Adeu al tècnic del Girona amb més partits al futbol professional

«Aquí teniu un gironí més per tota la vida». Així acabava Míchel el vídeo amb què s’acomiadava de l’afició blanc-i-vermella i de la terra que l’ha acollit durant els darrers cinc anys. Cinc temporades en què s’ha integrat a la cultura i la manera de ser gironines i durant les quals ha dut el Girona a fer un viatge màgic i extraordinari des de Segona fins a la Lliga de Campions. Això sí, l’ha deixat al mateix lloc on el va agafar, a Segona, i això embrut una mica la trajectòria de l’únic entrenador de la història que ha encadenat cinc temporades consecutives i el que més partits al futbol professional ha dirigit l’equip. En total han estat 221, com els municipis que hi ha a les comarques gironines. Vés, quina cosa. Ni fet expressament. La xifra supera la de Pablo Machín que, des del 2014 al 2018 en va fer 189 en quatre temporades i mitja. El tercer lloc al calaix del podi de tècnics amb més partits al futbol professional d’ençà del retorn el 2008 l’ocupa Raül Agné, amb 103.

Malgrat el descens, l’etapa del tècnic de Vallecas a Montilivi ha estat gloriosa. El llegat que deixa amb un ascens a Primera, un tercer lloc a la màxima categoria i la participació a la Lliga de Campions, díficilment es podrà igualar. En aquest sentit, els 221 partits de Míchel amb el Girona es reparteixen en vuit de Champions, quatre de play-off d’ascens a Primera, quinze de Copa del Rei, quaranta-dos de Segona Divisió i 152 de Primera des que va arribar l’estiu del 2021 fins que se’n va, ara amb el descens a Segona. Rere seu hi és l’altre gran entrenador de la història del Girona i l’home que va dur el club per primera vegada a Primera, Pablo Machín. El sorià va arribar l’abril del 2014 amb la missió, gairebé impossible, de salvar l’equip del descens a Segona B. No només ho va fer, sinó que després de quedar-se dues vegades a les portes de Primera contra el Lugo i l’Osasuna, els dos cursos següents, finalment va tocar el cel amb l’ascens del 2017 davant el Saragossa (0-0).

Ni Machín ni Míchel haurien existit, en clau gironina, sense Agné. El de Mequinensa va fer, segurament, el més difícil, que era tornar el club al futbol professional el 2008 contra el Ceuta a la final del play-off. Agné va acumular 103 al futbol professional, entre els quals no es compten els trenta-vuit de Segona B ni els quatre de promoció d’ascens. A partir d’aquí, el rànquing continua amb entrenadors amb xifres inferiors. El quart del rànquing és Francisco Rodríguez (60), que va arribar a mig curs 19-20 per substituir Unzué i va jugar dues finals de play-off a Primera.

Els següents a la llista són Rubi (47), Eusebio (44), Narcís Julià (33), Pep Lluís Martí (26) i Ricardo Rodríguez (22). Per sota de la vintena hi són Javi Salamero (14), en dues etapes, Unzué (12), Javi López (11), Cristóbal Parralo (11), Josu Uribe (10), Miquel Olmo (3) i Juan Carlos Moreno, que va fer de pont entre Unzué i Francisco el 2019. n