Una final amb majúscules, la victòria com a únic camí i més equips implicats

Si el Girona-Reial Societat de la setmana passada havia estat descrit com «el partit més important de la història» del club de Montilivi per Míchel Sánchez, caldrà veure quina definició tria el tècnic per parlar del duel d’aquest cap de setmana contra l’Elx. És un cara o creu amb majúscules. Caixa o faixa. L’escenari més temut per a la darrera jornada és el que finalment s’acabarà produint. Ja no caldrà tirar de calculadora, de fer números ni combinacions surrealistes per saber el futur a curt termini dels gironins. O es guanya o la Segona Divisió serà una (trista) realitat. La tarda d'avui ha estat vibrant, amb els sentits posats en una bona colla de camps alhora. Pendents de Madrid, de què feia el Girona, però també ben atents per com els anava la cosa als altres conjunts implicats en la pugna per la permanència. N’hi ha que ja l’han lligat i celebrat. És el cas del València (3-4 al camp de la Reial Societat), Sevilla (tot i perdre 0-1 amb el Madrid), Alabès (0-1 a Oviedo) i Espanyol (1-2 a Pamplona). A d’altres els tocarà patir fins al final. El Girona s’ho ha merescut a pols: tot i créixer en joc, intensitat i ganes aquests darrers partits, els resultats recents són desastrosos i això ha dut l’equip a jugar-s’ho tot a una sola carta. Ha de guanyar per assegurar-se la continuïtat a Primera. I contra un rival, l’Elx, que tampoc té assegurada la salvació, pel que haurà d’evitar perdre a Montilivi. Llevant i Osasuna, malgrat iniciar l’últim capítol de la Lliga fora de les posicions perilloses, tampoc ho tenen encara fet. Ni tampoc el Mallorca, ara mateix penúltim i obligat també a vèncer (i a esperar una carambola) si no vol perdre la categoria.

Començant pel Girona. Era vital guanyar a Vallecas i es va acabar empatant (1-1) fa una setmana. Tres dies després, tocava sumar els tres punts contra una Reial Societat que ja no s’hi jugava res i el partit va acabar igualat (1-1). A Madrid, i en l’adéu de Griezmann, s'han fet mèrits per marxar cap a casa amb algun botí més profitós que no pas l’1-0 final. Comptant aquests i d’altres partits recents, són 7 les jornades que els de Míchel acumulen sense lligar la victòria: 3 punts dels últims 21 disputats, un balanç nefast. Amb la desfeta d'avui, l’equip tanca la penúltima data del calendari tercer per la cua, amb 40 punts. Un més que el Mallorca, penúltim (39) i a dos de la salvació, que marca l’Elx (42). Per tant, l’equació és fàcil de resoldre. Aquest dissabte, a Montilivi, toca partit amb majúscules: un Girona-Elx que decidirà quin és l’equip que baixa i quin el que es manté a Primera. Al Girona només li val guanyar. Si ho fa, arribarà als 43 punts i deixarà sense sumar l’Elx, que cauria al pou. Qualsevol altra combinació entregaria el premi gros als il·licitans i condemnaria els blanc-i-vermells.

Més equips implicats

El ser o no ser es redueix a la pugna entre Girona i Elx? No. És evident que un dels dos equips competirà a Segona la temporada vinent i acompanyarà l'Oviedo, ja descendit des de fa uns dies. Això és un fet. Però cal decidir el tercer en discòrdia. I això encara no està dat i beneït. Ara mateix, qui té més números de baixar és el Mallorca. L’equip balear ha perdut al camp del Llevant (2-0), es queda amb 39 punts i és penúltim, a tres de la permanència. Està sentenciat? Encara no. Però no depèn d’ell mateix. Els de Martín Demichelis han de guanyar el descendit Oviedo, però també necessiten d’altres resultats: que guanyi el Girona (i per tant, que perdi l’Elx), que el Llevant s’imposi al camp del Betis i que l’Osasuna caigui a Getafe contra un rival que s’està jugant anar a Europa i necessita la victòria.

Perquè sí, l’Osasuna també s’ha complicat la vida i de quina manera. Els navarresos semblaven salvats fa poques setmanes i fins i tot van aventurar-se a mirar cap amunt i somiar amb atrapar alguna competició europea. Quatre derrotes consecutives (l'última avui amb l'Espanyol, que s'ha salvat) no només han diluït aquesta esperança, sinó que dibuixen un present difícil de digerir. Osasuna té 42 punts i a dia d’avui està fora de les últimes places. Juga dissabte a Getafe i lligarà la continuïtat a Primera si puntua. Si perd, haurà d’esperar. Perquè una derrota al Coliseum, combinada amb la hipotètica victòria del Girona i també els tres punts del Mallorca, resultarien un bitllet directe cap al purgatori.

I el Llevant? La ratxa del conjunt granota, que semblava mort fa un parell de mesos, és tan positiva que l’ha dut a dependre d’ell mateix per salvar-se. Ho té a l’abast i virtualment té la permanència a la butxaca. Però no és cent per cent definitiva. Els de Luís Castro necessiten rematar la feina per protagonitzar una gesta a l’abast de pocs. El 2-0 d'avui amb el Mallorca ha suposat la tercera victòria consecutiva per a un equip que té 42 punts i que ha tancat la penúltima jornada en la quinzena posició, dos punts per sobre del tall amb el descens. Salvats? Ho sembla, sí. Però hi ha una combinació que enviaria el Llevant a Segona. Per començar, hauria de perdre al camp del Betis, això és innegociable. Caldria també que el Girona guanyés l’Elx, l’Osasuna fes tres quarts del mateix a Getafe i el duel entre Mallorca i Oviedo acabés amb empat. Si fos així, el Llevant es quedaria amb 42 punts, acabaria tercer per la cua i baixaria amb Mallorca i el ja descendit Oviedo.

Subscriu-te per seguir llegint