El Girona perd i haurà de guanyar l'Elx per salvar-se (1-0)

Ja hi som pel tros. Preparin til·les i desfibril·ladors per si de cas per dissabte que ve contra l'Elx, que no hi ha més volta de full. Només s'hi valdrà guanyar. Avui, no hi ha hagut res a fer. Els jugadors del Girona han quedat estesos a la gespa del Metropolitano com si fossin extres abatuts en la festa de comiat de Griezmann de l'Atlètic. S'ha perdut sí, però no s'ha baixat. L'equip s'ha quedat despullat davant el perill després de perdre contra els matalassers en un partit que haurien pogut guanyar. De fet, mai tindran tantes facilitats per endur-se els tres punts del Metropolitano com avui. Ha tornat a faltar el de sempre, instint, mala bava, és a dir gol. Ni amb Stuani n'hi ha hagut prou per sumar un punt. L'única bona notícia de la tarda ha estat a València, amb la victòria del Llevant que permet els gironins continuar, tot i entrar en descens, depenent de si mateix per salvar-se. Una victòria contra l'Elx dissabte que ve donarà la permanència als de Míchel. Això sí, ara ja sense xarxa. A vida o mort.

El xiulet final de Muñiz Ruiz condemna els de Míchel a un caixa o faixa dissabte que ve a Montilivi contra l'Elx on ja no hi haurà xarxa.

No haver guanyat la Reial ni el Rayo i les tres derrotes anteriors contra Betis, València, Mallorca condemnava el Girona a jugar-se-la al Metropolitano. No era ben bé una final, perquè els de Míchel hi arribaven amb una mínima xarxa per fiar-ho tot a l'últim partit contra l'Elx, però sí que guanyar al Metropolitano podia tenir premi. I no pas petit, sinó el gros: la salvació. Això sí, sempre que Llevant i Mallorca no empatessin i que l'Elx perdés davant el Getafe. Una situació difícil, tot i que no pas impossible. L'obligació del Girona era, almenys, oferir la mateixa imatge i sensació de necessitat que va mostrar dijous contra la Reial. D'equip viu, que es vol salvar i que s'hi jugava més que no pas un Atlètic més centrat en homenatjar Griezmann que no pas en res més. Per intentar-ho, Míchel va repetir el mateix onze de dijous, amb Tsygankov de fals nou, dos extrems com Bryan Gil i Joel Roca i Stuani, esperant el seu moment a la banqueta. Simeone per la seva banda, va presentar un onze íntegrament del primer equip sense cap vailet del filial.

El Girona no va entrar malament al partit. Intens i amb la línia de pressió alta, els de Míchel van sortir amb la consigna de xutar. El primer de provar-ho va ser Bryan Gil en un bon contraatac i després amb un cop de cap a entrada de Roca on era més fàcil marcar que no pas fallar. El Girona trobava espais, tenia ocasions i no les aprofitava. Per contra, l'Atlètic no perdonaria tant. Gazzaniga salvaria una primer intent de Griezmann, el travesser un cop de Hancko i res podria impedir que Lookman fes l'1-0. El partit feia pujada. I això que l'Atlètic, en defensa, estava molt tranquil, situació que el Girona no era capaç d'aprofitar. Tampoc ho faria Tsygankov tornant a deixar clara la manca de punch alarmant visitant. Molt més nerviosos estaven els gironins a darrere, que veurien com Pubill perdonava, generosament, el segon.

El Girona més innocent arribava a la mitja part per darrere en el marcador i amb una sensació d'inofensivitat alarmant. Perquè d'arribades a l'àrea n'hi havia i prou clares com per, com a mínim, intentar-ho xutant, però ni això. I quan es feia, era de manera tímida i sense perill. Els resultats tampoc acompanyaven i el Girona trepitjava zona de descens, provisionalment, al descans. L'única bona notícia era que Stuani havia sortit a escalfar-se a la mitja part.

Stuani entraria fregant l’hora de joc i amb ell, el Girona, ara sí, tenia amenaça al camp. Tanmateix, Simeone no volia concessions i va introduir Lenglet al camp per defensar l’uruguaià amb tres centrals. En el dia del seu homenatge, Griezmann insistia a la recerca del seu golet que liquidaria el Girona. Mentrestant, ja amb Echeverri, el Girona guanyava certa i tímida presència ofensiva.

Mentrestant, els nervis començaven a guanyar terreny als jugadors gironins i a Sorloth estaria a punt d’aprofitar una pèrdua de Vitor Reis. El gol de l’empat no es veia per enlloc i menys quan Francés es va lesionar i no va poder continuar deixant l’equip amb deu jugadors els darrers deu minuts. El partit no es guanyaria i feia falta un miracle per empatar-lo. S'ha buscat amb Ounahi, Fran Beltrán i una última d'Stuani que no han entrat. A patir s'ha dit.

Subscriu-te per seguir llegint