S’acaba l’era Míchel al Girona

Cinc dies després de confirmar-se l’estimbada a Segona Divisió, el Girona sembla que comença a bategar. El descens ha estat una bona garrotada, no letal, però sí que ha deixat estabornit el club durant uns quants dies. Cinc concretament, fins que s’han pres les primeres decisions. La primera, la més urgent, la no continuïtat de Míchel Sánchez a la banqueta. El club va fer oficial ahir a la tarda que el madrileny no serà l’entrenador de l’equip la temporada que ve. D’aquesta manera, Míchel posa punt final una etapa de cinc temporades en què ha aconseguit un ascens a Primera, un tercer lloc i una classificació per a la Lliga de Campions, però que tanca amb el descens a Segona. Amb Míchel se’n van també tots els membres del seu cos tècnic, Salva Fúnez, Juan Carlos Balaguer i David Porcel.

El moviment de canviar d’entrenador és el primer que es veu després el descens. N’hi ha hagut un altre, això sí, d’imperceptible. El club ha decidit mantenir l’aposta per Quique Cárcel al capdavant de la direcció esportiva. La propietat del Girona, formada pel City Group (47%), Marcelo Claure (35%) i Pere Guardiola (16%) fan confiança al barceloní perquè sigui qui lideri la reconstrucció de la plantilla de cares a la temporada vinent. Amb contracte en vigor fins al 2027, Cárcel continuarà sent l’arquitecte d’un Girona que ve de dues temporades esportivament decebedores que han acabat amb l’equip abocat a Segona. La feinada serà grossa per al barceloní a qui la propietat ha transmès el missatge de fer un equip ben competitiu que permeti lluitar per tornar a Primera de seguida. Entre traspassos, rescissions i fitxatges, a Cárcel li espera un estiu ben entretingut.

Posada, o ratificada, la primera pedra del Girona 2026-27, el següent pas és veure què passarà a la banqueta. El descens ha canviat radicalment el panorama i el club ha decidit explorar nous camins més enllà de Míchel. L’adéu del madrileny obre una porta que feia temps que era tancada, la del càsting d’entrenadors. Serà feina de Cárcel, ara, triar bé qui serà el nou director d’orquestra d’un Girona que sortirà amb l’etiqueta de candidat a l’ascens.

Una llegat etern

Se’n vagi a l’Ajax, que des de la tardor que li va al darrere, o s’agafi un temps per descansar i carregar piles, el llegat que deixa Míchel a Montilivi és inesborrable. Encara que hagi quedat tacat pel descens d’enguany. El tècnic madrileny va arribar l’estiu del 2021 en un club deprimit que venia de dues finals de play-off d’ascens perdudes consecutivament contra Elx i Rayo. Amb un futbol descaradament ofensiu, va esvair la por i canviar el caràcter perdedor per un d’ambiciós i guanyador que va mantenir les tres primeres temporades. La llavor va ser l’ascens a Tenerife, amb una victòria (1-3) i un ascens màgic que va deixar l’equip a Primera preparat per més reptes. El primer any (22-23) va situar el Girona a tocar dels llocs de Conference League i el segon...Ai, el segon. La temporada 23-24 quedarà per sempre com la millor de tota la història del club amb la tercera posició final i la classificació per a la Lliga de Campions. Alguns fins i tot van somiar amb guanyar el títol de Lliga. Tot canviaria l’estiu del 2024. El debilitament de la plantilla van deslluir la participació a la Champions i acabar amb un quasi descens que sí que ha arribat aquest curs. Míchel se’n va havent dirigit 221 cops el Girona, amb un balanç de 91 triomfs, 82 derrotes i 42 empats, el darrer, letal contra l’Elx.

Subscriu-te per seguir llegint