stuani infiltrat a la banqueta, Míchel va decantar-se per Tsygankov com a fals nou i va situar Iván Martín al mig en detriment de Lemar. Al davant una Reial Societat salvada virtualment i de vacances fa setmanes, però sempre perillosa. Tocava sortir fort i el Girona ho va fer. Així, en quatre minuts Joel Roca ja havia posat a prova Remiro i entre el porter basc i el pal havien evitat que una rematada de Tsygankov a centrada d’Ounahi entrés. Feia bona pinta, sí, però el partit estava ben obert i en un contracop iniciat per Remiro, Barrenetxea es va plantar sol davant un Gazzaniga que, tot i no sortir, va poder evitar el gol.

Era complicat trobar l’equilibri entre la passió i la prudència. Barrenetxea feia mal per l’esquerra sí i a l’àrea visitant, els gironins també creaven perill. Com un intent d’Arnau després d’assistència d’Ounahi i un xut alt de Tsygankov. El partit, tanmateix, es complicaria amb una badada imperdonable en un córner que Martín va rematar per fer un 0-1 desolador. Una bona garrotada que minava el bon inici de partit dels gironins que, buscarien l’empat abans de la mitja part sense sort, en part per culpa de Remiro, que desviaria un cacau espectacular d’Ounahi. El porter basc evitava, altre cop, el gol gironí en un Montilivi que es desesperava veient com el dia que més feia l’equip per guanyar, tampoc ho feia.

El partit no estava perdut. Quedava mitja part i veure Stuani escalfar a la gespa eren motius per a no perdre l’esperança. L’entrada va ser bona amb Joel Roca sobretot però els minuts anaven passant i semblava que l’espurna s’apagava. Però no, perquè amb Stuani al camp l’amenaça hi és sempre present. Isí, Stuani va respondre a l’equador de la represa, rematant una centrada des de la dreta d’Arnau. L’empat feia despertar Montilivi, que creia en la victòria. Era una caldera i empenyia l’equip cap al segon. Això sí, no s’hi valia a badar perquè el que no es podia perdre de cap manera era el punt.

El Girona ho intentava entre Ounahi i Joel Roca i topaven altre cop amb un Remiro espectacular. També la tindria Echeverri que havia entrat per Tsygankov. No hi haurà maneres. Ni tampoc miracle a l’afegit en forma de gol d’Stuani. El punt manté amb vida el Girona a l'espera de les dues darreres jornades que prometen emocions forces i una barreja de canguelis i esperança.

Subscriu-te per seguir llegint