El Girona es juga el futur a Primera en un duel a vida o mort

Ha arribat el dia. Ja no hi ha més bales a la recambra. No tornarà a passar cap més tren. No hi ha xarxa. És un dia per resar, encomanar-se a Migue, Kiko Ratón, Eloi Amagat, a Sant Narcís o a qui sigui, encendre ciris, portar amulets o posar alls a la porteria rival; el que sigui. És guanyar o morir. La victòria és la glòria i suposarà que el Girona jugui una temporada més a Primera. Empatar o perdre, és estimbar-se, i fort: baixar a Segona Divisió. Un escenari, el segon, que suposaria una garrotada tan forta com imprevista a un projecte que des que va fer el cim fa un parell d’anys s’ha anat esgavellant com un castell de cartes. I fins avui, en una darrera jornada que no serà cap homenatge com fa dos anys ni cap tràmit com el curs passat, sinó una final a cara o creu contra l’Elx.

De temps per avaluar la temporada ja n’hi haurà; ara el que toca és guanyar avui i esquivar aquesta bala letal que ningú s’esperava aquest 2026, quan es va aconseguir corregir un pèssim començament de curs. I vet aquí aquells dos o tres primers mesos de Lliga són els que han condemnat el Girona a jugar-se-la avui. Una nit d’esperança i de por alhora. De fe i canguelis, en què Montilivi respondrà -està tot venut des de dilluns- i que els jugadors només han de fer una cosa: guanyar. I fer-ho, a banda de cobrir l’expedient, suposaria una alegria immensa per a la demarcació i per a una afició que no té ganes de plorar, sinó de saltar de joia. De llàgrimes, n’hi haurà segur i posats a demanar, que siguin d’alegria.

No és cap carta secreta ni cap roc a la faixa. Tothom té clar que si l’equip continua amb el punt de mira desviat com els darrers partits, l’única carta on aferrar-se és Cristhian Stuani. El capità es tornarà a infiltrar per intentar ajudar l’equip a arribar a bon port. Cap dubte de l’uruguaià que, això sí, necessita que els jugadors de talent, Tsygankov, Ounahi, Bryan Gil o Lemar, hi posin de la seva part per no haver de fer sol la feina. També s’infiltrarà Francés, després de la patacada a Madrid de diumenge passat. Si serà o no a l’onze, ja és una altra cosa. A més a més, Blind arrossega una sobrecàrrega i és dubte, la qual cosa podria fer retocar la rereguarda. A Joel Roca no cal demanar-li res, que ja s’ha convertit en imprescindible, com Stuani. Lemar, Rincón, Abel Ruiz seran en una convocatòria on les úniques baixes són Portu, Ter Stegen i Juan Carlos. No gaires més canvis s’esperen a l’onze per intentar derrotar un Elx que arriba, sense Yago i Boayar, com el pitjor visitant de la categoria. Podria ser una bona notícia si no fos que el Girona és el tercer pitjor local de Primera. Alea jacta est.