Kiko Ratón: "Signo que un gol encara més rocambolesc que aquell meu salvi el Girona"

-M’ha dit un ocellet que està en plena forma. Si fem una recol·lecta per pagar-li la clàusula de rescissió, el bitllet d’avió i li tramitem la fitxa, com ho tindria dissabte per jugar?

Ui! Ja sóc gran per aquestes coses. Gràcies a Déu, ja hi ha Stuani que marca gols. I també altres companys. Si fa falta un davanter, ell és l’home; no pas jo, que ja m’ha passat l’època... (Riu).

-Està lliure de contracte?

Continuo jugant al Puerto de la Cruz. Ara sí que no sé si continuaré la temporada vinent o no. La idea és que sí, però ja es veurà. A l’estiu aprofitaré per córrer i no perdre la forma.

-Té corda per estona així. Com Cristhian Stuani, que en farà quaranta a l’octubre i continua sent l’ànima i la gran amenaça del Girona.

Jo en faré cinquanta al setembre! És molt més jove que jo ell...Aquí al Puerto de la Cruz dono un cop de mà. Si cal, de titular en partits de més lluita, de més duels. Si s’ha de córrer gaire, que posi els més joves, que si no, acabo ple de microruptures... (riu).

-L’olfacte golejador el manté? Quants gols ha marcat aquesta temporada?

Més que la passada. N’he fet set i he estat el segon màxim golejador de l’equip. I això que jugo poc perquè sempre li dic al míster que amb mitja horeta de la segona part, ja en faig prou.

-El seu fill encara juga amb vostè?

No, aquesta temporada ja no perquè se n’ha anat a estudiar a Madrid.

-Anem al gra. Girona-Elx, gairebé a vida o mort. Li ve al cap aquell Girona-Múrcia de la temporada 2009-10 amb el descens a Segona B en joc?

Buf! Hi ha similituds, tot i que són escenaris diferents. Ara és Primera Divisió i nosaltres ens hi jugàvem evitar caure al pou de Segona B -actual Primera RFEF-, que era una realitat econòmica molt diferent. Sigui com sigui, tot es redueix a un partit. A nosaltres, això sí, l’empat ens servia. S’ha d’anar a guanyar com sigui perquè serà una tarda de mooooolts nervis.

-Com es prepara un partit així? Recorda com ho van fer vostès el 2010?

Miri que nosaltres ja vam celebrar la permanència a l’antepenúltima jornada a las Palmas després de guanyar 0-1... A partir d’aquí, es van produir tot de resultats estranys a les dues últimes jornades que van fer que ens ho juguéssim amb el Múrcia a la darrera. Va ser una bogeria. Nosaltres, durant la setmana, miràvem d’evadir-nos-en, de no posar-nos pressió, però calia salvar-ho com fos. No cobràvem des de feia molts mesos i, si haguéssim baixat, no ho hauríem fet o ho hauríem fet molt tard via AFE. La ciutat ens animava molt i no es podia baixar ni perdre el lloc a la Lliga de Futbol Professional. Jo mirava no de pensar-hi gaire, però al final, és inevitable que els nervis entrin i sentir-los a la panxa durant els instants previs del partit.

-Què considera que pot ser decisiu?

Sobretot que l’Elx no marqui un gol ràpid, perquè llavors l’angoixa de voler anar a empatar de seguida seria molt dolenta. A més a més, a mesura que avancés el partit els beneficiaria perquè els serveix l’empat. Repeteixo, cal no oblidar que també tenim una porteria i s’ha de protegir.

-El tercer pitjor local s’enfronta al pitjor visitant. Quin partit visualitza?

Doncs no ho sé pas. Aquesta mena de partits són imprevisibles. El Girona ha de guanyar i a partir d’aquí, l’Elx també pot salvar-se perdent.

-L’ambient de Montilivi pot ajudar?

Jo me’n recordo poc de la graderia el dia del Múrcia. Estava capficat a no equivocar-me. L’afició dóna ànims i, és clar que hi fa. Durant la setmana sí que recordo pel carrer que la gent ens donava ànims i suport. S’agraïa.

-Signa un final com el d’aquell Girona-Múrcia amb un penal en l’afegit que entri plorant?

Si passa, espero sobretot que Stuani sigui al camp per llançar-lo! Són partits complicats amb molt en joc. La responsabilitat recau en un jugador. Cal tenir molta sang freda i cap, a més a més de ben posats...(Riu).

-S’ho imagina?

Signo un gol encara més rocambolesc que el meu i que salvi el Girona. M’és igual com entri la pilota, però si hi ha un penal com aquell, ha de ser gol també. Si l’atura el porter, se la fica a dins o hi ha un rebot i el mateix Stuani l’aprofita, tant és. La qüestió és que entri. Ah, i si pot ser, que no sigui en l’afegit, per no patir tant!

-Quin missatge envia al club i l’afició des de Puerto de la Cruz?

Molts ànims i que el Girona pot amb això i molt més!

Subscriu-te per seguir llegint