Girona-Reial Societat: Guanyar per frenar l’angoixa i tornar a veure una mica de llum

L’embolic monumental en què s’ha posat el Girona en la lluita per esquivar el descens viurà avui un capítol que pot transcendental. L’empat agònic a Vallecas gràcies Stuani va evitar el que hauria estat la quarta derrota consecutiva i l’entrada a la crisi total d’un Girona que, no obstant això, no està bé. No rutlla, no xuta, està nerviós, acollonit fins i tot, i a qui les cames comencen a tremolar. El gol d’Stuani va parar el cop sí, però la victòria del Llevant ha tornat a embardissar la cosa fins al punt de fer caure, provisionalment, els gironins en descens. ‘Mama por’, que diria la mainada. Sí, és clar. Però la Primera Divisió no és per a nens sinó per a futbolistes professionals i els gironins tenen aquest vespre contra la Reial Societat, l’oportunitat no només de sortir del descens sinó de fer un pas de gegant cap a la salvació. No seria pas definitiu, no, però sí que els permetria continuar depenent de si mateixos abans de les dues darreres jornades al camp de l’Atlètic de Madrid i contra l’Elx. Per a la final d’avui, Míchel recupera Bryan Gil i estarà molt pendent de l’estat físic d’un Stuani que es tornarà a infiltrar per jugar. Quants minuts? No se sap. La seva presència pot fer variar l’estat d’ànim d’un equip que no té cap altre element determinant en atac com l’uruguaià.

A banda, del factor Stuani, Montilivi haurà de posar-hi de la seva part. El club confia que l’estadi presenti l’ambient de les grans ocasions i els jugadors notin l’escalf. A davant hi haurà un rival que ja ho té tot fet aquesta temporada com la Reial, que té el bitllet a la Lliga Europa garantit gràcies al títol de Copa i que s’ha quedat en terra de ningú. L’invent de situar Lemar i Ounahi de falsos nous dilluns a Vallecas no va funcionar i caldrà veure quina altra solució busca Míchel per la punta d’atac. Echeverri continua esvalotat i no és cap garantia. L’altra possibilitat seria ubicar-hi Roca i fer entrar Bryan Gil a l’esquerra. Seria un altre invent.

Sigui com sigui, és el dia. No es pot fallar. A Vallecas es va salvar un punt quan tothom el veia perdut i per fer-lo bo i mirar amb optimisme el futur cal una victòria. Tot el que no sigui això condemnarà el Girona a patir i jugar-se-la, potser ja a vida o mort, diumenge al Metropolitano.

Subscriu-te per seguir llegint